Open top menu


Vaig preguntar-li a Dani, Dj Gato i fundador de Gato TV, si volia participar al bloc i explicar-me la seva experiència amb els animals, sabent qua ara té un gat a casa, Vincent, i que anteriorment tenia una gossa, la Juno, que compartia amb el seu antic company de pis, el Keko, i que es va quedar amb el company quan van deixar de viure junts.



Al Dani li va agradar la idea i em va dir que podia venir a casa amb el Keko i la seva parella, Glòria, acompanyats de la Juno, perquè així la podria conèixer per si un dia necessitaven que la cuidés. Em va semblar una gran solució per poder fer el post tots junts.

A la Juno la van aconseguir d'un home que criava Bracos de Weimar (o Weimaraner) per vendre únicament a caçadors. Al Dani no li agrada dir que l'ha comprat perquè no està d'acord amb la compra d'animals però crec, com li vaig dir, que la va salvar d'una vida que segurament hagués estat molt pitjor.



El Dani es va fer passar per caçador i li van ensenyar dos cadells. La Juno va ser la que li va venir i es va pujar sobre d'ell així que va ser ella qui el va escollir.




Van intentar educar-la, el Keko i ell, de la millor manera. Fins i tot van fer uns cursos d'ensinistrament un temps on la Juno sempre era l'exemple a seguir. Però, tot i que al curs ho feia molt bé, un cop a casa ja no era tan obedient...




Entre ells dos es feien bromes dient: "Ja et vaig dir que hauries d'haver agafat a l'altre gos que quedava!", explicant-me com de terratrèmol és aquesta gossa. La Glòria els deia que ella ja la va trobar així, un cop es va anar a viure amb el Keko.




La Juno és preciosa però, només amb les hores que va passar a casa, podria dir que no té pinta de cansar-se mai. I ells m'ho van confirmar. Havien estat a una festa a Arenys de Mar de tres dies i ella no parava mai. Un dels pocs cops que l'havien vist cansada!




La Glòria em va explicar que quan marxaven de casa, la Juno a vegades destroçava alguna sabata o coses semblants... Al preguntar-li si tenia res a veure amb ansietat per separació no ho va descartar. Em deia que quan ella es va mudar allà va passar molts dies a casa, amb la Juno, sempre juntes. I quan va arribar el moment de marxar a treballar, la gossa plorava molt i era quan trencava alguna cosa.




A tot això, mentre parlàvem, tenia a la Juno darrera amb una pilota o un nus de joguina, a veure si li treia i li feia cas. Anava un a un, mirant qui era la bona persona que li seguia el joc. Inconscientment, jo li posava la mà i, és clar, ella té molta més força que jo i li havia de soltar el nus perquè jo anava darrera quan estirava. Al veure això, es va cansar i va anar al Dani. Amb ell no podia, i la veies disfrutar com una boja, estirant i estirant.




"Els millors records que tinc amb la Juno, de quan viviem junts, és quan jugàvem!", deia el Dani, amb el somriure i la gossa enganxada al nus, estirant per treure-li de les mans.

A l'hora de passejar, la Juno no té gaire amics. És molt bèstia jugant i els gossos acaben fugint quan la veuen, excepte un boxer que també li agrada aquesta manera de jugar. Quina llàstima em va fer imaginar-ho! Tot i que crec que molt trista no és que estigui, la gossa. Això sí, si hi ha una pilota, que marxin tots els gossos. "És més forta l'ànsia de la pilota que de menjar", em va dir la Glòria. "Si vols que vingui amb tu, només li has d'ensenyar la pilota".




Però es veu que la Juno té un sisè sentit amb això de la pilota. El Keko deia que la portava al parc i li llençava la pilota, que ella sempre li tornava, fins que ell decidia tornar a casa i li llençava la última. Només ho pensa, no ho diu ni fa cap senyal, però la Juno ho sap i aquella pilota ja no la torna. Es col·loca davant, amb la pilota a la boca, movent la cua, i quan li van a treure o a intentar agafar-la, surt corrents. Em van ensenyar la solució: una altra pilota amb colors vius. Aquesta era l'arma secreta per fer que s'apropés i poder agafar-la. La Juno es passaria hores i hores sense parar de jugar!




El Dani va explicar, parlant de com era d'incansable la gossa, que un dia estava amb ella al parc, jugant a donar patades a una pilota a una paret de frontón i la Juno agafant-la quan, en un dels cops, va fer la patada i la pilota li va anar a parar a les mans. Va sentir passes, alguna cosa semblant a un tren que venia cap a ell. Va mirar i la Juno anava massa ràpid a per la pilota, ja no podia frenar. Dani va intentar saltar-se-la però ella li va donar als peus, quan estava a l'aire, i ell va fer una tombarella a l'aire per caure d'esquenes a terra. No ho podia creure: una tombarella sencera! Va mirar al voltant i tenia a la gossa al costat i tot el parc mirant i rient. Nosaltres, en aquell moment, també rèiem imaginant l'escena. Un gran exemple visual dels jocs animals de la Juno!




El Dani anteriorment ja havia tingut gat, així que quan va marxar al seu pis, va adoptar al Vincent d'un home que tenia molts i que, quan eren massa gats per ell, els llençava al riu. Desgraciadament, això passa molt sovint al món dels gats. En comptes d'esterilitzar, els sembla més fàcil desfer-se'n.

Així que el Vincent es va salvar i el Dani va tornar a ajudar a un altre animal.







0 comentarios