Open top menu


Molts dels que teniu gossos a casa (o gats, o altres animals, però em referiré al gos) ja tremoleu pensant en Sant Joan. La majoria de vosaltres veu patir al seu pelut sense poder evitar-ho.


Si no teniu la sort de poder marxar a un lloc sense petards, intentaré ajudar-vos una mica donant consell per aquesta horrorosa nit, tot i que desgraciadament molts no respecten que Sant Joan és una única nit i continuen durant setmanes, però després en parlem.

El pànic que pateixen els gossos amb els petards és horrible. Tenen ansietat, tremolen, el cor s'accelera, poden vomitar... Només cal pensar en com pateixes tu en una situació d'estrès màxim o de por davant alguna cosa que no pots controlar. Per a ells és exactament el mateix, però sense entendre per què està passant allò.


Ells capten el so amb molta més freqüència que els humans així que tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat i el soroll d'un petard per ells és immens, cinc vegades més que nosaltres. Imagina el so d'un tro multiplicat per cinc. Constantment, sense pausa, durant hores i hores. Això és el que sent el gos quan es tiren petards.

Si el vostre gos té por per Sant Joan no el deixeu sol a casa. És molt obvi el que dic però no sempre es fa això i els gossos es queden sols a casa amb un pànic incontrolable i sense una cara amiga al costat.

Els gossos haurien de dormir sempre a un espai tancat o dins de casa, ja sabeu que ho penso, però en èpoques com aquesta és l'única opció. Un gos espantat fugirà del perill sense saber on va, escaparà del perill amb tanta por que es perdrà i potser no el torneu a veure. No dubteu i, almenys aquests dies (tot i que hauria de ser tot l'any) que el vostre pelut dormi a casa, refugiat.


Per aquesta mateixa por, no deslligueu al vostre gos quan aneu a passejar. Potser porteu mitja hora i no ha sonat cap petard però de sobte sona un i podria sortir corrents al moment sense poder tornar a agafar-lo. Per molt ben educat que estigui, per molt que digueu "ell mai marxa"... Tenen pànic, no pensen, no raonen, només corren i corren. Traduïu sempre tot això com si us passés a vosaltres o a un nen petit, per si així potser ho veieu millor.


A casa ells intentaran refugiar-se on es sentin més segurs: sota el llit, al bany, sota la taula... Normalment tots sabem quin és el lloc del nostre gos així que el podeu ajudar acomodant-li arribat el moment. Podeu posar el seu llitet i coixins al voltant, que rebaixin ni que sigui una mica el soroll. No deixeu tota la casa oberta, les habitacions, ja que potser el farà anar d'una banda a l'altra i encara s'estressarà més. Quan escull el lloc, que sigui aquell, ben resguardat.


Tanqueu finestres i persianes del tot, fins i tot podeu posar cartrons per baixar intensitat. Podeu posar la televisió o música per ofegar una mica més els petards. Apagueu els llums o llum suau.

Sé que el vostre instint és protegir-lo i el voldreu acaronar però fent això reforceu la por de l'animal. Quan jo estic nerviosa o tinc por, que em toquin m'altera encara més. Imagineu estar amb uns nervis descontrolats i que algú us estigui tocant. No crec que us anés gaire bé...


Evidentment que el vigilarem. Sempre se l'ha de vigilar i tenir present, que ens vegi o ens vagi veient durant la nit per a què s'adoni que no està sol, però no li feu mimos ni l'aneu a buscar. No el forceu a estar amb vosaltres si on ell vol estar és sota el llit. Respecteu el seu refugi i ajudeu-lo. I si el que ell vol és estar enganxat a vosaltres, que ho estigui. El que comento és que no l'acaroneu, no l' "animeu". Però si on ell es sent segur és sota el llençol amb tu, per exemple, que es quedi allà.

Si no vol sortir de casa, no el feu sortir. Si aquest dia ha de fer pipi a un paper de diari, que el faci. Treure'l és ignorar la seva por i ficar-lo de cap al mig del soroll i l'horror.


Intenteu, tot i que és difícil, aparentar calma. Quan us miri que vegi tot amb certa normalitat.

Mai el renyiu si està massa alterat, si no para quiet, si té massa por, si plora... No té cap sentit renyar quan es té pànic. No l'ajudeu i encara empitjoreu la situació.

Respecte a tranquil·litzants per aquella no sóc gaire partidària de la immensa majoria, ja que hi ha des dels que els deixen atordits però completament conscients dels sorolls tot i que no poden reaccionar per l'atordiment, fins els que sembla que els hagin adormit però tot i així, estan patint. Però, tot s'ha de dir, hi ha gossos que poden patir problemes cardíacs, que la seva por arriba a l'extrem, i se l'ha d'ajudar d'alguna manera. Informeu-vos sempre al vostre veterinari de confiança o a un especialista. Depenent l'edat del gos podrà prendre'n o no, tot és consultar-ho. Avui mateix, al Graner de Gelida, he estat parlant amb el Rubén sobre les dues opcions que ofereix. No dubteu en parlar amb ell si ho necessiteu!

També trobareu remeis naturals, tot i que tampoc em refio massa, ja que són suaus per una nit com aquesta, però hi ha gossos que els ajuda. En alguns casos s'ha de començar dies abans, a vegades fins i tot amb un mes de marge fins que arribi la nit.

He llegit alguna vegada que posar taps per a gossos els pot ajudar però mai ho he provat.


La por als petards i sorolls forts com una turmenta es pot tractar. Parleu amb educadors en positiu per ajudar-vos, si pot ser des de cadells i si no, més adults, per treure la por. Serà difícil, serà llarg, però si podeu, s'ha d'intentar.

Hi ha casos de gossos que mai han tingut por i un any de sobte comencen a patir-la. No és poc habitual així que no us refieu i observeu les reaccions que tingui, per si de cas.

Segurament oblido o desconec algun que altre consell. Si vosaltres en teniu algun, no dubteu a escriure al post per ajudar-nos entre tots!


A mi personalment no m'agraden els petards, no els entenc. Però aguanto la nit de Sant Joan i, què hi farem, puc aguantar Sant Pere, però no més. Oi que jo no tinc tot l'any l'arbre de Nadal posat? Tot té uns dies i uns moments i això s'ha de respectar. Tirar petards altres dies, fins i tot setmanes després de Sant Joan, és una falta de respecte cap a tothom. Innecessari i incívic.

Demano als pares que facin el favor de ser conscients de la molèstia que comporta. Que quan vosaltres esteu a casa vostra i voleu fer la migdiada o veure una pel·lícula us molestaria que jo anés a tirar petards sota la vostra finestra. Que us poseu al lloc de l'altre i eduqueu als vostres fills en el respecte. No és tan complicat i així estem tots millor.

I nens que dieu que us agraden tant els gossos... No us agraden tant quan tireu petards durant dies i dies ignorant la por que tenen encara que us demanin que pareu i com ho passen de malament, els peluts. I molt menys si feu la "gràcia" de tirar aquests petards prop dels animals per veure què passa. No fa gràcia, és maldat cap a un ésser viu. NO CAL. Amb respecte es viu millor. De veritat que no és tan complicat, us ho prometo.

Amb el Cooper, de vacances a casa

I no parlaré dels psicòpates que aquella nit es dediquen a maltractar els animals de les pitjors maneres perquè no crec que cap d'ells llegeixi això i perquè el que ha de canviar és la llei davant aquests malalts, ells no ho faran.

Espero que tingueu una bona revetlla i per a qui l'ha de patir que passi el més ràpid possible...



This is the most recent post.
Entrada més antiga

0 comentarios