.png)
La Duna es creu un gat!
-
16:15:00
-
0
comments
Vaig conèixer a la Duna fa gairebé un any i mig, per fer-li cangur a domicili.
És veïna de Gelida i em van escriure per demanar-me si podia passejar-la durant uns dies. Vam quedar abans i els vaig anar a visitar a casa seva, on em va rebre una Duna carinyosa i nerviosa, no estava quieta mai!
La primera passejada va anar genial. Sempre contenta i atenta al voltant, tot i que les estrebades que arriba a fer no són poca cosa! A ella li agrada córrer. Crec recordar que encara no em vaig atrevir a deslligar-la. Mai ho faig el primer dia, sempre espero que ens coneguem una mica més, em tinguin confiança i així tinc temps de veure si jo també puc confiar en ells.
Amb el temps ens vam conèixer i quan obria la porta de casa seva ja em rebia diferent. Es posava contenta, plorava una mica i em feia petons. Ja érem amigues!
Bé, ella i el gat Bowie, amb qui conviu! És molt independent però quan vol carinyo a veure qui li diu que no... Hi ha dies que costa marxar si ell no vol que ho facis!
Després de molt de temps de només cangur a domicili, excursions a la muntanya i passejades pel poble, em van demanar que la cuidés a casa meva, que tingués les seves vacances.
Coneixent-la només al carrer o a la muntanya, la Duna és un nervi. Crec que és l'única gossa que he vist córrer al costat d'un llebrer i anar al seu costat. És impressionant veure-la! Així que imaginava que a casa seria igual de nerviosa. Ja us dic que feia molt que la passejava! Però m'equivocava.
És clar que juga, és clar que et porta joguines i busca a l'altre gos que hi hagi a casa per divertir-se... Però li encanta el sofà, relaxar-se i que l'acaronis. La gresca al carrer, a casa mimos i migdiades!
Potser us pregunteu per què el títol del post, el perquè de dir que la Duna es creu gat. Jo us ho explico... La primera vegada que va venir a casa de cangur em va espantar com pocs gossos m'han espantat, fent que fes un crit que tant el Guillem com el Berni (un amic) encara recorden.
Estem tan tranquils al menjador, asseguts al sofà xerrant, amb la Duna al meu costat, quan de sobte agafa "carrerilla", veig com surt corrents i salta directa cap a la finestra oberta. He de dir que és un primer pis, el menjador. Sota hi ha el jardí, a un nivell de diferència. El crit i crits posteriors dient-li que tornés no semblaven de mi, no era la meva veu. Perquè no va caure, no. Es va quedar a l'ampit, que tampoc és que sigui enormement ample, i em va mirar, segurament pel crit. Va baixar i vaig tenir tancada aquella finestra tots els dies que la vaig cuidar. La tremolor va trigar a marxar!
I sabeu d'on ve això? Doncs d'imitar al seu amic Bowie a casa seva. Sí, tal qual. No és la primera vegada que fa malabarismes per les finestres... M'ho va explicar la seva propietària mentre li escenificava el que m'havia fet passar la Duna!
És un bitxet i un nervi, això no es pot negar. I no es cansa mai. La portes a la platja i crec que amb ella quedarien tres o quatre corrents al seu costat mentre la resta descansa. No té fi. Energia infinita!
Però sap on i quan s'ha de desfogar. Perquè ella va viure amb la Piga a casa, de qui es va fer molt amiga. I jugaven i corrien i no paraven mai. Fins que la Piga va tenir aquell accident a la muntanya, on li van haver de posar punts. I hauríeu d'haver vist a la Duna quan vaig tornar a casa amb una Piga encara adormida, acabada de cosir i cansada. Es va apropar, la va olorar, ens va mirar i es va allunyar, deixant-li l'espai que necessitava en aquell moment. I fins que la Piga no es va recuperar, la Duna no la va molestar mai. Com es va adonar i com la va respectar va ser meravellós de veure.
És una gossa sociable i una mica poruga. Depèn el gos, depèn la persona... Ella no és d'apropar-se corrents a saludar si no et coneix. Tampoc amb un altre gos. A vegades fins i tot fa un mig grunyit si se li apropen massa directes. Però és que cada un és com és i alguns necessiten (o necessitem) el seu temps!
Gràcies a la Duna he pogut conèixer a la que ara és una bona amiga al poble. I és que, si m'aturo a pensar, tots els meus amics de Gelida ho són gràcies als peluts, gossos o gats.
El que uneixi un animal que no ho separi un humà!
.jpg)
