La Petra, una mescla de Husky i Pastor Alemany preciosa, adopta de la Lliga Protectora de Barcelona, va venir de visita a casa abans de quedar-se de vacances, cosa que ja ha fet vàries vegades desde llavors.
És una de les visites que no oblidaré mai! La propietària i jo parlàvem de la Petra, de com era de bona, sociable, que podia anar deslligada a la muntanya... Mentrestant baixàvem al jardí a veure'l i m'explicava que havia d'anar amb compte amb els gats perquè tenia fixació per ells i si veia un no faria cas i aniria darrera. Vam sortir al jardí i li vaig dir a la propietària que d'allà no podria marxar a no ser que li donés per aixecar la reixa i saltar a l'hort del veí, cosa complicada i que no passava mai. A més, l'alçada és important i els gossos no ho salten.
Però hi havia un racó que els gats havien obert per entrar ells. Massa petit per la Petra però a sobre d'una caseta dels veïns. Just la vaig mirar per veure com s'arrastrava per sota i saltava al sostre veí, ja que a l'hort hi ha molts gats. Del sostre no passaria ja que, com he dit, l'alçada els fa por, però el problema va ser tornar-la a pujar. La Petra estava nerviosa i nosaltres estirades a terra aixecant la reixa i posant-li la mà perquè vingués. Van ser cinc minuts si arriba però jo ja estava pensant què posaria a aquella banda perquè la Petra no tornés a fer de les seves!
Un cop es va quedar de cangur no va ser tan entremaliada! És una gossa obedient, carinyosa i molt molt juganera. Ha coincidit amb la Kay amb qui no podia jugar massa ja que a la Kay no li agradava massa la Petra al veure-la tan moguda per jugar. Però es toleraven i fèiem llargues passejades juntes.
Amb el Hegel es van portar molt bé i amb ell sí que podia jugar. El "problema" de la Petra és que quan juga gruny i borda com si estigués enfadada, barallant-se, i els gossos, de bones a primeres, no saben per on agafar-la. Alguns s'espanten, d'altres la grunyen... Però a l'estona s'adonen que només vol jugar i així comença la bogeria interminable.
Els dies que va conviure amb el Logan van ser joc sense fre. No paraven mai. Si un es movia, l'altre anava darrera i cap dels dos volia parar mai.
També tenia els seus moments de descans, no us penseu. Li agradava molt pujar al sofà amb tu per dormir al teu costat tot i que per dormir a gust anava al seu llitet.
El que més li agrada és anar a la muntanya així que cada dia anàvem una hora com a mínim al matí i una altra a la tarda. Corria per tot arreu buscant branques, olorant-ho tot... És fantàstic veure com disfruta.
I acompanyar-la en aquests moments no té preu. Si tot va bé, tornarà al setembre. Petra, la muntanya ens espera! Ja estàs preparada?
Podeu veure l'àlbum de fotos de la Petra aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada