L'Ikiru és un peluix gegant!

Em van trucar per saber si podria cuidar de l'Ikiru uns dies i vam quedar per fer la visita abans. Em van dir que era una Caniche Gegant però quan el vaig veure baixar del cotxe no l'imaginava així. Era un peluix gegant! Preciós, molt bonic. Entraven ganes d'abraçar-lo en tot moment! Estava mesclat amb Golden i aquesta mescla és realment bonica.

El nom d'Ikiru ve de la pel·lícula, aquí traduïda com Viure. Algú m'ho va preguntar i vaig creure que era per la pel·li, cosa que després em van confirmar.

Era el primer cop que l'Ikiru es separava dels seus propietaris però ho va portar molt bé. Al principi va mirar a la porta però el vaig fer jugar una mica i se li va passar tot. El vaig treure a passejar pels voltants i anava tot content, girant-se de tant en tant per mirar-me. Jo semblava una mica boja perquè anava somrient tota l'estona, dient-li coses... És que és una preciositat! Ignorava els gats totalment. Els mirava però no intentava perseguir-los ni res semblant. És més, ens vam trobar un gat de cara que no es va moure ni espantar i es van olorar tranquil·lament.

A casa li agradava estar-se al sofà, buscant el racó perfecte, ja que les seves mides no el deixaven posar-se a tot arreu. Es cansava i baixava. A l'estona tornava a pujar. Anava a la seva i el deixava que fes el que necessités, sempre amb nosaltres.

Havies de vigilar que no et caigués un tovalló de paper o coses així perquè els agafava al moment, per menjar-se'ls. Però si el veies al moment (al carrer també ho feia) i li deies que ho soltés, ho feia. És molt obedient, fins i tot a l'hora de cridar-lo per venir on sigui.

Té uns ulls de bo que no es poden aguantar i sembla que ho sap. Quan estàvem dinant es col·locava assegut davant i ens mirava amb aquella carona que et desfà. No li donàvem res però jo li anava demanant que deixés de mirar-nos així, que no s'hi valia. I semblava que encara fes més cara!!

Li encanta jugar, sobretot amb tu. Si corries una mica al jardí, se't llençava a sobre, jugant, a vegades bordant una mica, contentíssim. Així que li feia al carrer, al jardí, a casa... Era divertidíssim jugar amb ell!

Van venir el Lur i la Simone a casa un dia i l'Ikiru, al principi, es va espantar una mica amb el Lur. A l'estona estaven jugant els dos per casa, sense parar. La Simone va pujar al sofà i els va deixar fer, com sempre. L'Ikiru, de tant en tant, em mirava o venia a jugar des del sofà on jo estava, no sé si donant les gràcies o intentant que m'unís al joc, cosa que no vaig fer perquè havien de disfrutar ells, ja que podien.

Per dormir, ho va fer al llit amb nosaltres. Es va posar als peus i allà va passar la nit. Al principi va estar voltant i olorant per tot arreu però això ja ho fan la primera nit. Al dia següent vaig ser jo qui el va despertar i la seva reacció va ser posar-se panxa amunt perquè li gratés la panxa. Sense estrés!

Vaig quedar encantadíssima de l'Ikiru. Vam poder anar a prendre cafès a terrasses, a passejar, fer vida normal a casa... I ell sempre està content i agraeix tot el que li fas.

Espero poder veure'l un altre cop i abraçar aquest peluix que em té enamorada. Perquè a ell li agrada, a més! I a mi només em falta això per fer-li carícies i abraçades cada dos per tres...