Open top menu


El diumenge 2 de desembre ens vam trobar tots a les 10h a l'aparcament que hi ha al costat del camp de futbol de Gelida, per fer la III Passejada de Gossos. Van venir el Max, el Hegel, la Etna, la Blacky, el Sol, el Brown i Dark. Amb el Lur i la Simone vam quedar una mica més endavant. Un total de 9 gossos, aquest cop. També van venir una parella, acostumats a les excursions, que van fer un tram per després continuar tot sols. No cal tenir gos per venir a una de les trobades!




Vam avançar cap a la benzinera, pel poble, per agafar el camí que ens portaria a la Font Freda.




Tot estava gelat! Als voltants veies gel a les baranes i sobre la gespa però feia sol i, caminant, no es notava gaire, a no ser que fessim una parada a la ombra.

Vam anar caminant per carrers del poble tots junts, de manera que els gossos s'acostumessin a anar l'un al costat de l'altre i no hi hagués cap problema, tot i que a la presentació tot va anar bé.




Ens anàvem creuant amb gent que portava els seus gossos, o anaven d'excursió i ens miraven encuriosits, alguns pensant si era una reunió per una convenció, fins i tot! Aviam si ens veuen més sovint i el próxim cop s'apunten amb nosaltres, perquè podriem ser molts més!




Fent camí ens vam trobar amb uns nois que tenien la tenda de campanya col·locada a un costat i vaig veure com els gossos anaven a inspeccionar. No havia vist que els nois estaven de peu al costat, mirant, i m'imaginava a un d'ells dins la tenda veient tot de caps de gossos observant. Potser millor com va ser, que potser al noi no li hagués fet tanta gràcia com a mi...




Quan vam poder soltar els gossos, van fer unes carreres que semblava que estiguessin esperant feia estona. Simone, la galga, anava la primera, evidentment, i els altres la seguien com podien, contents. Ella va posar fre, perquè sinó haurien acabat tots ben ofegats d'intentar agafar-li el ritme!




Vam arribar a la Font Freda i vam estar una estoneta allà, amb els gossos deslligats, veient com corrien i disfrutaven del racó. Fins i tot, alguns s'estiraven a l'aigua, que havia d'estar congelada, i se'ns apropaven mullats i jugant. La Font Freda és un lloc molt maco i agradable per estar-se on hi ha una taula i bancs de pedra on seure una estona, però no donava el sol i quan portàvem una estona, ja vam marxar.




I vam continuar pujant fins el Mirador de Can Voltà. Des d'allà tens unes vistes del poble de Gelida i de Montserrat magnífiques, i espai perquè els gossos juguin sense problemes.




Ells inspeccionaven els voltants i nosaltres descansàvem una mica, preparant-nos per la tornada. Una mica d'aigua per tots i a continuar!




Aquest cop no ens vam aturar gaire, a molts llocs hi havia ombra i semblava que al llarg del dia, s'anés gelant tot una mica més. No teniem gaire fred, la veritat, però millor no quedar-se quiet o ho podriem notar!




Els gossos disfruten molt amb aquestes passejades i nosaltres també. Pots veure racons bonics, fer excursions agradables, acompanyat dels teus gossos. Ho vaig comentar amb el Pere, parats a la Font Freda, que a mi em dius d'anar a la muntanya amb els gossos, dues, tres hores, i et diré que sí. Ara, anar jo sola... Ells sí que fan excursions de manera contínua, i és clar que és fantàstic, però jo necessito al gos per fer-la. No se'm fa gens feixuc, d'aquesta manera.




Vam tornar una mica abans de dinar i alguns de nosaltres vam anar a una terrassa a prendre un refresc i descansar, xerrar de la passejada i de quan repetiriem.




Així que, si tot va bé, repetirem al gener, potser a mitjans o finals de mes, esperant que no faci massa fred i que el sol ens acompanyi tot el camí.



A veure si a la propera superem la barrera dels 10 gossos i fem una altra gran Passejada de Gossos!

0 comentarios