Open top menu
no image


Moby ens mostra en aquest video gossos i gats en adopció que es troben a Los Angeles, de Best Friends Animal Society

La cançó es diu 'Almost Home', de Damien Jurado.




Només pel significat de les imatges i com promou l'adopció d'aquests animals, mereix que el mencioni i que el veieu. 

Al final ens ensenyen quins d'aquests animals ja han estat adoptats i quins, a dia d'avui, encara esperen una llar. Com tants i tants altres que tenim al nostre voltant. 

Com podreu llegir al final: "Troba al teu nou amic al refugi d'animals més proper".
Més
Els animals no són joguines...



Un any més, escric per demanar i intentar conscienciar a la gent perquè no regalin gossos (o qualsevol altre animal) en aquestes festes.


Per què no? Us preguntareu molts. És una manera de donar una llar a un gos, oi? Doncs no exactament.

Estic a favor de regalar un gos sempre que l'altre persona tingui coneixement i sigui conscient realment del significat de tenir-ne un. És a dir: si és un cadell no vindrà ensenyat i haurà d'educar i aguantar destrosses, mossegades al sofà o mobles, pixades per casa… Si es posa malalt ha d'estar disposat a patir un alt cost econòmic i a intentar-ho tot. Si la persona canvia de pis, es separa, espera un fill a la família… no ha de ser un impediment per continuar tenint aquell ésser viu que, des del dia que trepitja casa seva, passa a formar part d'aquesta mateixa família. Si plou, fa fred o no li ve de gust treure a passejar al gos, ho haurà de fer igualment. I no 10 minuts. Ha de tenir temps per dedicar al gos i cobrir les seves necessitats. Les vacances canvien quan tens un gos, igual que marxar un cap de setmana o passar tot el dia sense anar a casa. Si alguna d'aquestes afirmacions et fa dubtar, no fiquis un gos a casa teva. No és tan complicat ni veig el problema. No pots tenir un gos si no et fas responsable d'ell. Fàcil, oi?



Més
Cava-poon-chon és una joguina o un gos?


Mai deixaré de sorprendre'm amb les "grans" idees dels humans per crear noves races. Sobretot quan es tracta d'una creació com aquesta on sembla més que estiguin fent un peluix amb qui poder jugar i que no molesti, una nova raça anomenada "Cava-poon-chon".



Resulta que han mesclat tres races diferents (Cavalier King Charles Spaniel, Poodle miniatura i Bichón Frisé) per crear la raça Cava-poon-chon, un gos que viurà més anys (pot viure uns vint anys pel que diuen), és hipoalergènic i sempre tindrà cara de cadell. Aquest gos ha estat creat a Arizona, a Estats Units, per la Linda i l'Steve Rogers amb l'ajuda d'un genetista i un veterinari reproductiu.

Jo llegeixo aquesta notícia i només amb el titual no puc evitar pensar "quina puta merda és aquesta". Va ser la primera frase que vaig pensar i vaig escriure a la persona que em va enviar l'article. Un gos creat per tenir més anys (veurem la qualitat de vida de tots aquests anys), que pots escollir entre diferents colors (sí, heu llegit bé), que mantindrà la cara de cadell (és clar, que així és més maco i el que importa del teu gos és que sempre sigui maco), hipoal·lergènic (així no provoca al·lèrgies, és clar, l'hem de fer a la nostra mida), poden tenir el pèl arrissat o molt arrissat, com vulguis (ahà…), que no borda mai (això m'agradaria saber com ho han aconseguit, si és que ho han fet, a no ser que directament no tingui cordes vocals)…



Més
El pacient Rottweiler


El Rottweiler, provinent d'Alemanya, és conegut des de l'època dels romans, dels molosos.

Els romans es van instal·lar a la ciutat de Rottweil i dels gossos que allà hi eren, va aparèixer el Rottweiler (d'aquí el nom), que era utilitzat com a guia del ramat, tot i que actualment és més conegut, en temes de "feina", com seguretat i guardià.




Era conegut com el "carnisser de Rottweil" per portar el ramat i els carrets de carn pels soldats als mercats. També vigilava i acompanyava als carnissers a les seves vendes per protegir dels possibles lladres que vulguéssin quedar-se amb els diners de la venda.

A Rottweil podem trobar diferents monuments en honor a aquesta raça.







Més
Un gos et canvia la vida


He viscut amb gossos tota la vida. Des de que tinc ús de raó, hi ha hagut un al meu costat.

Criar-me i créixer amb gossos ha fet que sigui qui sóc avui en dia i que els estimi i respecti com ho faig.

Ara bé, no tot és tan fàcil ni maco com es veu a la televisió. Tot té coses positives i els canvis a la teva vida s'han de mencionar...

Sóc una enamorada de la natura i des de sempre he anat ja fos cap de setmana amb mons pares, escapades de més gran i ara vivint a Gelida. Però em dieu d'anar a passejar per la muntanya sense un gos i us diré que no em ve de gust. Això és així, no ho puc evitar. Serà que també sóc una mica gossa però no hi ha manera… Això sí, amb un gos amb mi, buscaré rutes, excursions i qualsevol lloc on poder deslligar al pelut i disfrutar només veient com corre i juga per tot arreu. No em canso, no m'adono i han passat dues hores de passejada. O més!




Amb un gos el teu dia a dia canvia radicalment. Vols sortir una nit de festa amb els amics? Fes-ho, és clar, però no pensis en tornar a casa i anar a dormir, si arribes de matinada. Obriràs la porta, fet pols, i el tindràs allà, rebent-te amb la mateixa alegria de sempre, esperant que el treguis a passejar. Són les sis de la matinada? Has begut? Estàs cansat? Et fa mal el cap? Què importa?? No t'asseguis, no et relaxis o ja no hi ha retorn. Obre la porta, saluda'l, agafa la corretja i al carrer. Ja podràs dormir després.





Si és un cadell la cosa millora. Aprens a ordenar i evitar col·locar coses a mobles per sota de la teva cintura, al seu abast. Perquè són ninjas. I no parlo d'oblidar minuts una cosa a la taula. Parlo de segons. Posa menjar a la seva alçada, gira't i torna a mirar. Màgia!! El dia que això et passa mires al teu gos pensant "no pot ser, però si ha estat un segon que m'he aixecat!" i et trobaràs amb diferents opcions:




1.- S'estarà relamint mentre et mira, ben content i orgullós del que ha fet, sense cap remordiment. Potser fins i tot et mourà la cua demanant més.
2.- No el veuràs. Estarà amagat devorant (no menjant) el que t'ha robat el més ràpid que pugui abans que li treguis.
3.- Es farà l'innocent. No veuràs res estrany. Estarà quiet, com si res hagués passat (ho ha tragat sense mastegar), potser mirant cap a una altra banda, fent-se el despistat.

Allà veus que els teus costums han de variar una mica… Comences a tancar la porta de la cuina quan surts, vigilant de no deixar-te'l a dins. Perquè aprenen a entrar sense que t'adonis i robar de les escombraries o d'on sigui. Però t'adones que el menjar no és la única cosa que has de vigilar.




Un dia t'aixeques i veus un tros de paper a terra. O un mitjó. O cartró. O… De tot. Pots trobar de tot. Et lleves i t'ho mires sense saber què és o d'on ha sortit. I comences a seguir rastres. A vegades són trossets minúsculs de paper que van fent camí. A vegades el rastre és de baba i a vegades és una mica de tot (una gran nit pel teu gosset). I si és paper de wàter, encara serà més divertit. Així que comences a ordenar millor la teva roba i no deixar res a la vista. Res que a ell li pugui atreure. És a dir: TOT.




Si quan trobes el mitjó (per exemple) és a la seva boca i no t'ha passat mai abans, patiràs el que es diu la lluita-joc desesperada. El veuràs feliç amb el mitjó (és un exemple perquè pot ser roba interior, polsera, samarreta…) i pensaràs que el millor és còrrer cap a ell i treure-li. ERROR. Veuràs com només començar a còrrer cap a ell comença la persecució de "Que no estic jugant, eh? Dona'm això" davant els grunys juganers del teu gos movent la cua com un boig, esquivant tots els teus moviments i saltant per on sigui perquè no l'agafis. I si ho aconsegueixes i agafes el mitjó, ja l'has perdut. Acabaràs amb un tros tu i un tros ell perquè estirarà i estirarà sense miraments. Això si no ha tragat directament el que tenia quan ha vist que t'aixecaves com un boig cridant "No" i movent els braços a l'aire.




I ai les passejades... Quins grans primers moments. Tu el treus feliç, és un gran dia, pensant que et farà cas a la primera, que ja et pots oblidar dels pipis a casa i que ara ja està tot ressolt. El teu gos et demostrarà que mai es pot ser tan confiat. Què et pensaves?

Surts i ell veu un altre gos. I com encara és cadell i no has pogut fer res per empitjorar o ajudar a la seva relació amb els gossos, de manera natural ell voldrà anar. Vull dir, estirarà amb totes les seves forces potser bordant i xisclant com un boig davant la teva cara d'espant intentant controlar la situació. Perquè l'altre gos potser està dos carrers me enllà. Decideixes apropar-te i si tens sort i l'altre propietari és agradable, t'esperarà. Si no, protagonitzareu una presecució digne d'una pel•lícula d'acció. Un cop arribis al seu costat vés preparat per passar-te l'estona dient "ai, que s'ha liat la corretja, perdona" o "ai, és que no puc, eh? Ja s'han tornat a liar" tocant més del compte al desconegut de l'altre gos amb somriures incòmodes i mirades de reüll al teu gos que, feliç, juga amb l'altre com si no existís demà.




I un dia decideixes deslligar-lo. Fer la prova. Ell ja et coneix i et fa cas, no? Ja... Hi ha taaaantes coses que pots descobrir del teu gos en un moment... 

Si hi ha altres gossos allà potser descobreixes el seu costat lladre. Robarà ninos, pilotes i branques de la boca del gos que sigui o a la mínima que no mirin. I potser després no les tornarà, davant la mirada impacient de l'altra persona estaràs intentant obrir la boca del teu gos balbotejant paraules de disculpa de "ai, com és de tossut" amb ell mantenint la boca tancada amb una força que no sabies que tenia. He arribat a veure a un gos sortir corrents, sentir el plor d'una nena, i veure'l tornar amb el nino de la nena a la boca. El nino estava a terra i ell va aprofitar per robar-li. Una imatge que no podré oblidar…




O es llençarà a la gent per saludar a les persones. Tu veuràs com agafa velocitat poc a poc i ja pots cridar (sempre et sent, una altra cosa és que vulgui fer cas), còrrer darrera... També pots avisar a la persona que rebrà, més que res perquè estigui preparada. 




O el costat detectiu privat. Investiguen sense deixar-se veure. Uns riures... Abans estava al teu costat, ara ja no. El sents, potser, però no el veus. Apareixerà uns segons d'entre plantes, arbres o herbes amb cara de transtornat, feliç de tantes olors i coses per menjar (és possible). Et mirarà i quan el cridis tornarà a desaparèixer. Molt divertit. I quan més et desesperis, pitjor. Això que quedi clar. El teu to d'angoixa augmenta la seva excitació i poques ganes de tornar amb tu.




I les visites a la muntanya? Potser ja el controles i va amb tu però tens la idea d'anar a un lloc per on, per exemple, passen cavalls. El teu gos aixecarà el morro en un moment donat, com si estigués anat, i sortirà corrents. No sabràs què passa fins que el vegis tornar o el trobis en plena acció: restregant-se, feliç, sobre un gran fem de cavall o vaca o el que sigui. Perquè li encanta. I potser el sabor també.




I no us penseu que el vostre gos us protegirà passi el que passi per norma. Potser tens un gos que creus valent, lleial, que ho donaria tot per tu i de sobte un dia s'apropa algú sense que el vegi, per saludar o pel que sigui, o es sent un soroll molt fort, o lladrucs de gossos massa a prop i podràs veure com el teu gos comença a còrrer amb els ulls més oberts que mai, cagat, oblidant que estàs allà i t'està deixant enrera. Potser es gira per veure on ets però a 100 metres i encara preparat per tornar a fugir si és necessari. El moment en que t'adones que primer va ell i sí, es preocupa per tu (veus que et mira des de lluny) però, ei, que no s'ho pensa a l'hora de fugir!



Coneixeràs a moltíssima gent nova. Moltíssima més de la que creus, sempre que socialitzis al teus gos i et relacionis amb altres. Però ja no seràs "Cristina" mai més. Seràs Cristina la de la Dana (Nuka, Bobby, Thor, Vodka…). i això amb sort perquè normalment seràs únicament "la de la Dana".



Això són només uns exemples dels canvis a la teva vida que tindràs (o patiràs) amb un gos a casa. Patiments que jo no canviaria per res. Si voleu, un altre dia continuem amb més d'aquestes anècdotes que ens fan més divertit el nostre dia a dia i fan que, sense adonar-te, et tornis més sociable, més carinyós, responsable i esportista del que eres. I com agraeixo aquests canvis…



Més
La fidelitat del gos Canelo, a Cadis


Canelo era un gos sense raça, company d'un conegut sense-sostre de Cadis. Els podies veure passejar cada dia pels carrers, sempre junts, fent-se companyia l'un a l'altre.

Aquest home anònim, de qui desconec el nom, tenia problemes renals i havia d'anar un cop a la setmana a l'hospital per fer-se un control. Un dia va tenir complicacions durant el tractament i va morir a allà mateix. Canelo, que cada dia l'esperava a la porta, va veure que el seu amic no sortia però no va perdre l'esperança i el va esperar i esperar... durant 12 anys.




Més
El Piper exigeix amor!


El Piper és un Golden Retriever preciós, boníssim i carinyós al màxim que un cop coneixes no pots oblidar més.



Ja he cuidat d'ell vàries vegades i hem fet moltes excursions junts. Una de les primeres va ser a les vinyes de Sant Salvador on, deslligat, va poder còrrer i còrrer per tot arreu, fent salts i buscant pedres o branques per jugar. Vam anar amb la meva companya Núria i vam riure moltíssim veient com estava de feliç.


video


Més
no image


Una preciosa melodia amb un vídeo pertorbador. Violent, fred, cruel.

Doncs això és el que pateix el toro a la plaça, entre mirades de nens, aperitius, begudes i crits d'alegria. Com canvia tot quan ell es defensa i lluita per la seva vida, oi?

Un espectacle de sang i crueltat aplaudit per molts que hauria de ser eradicat.

A aquest vídeo, li ha arribat el torn al "matador".



SOMETHING GOOD
ALT- J

Something good, oh something good, oh something good,
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Get high, hit the floor before you go
Matador, estocada, you're my blood sport

But something good, oh something good, oh something good
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Forty-eight thousand seats bleats
And roars for my memories of you
Now that I'm fully clean
The matador is no more and is dragged from view

Get high, hit the floor before you go
Matador, estocada, you're my blood sport

Forty-eight thousand seats bleats
And roars for my memories of you
Now that I am clean
The matador is no more and is dragged from view

But something good, oh something good, oh something good
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Més
Com puc evitar que el meu gos faci pipi a casa?


Tots hem escoltat i vist diferents remeis casolans per evitar les pixades de gos a casa o al portal que dóna al carrer però jo, personalment, no sabria assegurar la seva eficàcia ja que mai els he fet servir.




De totes maneres, us parlaré dels remeis que he sentit i dels que conec per si els voleu provar i funcionen. Mai està de més conèixer opcions a tenir en compte.

Sobre el tema del sofre al carrer pasaré de puntetes perquè no s'hauria d'utilitzar. És tòxic i als gossos els pot irritar i fer mal. Que la gent no vol entendre això? Doncs que imaginin a un nen caient sobre això amb les mans i després posant-se-les a la boca. Millor? Quan un element és tòxic no es pot utilitzar a via pública perquè, perdoneu-me, però mireu quin nom té: PÚBLICA. Això de posar ampolles o garrafes d'aigua al portal sembla que funciona i la gent està contenta amb aquest remei. I si algú diu que això queda lleig no ho entenc perquè la imatge del sofre groc a la paret és bruta i visualment molt pitjor que la de l'aigua.




Més
El Pekinès, vigilant de somnis


El Pekinès prové de la Xina on era el gos de companyia dels emperadors. Durant un temps només es permetia a certes famílies tenir-ne un. Acostumaven a portar-lo en braços o entre la seva roba, sempre a sobre.



Explica la llegenda que el Pekinès va sorgir de l'amor d'un lleó, que va sacrificar el seu tamany i força, i una mica, de qui va heretar la seva intel·ligència i dolçor.

Els primers documents sobre el Pekinès són de fa més de 4000 anys, a escrit coreans i durant molts anys eren privilegi dels nobles xinesos arribant al seu zènit amb l'emperatriu Tseu-Hi ((1835-1908) i gos oficial del budisme. A Occident va arribar a meitats del segle XIX per les importacions a Gran Bretanya.  És una de les races més antigues que es coneixen, forma part de les primeres races de gossos.



Més
Qui vol jugar amb la Petra?


La Petra, una mescla de Husky i Pastor Alemany preciosa, adopta de la Lliga Protectora de Barcelona, va venir de visita a casa abans de quedar-se de vacances, cosa que ja ha fet vàries vegades desde llavors.




És una de les visites que no oblidaré mai! La propietària i jo parlàvem de la Petra, de com era de bona, sociable, que podia anar deslligada a la muntanya... Mentrestant baixàvem al jardí a veure'l i m'explicava que havia d'anar amb compte amb els gats perquè tenia fixació per ells i si veia un no faria cas i aniria darrera. Vam sortir al jardí i li vaig dir a la propietària que d'allà no podria marxar a no ser que li donés per aixecar la reixa i saltar a l'hort del veí, cosa complicada i que no passava mai. A més, l'alçada és important i els gossos no ho salten.




Més
Entrevista a Fórmula 18, Ràdio Gelida


Aquí teniu l'entrevista d'ahir al programa Fórmula 18, de Ràdio Gelida, sobre com és això de ser Cangur de Gossos!

Vam anar la Núria, la meva amiga i companya, i jo a explicar com vam començar, què oferim i com cuidem els peluts que es queden a casa.


Espero que us agradi!






Més
El carinyós Snow


L'Snow és un cadell de Golden Retriever preciós i simpatíquíssim. És molt carinyós i li encanta que estiguis per ell i l'acaronis i parlis tot el que puguis!




El vaig conèixer quan va venir de visita a casa però, a més, es van apuntar a la IV Passejada de Gossos. Vaig veure com era de juganer, sociable i bo amb les persones i els altres gossos. No parava quiet!

Seria el primer cop que es quedava amb algú i els propietaris tenien una mica de por per veure què passaria ja que a casa ho passa malament quan ells marxen però no va haver cap problema!




Més
Gos de Groenlàndia o Groenlandès


De la família dels Sptiz, el Gos de Groenlàndia, o Groenlandés, prové dels llops àrtics i boreals i, com diu el propi nom, de Groenlàndia. Considerada una de les races més antigues, conegut com gos de trineu.




Tot i estar relacionada directament amb els llops àrtics, Malamute d'Alaska, Samoyedo o Husky Siberià, el Gos de Groenlàndia és una raça diferent a la resta. Es creu que va arribar a Groenlàndia fa uns 4500 anys.




Més
Com evitar paparres i puces de manera natural?


Fa temps vaig conèixer vàries maneres d'evitar les puces i paparres dels gossos de manera natural, tot i que no ho he provat ja que ara mateix no tinc gos propi i els que venen a casa ja ho fan protegits.

Tot i així, he decidit obrir una nova Categoria sobre els Remeis Naturals, o casolans, com preferiu. Us donaré la informació que trobi i si ho proveu no deixeu d'escriure per explicar si ha funcionat!




Per evitar les paparres i les puces a un gos diuen que és bo incloure una mica de llevat de cervesa al pinso de l'animal i així el seu pèl desprendrà una olor repelent per als insectes.




Més
L'obedient Blake


El Blake és un petit gos de Gelida que coneixia de vista fins el dia que la seva propietària es va posar en contacte amb mi perquè li fes de cangur.




Després de varis intents ja que quan em trucava jo tenia molts gossos i/o alguns no eren compatibles, vaig poder cuidar d'ell i ja ho he fet vàries vegades.

Si t'apropes al Blake pel carrer i no et coneix et bordarà tot el temps. Suposo que per desconfiança no deixa que el toquis ni li diguis res. No és agressiu, ni molt menys, però et borda. I, al conèixer-lo, vaig pensar en quant trigaria a deixar-se acaronar i no bordar al veure'm.




Més
VII Passejada de Gossos a la platja!


Ja fa massa calor com per fer rutes a horts i vinyes sense anar a parar a l'aigua perquè els gossos puguin banyar-se i no patir la xafogor així que vam decidir tornar a anar a la Cala Vallcarca, a Sitges, a la VII Passejada de Gossos, tal i com vam fer l'any passat a la II Passejada.



Però aquest cop érem molts més! Van venir més de 30 gossos i vam omplir la cala en un moment. Allò era digne de veure!




Més
no image


No us podeu perdre aquest vídeo del grup de música OK GO, White Knuckles, on tots els gossos que surten són gossos rescatats per famílies adoptives.

OK GO expliquen a la seva pàgina web que hi ha un gran número de gossos que, desgraciadament, no tenen la mateixa sort que aquests que ja tenen una família i poden viure feliços la resta de la seva vida.

Al final del vídeo veureu que surt una adreça on demanen ajuda i recolzament per salvar animals abandonats.

Un gran vídeo amb un enorme missatge.


WHITE KNUCKLES

OK GO




You'll never get that taste, out of your mouth
You'll never get the paw prints, out of the hen house now
And you can't go back, same way you came
Round all the pieces up, but they just dont fit the same

White knuckles
Maybe it's not so bad
So let your hair down now

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
Aww go ahead and let it down

So come and let it all out, let it bleed
Did you get what you want? Did you get what you need?
Behind the lines, behind the walls
Tell me what's the bet you made, was it that bad after all?

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
So let your hair down now

White knuckles
Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

So just have fun, it's far enough
Everybody needs to sleep at night, everybody needs a crutch
But couldn't good, be good enough?
Cause nothin' ever doesn't change but nothin' changes much

Yeah, maybe it's not so bad
So let your hair down now
White knuckles

Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

Yeah maybe it's not so bad
Just let your hair come down now

Oh maybe it's not so bad
Just let it all come down

Més
El Samoyedo, descendent del llop del nord


El nom del Samoyedo prové de les tribus samoyedes del nord de Rússia i Sibèria. Pertany al grup dels gossos nòrdics, com a gos pastor principalment, però també gos de trineu.




El grup nòrdic, al que pertany el Samoyedo, va conservar les característiques que el protegien de l'entorn. L'abundant pèl el protegeix del fred i és especialment abundant al coll i tórax, emparant així els òrgans vitals. Tenien una capa externa i llarga que els protegia de l'aigua i la neu i una subcapa que els preservava del fred. La cua, molt densa, els podia donar calor a la cara i la trufa si es veien obligats a dormir a la neu. El seu morro és el suficientment llarg com per calentar l'aire abans que arribés congelat als pulmons. En resum, és una raça preparada per viure a regions àrtiques, d'on prové.




Més
La Nina ha d'estar tranquil·la


La Nina, una Schnauzer Mini, va venir a casa de vacances en dues ocasions gairebé seguides.

És tranquil·la, sempre relaxada, i molt obedient. Li encanta estar al sofà amb tu i, si fa fred, que la tapis amb la manta. Quan pujava al sofà i es feia una boleta al meu costat obria la manta que jo utilitzava i li donava una part. Encara s'arraulia més, bufava de satisfacció, i a dormir!




La Nina pateix la enfermetat del megaesòfag. Això provoca que faci petites vomitades durant el dia, vàries vegades. Si s'altera o es posa nerviosa, encara més. Per aquest motiu la seva alimentació era diferent i havia de vigilar per ajudar-la a païr bé l'aliment i que el màxim possible es quedés a dins, tal i com m'havien indicat els propietaris.




Més
Com li trec una paparra al meu gos?


Les paparra forma part de la família dels àcars, una espècie d'insecte que s'enganxa a altres animals, mamífers per succionar la sang i reproduïr-se. Aquí són actives de febrer a octubre però, sobretot, amb l'arribada de la primavera i el bon temps.




Les trobem a herbes altes, entre els arbres... A zones d'abundant vegetació. Poden esperar dies i mesos fins trobar un cos al que enganxar-se. No salten, com molts creuen, per poder "atrapar" a l'animal, sinó que trepen o es deixen caure de desde l'herba on estan.




Més
Els curiosos Bull Terrier


El Bull Terrier actual no té res a veure amb el primer Bull Terrier del segle XIX. Està basat en gossos Bull i Terrier, que eren criats com animals de baralla i presa, cosa que es va abolir a Gran Bretanya, d'on prové, al mateix segle XIX.



Els orígens de la raça es relacionen directament amb James Hinks qui, després d'anys d'experiència, va presentar aquesta raça a la década de 1850. Hinks va passar anys creuant l'extint English White Terrier amb gossos Bull i Terrier intentant crear un gos que no només estigués preparat per la baralla, sinó que tingués un aspecte bonic. Amb el temps va sorgir el Bull Terrier actual.



English White Terrier 


Més
Gratades de panxa per a Pancho!


El Pancho és un Schnauzer Mini moníssim que van trobar abandonat al carrer ja fa uns anys i van decidir adoptar tot i trobar a la seva propietària, que no el volia... Va tenir la gran sort de trobar a una persona que l'estima i cuida com es mereix i és un amor de gos.




Va conviure amb la Kay durant uns dies i, encara no sé ben bé per què, ja que només ho ha fet amb ell, ella li permetia absolutament tot. No és un gos pesat amb els altres, ni els busca per jugar. Amb els mascles no es porta gaire bé però si es tracta d'una femella, cap problema. Va olorar a la Kay i, tot i que li agradava tenir-la al costat, no la molestava gens. I la Kay, tan territorial que és amb el seu llit i el sofà el deixava apropar-se on fos, se'l mirava divertida, i no feia res. Fins i tot van arribar a estar tots dos junts al sofà amb mi!




Més