Open top menu


Per començar, diré que sempre hem de mirar d'educar al gos en positiu, i no amb càstigs. El tema dels collars i el mal ús (i males recomanacions) que molta gent utilitza cada dia està molt estés i hem d'anar amb compte.

*Aviso que a aquest post veureu imatges de ferides provocades per collars d'escanyament i de púas que poden posar-vos la pèl de gallina, però, tot i que mai poso aquest tipus de fotografies (no sóc partidària de les fotografies explícites de dolor i sang, jo no les necessito per ser conscient del que passa al món), crec que aquest cop les he de pujar. Molta gent no és realment conscient. 




Molts cops he sentit a gent recomanar posar un collar de pues a un gos que tira molt. I ja està. Ho recomanen alguns veterinaris o gent del carrer, amb l'argument que el gos s'adonarà que si tira li fa mal i deixarà de fer-ho. Aquí hi ha tres problemes principals, per la meva opinió.

-  En comptes d'educar al gos, anem al camí "fàcil" de suposar que l'animal entendrà que si tira se li claven les puas (se li claven, atenció) i deixarà de fer-ho. Per què fer un esforç?

- El fet que hi hagi races que toleren molt el dolor, races fortes de pell dura, fa que el gos tiri igual però acabi amb ferides o blaus al coll i el seu caràcter sigui molt més arisc i, potser, agressiu.

- Els gossos no d'adonen d'això sense una mà experta. Els suposa més estrés i nervis.




És com veure cadells amb aquest tipus de collars... Com és possible? Són cadells, encara no estan formats del tot i ja entenen que per apendre han de patir dolor o no van enlloc.

Aquests collars es poden utilitzar en mans expertes i casos realment problemàtics, sabent el que s'està fent. Sembla una sortida fàcil però no ho estem fent bé.



Gossos amb molta ansietat que portin un collar d'escanyament, tiraran igual i s'escanyaran. Us ho dic perquè més d'un cop he vist gossos ofegant-se (literalment) anant com bojos. Aquest collar d'escanyament molts cops es queda atorat, es fixa quan es tanca al tirar al gos i després no es torna a obrir. Ho has de fer tu manualment o el gos es queda sense aire, per molt que hagi deixat de tirar.


A la Protectora teniem els collars que teniem i a vegades hi havia d'aquests. Mai oblidaré el dia que, treient a passejar a una gossa de mida gran, nerviosa i amb moltes ganes de sortir, se'm va desmaiar amb el collar d'escanyament. Se li va tancar i quan ella es va quedar sense aire, va frenar, però el collar no es va obrir. Se'm va desplomar a les escales i a mi se'm va accelerar el cor només de veure-ho. La vaig agafar i li vaig obrir el collar, el més depressa que vaig poder. La gossa es va aixecar, recuperada, i va tornar a tirar. Això és entendre que si tira s'ofega? Aquest collar era efectiu? Jo crec que no.




Aquest tipus de collar (escanyament) provoquen molts danys a la tràquea, i està demostrat. El collar de pues, tot i ser més agressiu visualment, provoca menys danys però és una manera negativa d'educar el gos, sobretot sense un ensinistrador que ajudi i sàpiga. De totes maneres, existeix l'educació en positiu, que no utilitzarà mai collars de càstig.




Comencem per dir que aquests collar no són collars d'ensinistrament ni d'educació. A un gos amb ansietat o por li estàs provocant un altre tipus d'ansietat per una altra banda, ja que continuarà preocupat per allò que li ha provocat l'anisetat en un principi, afegint l'amenaça actual del dolor amb el collar, cosa que pots produïr un aument de l'ansietat o agressivitat d'aquell moment.

"Hay una compleja relación entre las respuestas de estrés fisiológico y la capacidad de aprendizaje, dado que el estrés a niveles elevados en realidad inhiben la capacidad de aprendizaje de los animales y sobre todo la de consolidar los recuerdos" (Joels et al. 2006; Mendl, 1999). 

"La investigación sugiere que los altos niveles de estrés pueden afectar la capacidad de un perro para aprender" (Walker et al., 1997).  

Es pot educar al gos sense recòrrer a la por i al dolor. Es tracta de l'educació en positiu. La gent s'ha de sensibilitzar més amb aquest tema i ser conscient que un animal no és una joguina i no té un botó que el fa comportar-se com tu voldries. Porta temps, paciència i carinyo, educar el teu gos. Molt de cada cosa. No espereu posar un d'aquests collars i que el gos entengui reacionalment el que voleu dir-li i tots tan contents. El gos tirarà igual, s'estressarà, vosaltres també, ell patirà dolor i frustració i no heu guanyat res.



 Sabeu? El meu avi, que era pastor al seu poble, tenia vàrios gossos pastors i portaven collars de pues. Però a l'inrevés. No li agradava el fet de mal als gossos i els tenia educadíssims. Aquesta era la seva protecció per quan els llops venien a per ovelles i atacaven als gossos per aconseguir-ho. Us asseguro que els llops no els mossegaven el coll. Pensareu que potser això que explico també és bèstia i cruel però jo no ho considero així, després que el meu avi es trobés gossos morts per aquest motiu. I ja us dic jo que els llopc no són tontos i no els atacaven anant al coll, amb aquests collars... I, com ell, molts altres pastors ho feien. Es l'únic cop a la meva família que s'ha utilitzat un collar com aquest, i mira que hem tingut gossos...




Aquí teniu alguns links d'estudis realitzats sobre els collars de càstig, per fer entendre que no són la millor opció per educar al gos.



Etiquetes

0 comentarios

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )