Els curiosos Bull Terrier

El Bull Terrier actual no té res a veure amb el primer Bull Terrier del segle XIX. Està basat en gossos Bull i Terrier, que eren criats com animals de baralla i presa, cosa que es va abolir a Gran Bretanya, d'on prové, al mateix segle XIX.

Els orígens de la raça es relacionen directament amb James Hinks qui, després d'anys d'experiència, va presentar aquesta raça a la década de 1850. Hinks va passar anys creuant l'extint English White Terrier amb gossos Bull i Terrier intentant crear un gos que no només estigués preparat per la baralla, sinó que tingués un aspecte bonic. Amb el temps va sorgir el Bull Terrier actual.

English White Terrier 

Fins i tot, amb diferents creuaments (es parla de Dàlmata, Pointer Espanyol...) va crear el Bull Terrier blanc, a més dels de color.

També podem trobar els Bull Terrier Mini.

Tot i que James Hinks es sentia orgullós de l'èxit a les baralles de gossos (si d'això et pots sentir orgullós) estava més interessat als concursos de bellesa. Aquest fet va aconseguir que la gent de classe alta es fixés en ells i es veiessin com animals de companyia, el que actualment són.

James Hinks

No m'expandiré amb el tema de les baralles de gossos a les que el Bull Terrier participava de manera habitual ja que trobo que són una salvatjada i, tot i que es van eliminar, encara les fan de manera il·legal. Baralles que haurien d'estar perseguides, denunciades i eradicades. Encara hi ha gent que s'atreveix a anomenar-les "esport". I aquest gos és una víctima habitual  a aquestes actuacions.

El Bull Terrier és un gos vigorós, fort, de mida mitjana amb el cap en forma d'ou, els ulls petits, junts i tancats. De complexió forta, necessita activitat física i psicològica per poder tenir una vida sana.

Són gossos tossuts amb els que hauràs de tenir paciència i mà dreta. Per educar a un gos no cal cridar ni  fer les coses a la força ja que normalment sortiràs perdent. Els Bull Terrier són grans gossos de companyia, carinyosos i amigables, amb els que podràs gaudir de bones excursions i sessions de joc.

Són animals sociables i els encanta la companyia d'altres animals i de les persones.

Com passa amb tots, han de ser socialitzats de cadells amb altres gossos i amb persones. L'educació és molt important i hem de ser responsables quan decidim adoptar un gos. Els Bull Terrier són animals corpulents, de mandíbula forta, i igual que ens poden destroçar coses a casa al principi (com tot gos) poden fer mal si no els eduquem correctament.

Molta gent ha adoptat Bull Terrier per moda. Mai he entès això de tenir un gos per moda però si un cop l'adopten el tracten bé, no diré res. El problema és que aquestes modes no sempre són positives pels gossos. Hi ha gent que els adopta sense informar-se de com actuar i educar a aquest animal, sense socialitzar, amb poca paciència o amb el xip d'educar com abans: a crits i cops. I així és com ens trobem amb gossos desequilibrats.

Aquesta raça està considerada com Potencialment Perillosa. Ja recordareu el meu antic post sobre aquest tema i com, per mi, això dels PPP significa Propietaris Potencialment Perillosos.

No negaré l'evidència que no és el mateix un Yorkshire agressiu a un gos gran. Les mossegades són diferents i et pot fer molt més mal un gos gran (m'és igual si forma part del desafortunat grup PPP, Pastor Alemany, mescles...). Això no vol dir que sigui graciós veure a un gos petit grunyint i volent menjar-se qualsevol altre gos o persona que passi pel costat. Quan un gos es comporta així no és feliç. Alguna cosa falla i no l'estem ajudant. El perill no serà el mateix però la salut psicològica de l'animal és igual de desastrosa.

Quan treballava a la Protectora d'Animals vaig arribar un matí i em vaig trobar a una Bull Terrier blanca  lligada a la porta. Li van posar Chipie. Era una gossa velleta, gairebé cega, carinyosa i juganera sense límits. M'encantava aquella gossa. Desgraciadament, tenia mil cicatrius per tota la cara, potser per haver intentat que participés en baralles de gossos i haver acabat sent sparring. Tenia moltíssimes marques que ens explicaven el seu passat.

Un dia, jugant amb ella, em va mossegar el braç intentant agafar la pilota. Em va fer mal, és evident, però no va ser per tant, no us penseu. La pobre gossa gairebé no veia i el meu braç era alguna cosa que es movia per allà i que ella perseguia jugant. Per pitjor coses he sentit a gent dir que un gos és perillós...

La responsabilitat i el seny no ens ve de naixement i, desgraciadament, molts gossos pateixen aquesta manca dels humans i són gossos infeliços. Penseu molt bé el que esteu fent quan adopteu a un gos. Informeu-vos i sigueu conscients del temps que teniu a dedicar-li. Els Bull Terrier són grans gossos, divertits, juganers i carinyosos que poden ser els vostres companys i amics de per vida. Tu esperes això d'ells. Però tingues en compte que ells també ho esperen de tu. I els has de donar. Ho mereixen.