Open top menu


Les paparra forma part de la família dels àcars, una espècie d'insecte que s'enganxa a altres animals, mamífers per succionar la sang i reproduïr-se. Aquí són actives de febrer a octubre però, sobretot, amb l'arribada de la primavera i el bon temps.




Les trobem a herbes altes, entre els arbres... A zones d'abundant vegetació. Poden esperar dies i mesos fins trobar un cos al que enganxar-se. No salten, com molts creuen, per poder "atrapar" a l'animal, sinó que trepen o es deixen caure de desde l'herba on estan.







Un cop estiguin sobre l'animal buscaran les zones amb més calor i humitat per enganxar-se i començar a xuclar sang, introduïnt el cap a l'hoste. Les zones més habituals on trobar una paparra a un gos són les aixelles, al voltant dels ulls, orelles, engonals, entre les potes o al coll, tot i que no únicament es troben allà.




Al principi les paparres tenen un aspecte semblant al d'un escarbat petit de color negre, amb vuit potes. Poden ser molt petites. Un cop s'han alimentat i tenen suficient sang de l'animal, tenen un aspecte de mongeta de color blanquinós i són més grans. Per arribar a aquest aspecte han de passar dies alimentant-se i omplint-se de sang.




Si una paparra s'enganxa a un animal tota la seva vida, podrà posar ous a aquell cos i, després de morir i néixer aquestes cries, poden aferrar-se a aquell mateix cos per alimentar-se elles també.




Hem sentit moltes maneres de treure una paparra d'un gos però el que hem de tenir clar és que mai s'ha d'estirar a la paparra per arrancar-la tal qual o ens arrisquem a que es quedi un tros de la mateixa al cos del gos i podria provocar infeccions molt perilloses.

Una de les maneres de treure una paparra sense perill és agafant el cap de l'àcar amb unes pinces i voltejant cap adalt, com si fos un cargol. S'ha de treure lenta i constantment sense apretar el cos de la paparra quan ho fas, vigilant que no quedi cap resta al cos de l'animal. Ho has de fer de manera giratòria per treure així el cap de la paparra. Si veiem que, tot i així, ha quedat un tros, el treuem amb unes pinces.




Personalment, trobo massa complicat treure una paparra d'aquesta manera i no tothom té pinces que li anirien bé o un gos que es quedi quiet mentre li treus, tot i que és molt recomanable fer-ho així. Jo ho faig d'una altra manera.

Agafes un tros de cotó i l'empapes en alcohol o oli. El col·loques sobre la paparra una bona estona sense deixar cap espai. La paparra s'ofega amb l'alcohol o oli i es solta. Si no es solta per ella mateixa, pots anar intentant de treure-la suaument, sense força, per si està atontada i no s'agafa igual a la pell. Si veus que continua enganxada, li tornes a col·locar l'alcohol.




Per eliminar-la, un cop desenganxada, no val de res aplastar o trepitjar la paparra. La heu de matar amb la ungla a través de paper o amb un objecte com una clau o pal i sentireu com "peta". Sí, sona fatal, però si no ho feu, aquella paparra tornarà a l'animal o a vosaltres mateixos.

El millor per prevenir les paparres és la protecció que li oferiu al gos amb collars desparasitants i pipetes. Quan viuen a la muntanya o a zones d'herbes és millor posar les dues coses per aconseguir la màxima protecció. I mantenir una neteja al vostre gos!




Quan torneu de passejar per la muntanya o voltants sempre és bo fer una repàs a l'animal. Acaronant-lo per tot arreu notareu si té alguna paparra. Jo sempre ho faig quan tornem de passejar i és bo fer-ho, per assegurar-se.




I vigileu vosaltres perquè també s'enganxen a les persones! A mi se m'han enganxat tres en tota la meva vida. He estat a protectores envoltada de gossos que havien arribat plagats de paparres i mai he tornat a casa amb una però quan he anat a la muntanya, en époques de calor, és quan ho he patit i me les he tret amb oli. No és dolorós i no notés que les tens fins que ho veus.




Si feu excursions habitualment a zones de vegetació dir-vos que hi ha uns sprays que us podeu posar sobre la roba, a les cames, les sabates... que protegeixen d'aquests àcars, de la mateixa manera que la ctironel·la protegeix dels mosquits. Jardiners i excursionistes experimentats els utilitzen per prevenir.

És molt important treure les paparres i vigilar que el vostre animal no tingui cap per evitar infeccions i enfermetats que porten, com ara la Erliquia, Piroplasmosi, Bebesiosi... Enfermetats molt perilloses per l'animal.




No totes les paparres són portadores i que una s'enganxi en un moment donat al vostre gos no significa, per norma, que estigui infectat amb una d'aquestes enfermetats, però hem de vigilar i evitar qualsevol risc.




No oblideu protegir el vostre animal com cal amb productes desparasitants. Moltes de les infeccions i enfermetats que poden agafar són mortals si s'ignoren. Per no posar un collar i unes pipetes podriem patir greus problemes i el vostre gos encara més.


3 comentaris :

  1. Moltes gràcies per tota aquesta informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu, Xesco!

      M'alegro que t'hagi fet servei. Ens llegim!

      Elimina
  2. Benvolguts, les paparres pertanyen al grup taxonòmic dels àcars, per tant, aràcnids i no pas insectes com dieu.

    ResponElimina