Open top menu
El Cavalier King Charles Spaniel, La Dama y El Vagabundo


Us explicaré algunes coses de la raça Cavalier King Charles Spaniel (per dir el nom complet), no gaire vista, tot i que últimament una mica més. Fins i tot a Gelida en tenim aun parell!


Prové d'Anglaterra i el seu nom és degut a la obsessió del rei Carles II per aquesta raça en concret. Dormia amb ells i els portava a tot arreu i diuen que fins i tot va permetre que tinguessin accés lliure a qualsevol espai públic. Segur que tots estem d'acord amb aquesta actitud però parlem de la raça, no dels gossos en general.


Durant el segle XV van ser habituals entre l'aristocràcia i també els utilitzaven per caçar.

És un gos petit, però no mini. La seva mida és de 32 a 36 cm i el seu pes no arriba als 10 quilos, dient molt.

El color del seu pèl pot ser blanc i negre, blanc i marró, marró, vermellós, o tricolor.



Són gossos curiosos i amb instint per perseguir animals petits o aus, petites "coses" en moviment, pel que hem de vigilar a l'hora de deslligar al pelut abans de confiar-nos (bé, com amb tots).

Al tenir el pèl llarg, s'ha de raspallar de manera habitual, vigilant orelles i potes quan tornem de passejar per la muntanya o espais oberts, per si tingués qualsevol cosa enganxada o clavada,  incloent insectes, que a primera vista no podríem veure.


També s'ha de tenir especial cura amb els ulls i els oïdes, amb una neteja continuada.

A molts llocs diuen que s'ha de vigilar amb la seva ansietat si passa moltes hores sol, ja que podria trencar coses, bordar o no saber com expulsar-la i derivar en un estat que no volem per a ell. Com ja hem comentat abans en aquests casos, a banda de les passejades llargues i cansar físicament al gos, l'hem d'estimular psicològicament i acostumar de ben petit a aquestes hores a casa. A més de, evidentment, socialitzar des de cadell amb persones i gossos de tot tipus.

Poden patir diferents malalties als ulls com cataractes o displàsia de retina, a més de sordesa i problemes auditius. Es parla molt del prolapse de la vàlvula mitral (causant insuficiència cardíaca) i siringomielia (malaltia degenerativa de la medul·la espinal causant de molt de dolor).


Moltes d'aquestes malalties són hereditàries i s'estan investigant. El problema el tenim quan trobem criadors que no cuiden ni vigilen aquestes malalties ni tracten amb cardiòlegs o veterinaris per seguir un tractament i continuen criant amb animals malalts ja que el que importa són els diners, no el benestar del gos. El més alt percentatge de morts de Cavalier és degut a problemes cardíacs.

A Gran Bretanya, la raça es troba en investigació per British Veterinary Association/Kennel Club/International Sheep Dog Society, pels seus problemes oculars.

Dit això sembla que aquests gossos estiguin tots malalts i no és així, però tampoc hem d'amagar informació per saber tractar aquests problemes si en algun moment ens els trobem. També sabem tots que els Pastor Alemanys poden patir de displàsia de maluc, oi? Doncs això.


Hi ha una altra varietat d'aquesta raça, amb el morro més xato i aplanat, anomenada King Charles Spaniel, per creuaments amb races com el Pequinés o el Pug, fent que estigués a punt de desaparèixer aquesta variació de morro més allargat, però va aparèixer l'americà Roswell Eldridge recompensant econòmicament a qui pogués trobar-li un Cavalier King com els originals i així es com es van quedar els que coneixem actualment, a més del King Charles Spaniel.


Segur que ja només amb el títol del meu post he provocat a un amic amb el que tinc aquesta discussió sobre la pel·lícula La Dama y el Vagabundo... Estic convençuda i defenso que la Dama és una Cavalier King, però ell no està d'acord. Vosaltres què dieu? Per mi és evident!!


Més