La Taca i la Klentxa, companyes ideals

Vaig conèixer a la seva propietària, l'Agnès, a la II Passejada de Gossos que vam fer a la cala de Sitges, l'estiu passat, on va venir amb la Taca. Vaig veure que era una gossa sociable i bona però no vaig poder tenir molt de tracte ja que, si ho recordeu, l'Hayko em portava d'una banda a l'altra per jugar.

Vam parlar de les dates per cuidar de la Taca i la Klentxa (a la que encara no coneixia) i vam decidir passar un matí juntes al poble i a casa per conèixer-les una mica més i, de pas, aprofitar i explicar-nos experiències, ja que ella participa activament en adopcions, acollides i temes animalistes.

Venien de lluny, potser uns tres quarts d'hora de camí, però preferia deixar-les amb algú que les tingués a casa que a una residència. Al veure'ns, totes dues em van saludar, carinyoses, i vam decidir anar a fer una volta per la muntanya, on les va soltar, dient-me que jo també ho podria fer, ja que sempre venien.

Vaig fer la prova i només va caler dir els seus noms un cop i ja les tenia al costat. I això que m'acabaven de conèixer!

La Klentxa pateix d'epilèpsia, tot i que ja fa un any i mig que no té cap atac gràcies a la medicació que jo vaig continuar donant-li els dies que va estar aquí. Ja sabia què fer si li donava un atac, desgraciadament, ja que la meva Dana, als últims moments, també la patia. Al principi em va fer una mica de por que tingués un atac amb mi. Sé que hagués reaccionat bé, això segur. Però reviure un atac no sé com m'hagués deixat després del que va passar amb la Dana. Li vaig comentar a la propietària ja que prefereixo ser sincera sempre al 100%, i em va dir que no li donaven feia molt, que ja seria mala sort. De totes maneres, això no m'anava a impedir que la cuidés i, com era d'esperar, no va tenir cap atac.

També té displàsia però, tot i ser una velleta, està millor que molts gossos més joves que ella. La veies còrrer a les excursions d'una banda a l'altra, animada i contenta.

I et portava pals perquè li llencessis. Amb això és una mica obsessiva, així que a casa li vaig treure la pilota i només jugàvem quan estàvem fora, i no sempre.

La Taca és una gossa joveneta boníssima i carinyosa. No es cansa mai d'atencions i sempre vol més. S'asseu davant teu i et col·loca la pota a sobre, miran-te, perquè li diguis alguna cosa. I, quan ho fas, ja la tens fent petons, movent la cua, jugant...

És molt sociable i amb la Negu ho va passar molt bé. Es buscaven la una a l'altra per jugar i, quan es cansava, venia al sofà, al meu costat, i a dormir.

Quan la Negu va marxar va venir el Nuk i, és clar, va jugar amb ell com una boja. I el Nuk encantat, que li encanta jugar amb altres gossos!

La Klentxa, tant amb un com amb l'altre, vigilava desde el seu llitet o venia al meu costat i, si veia res que li semblés que era massa bèstia o que es passaven amb la Taca, apareixia pel mig, feia un grunyit i tornava al meu costat com dient "Jo ja he avisat", tot i que es portava molt bé amb tots els gossos. I els altres dos la respectaven.

A vegades, quan li deia a la Negu o al Nuk "Pots pujar" referint-me al sofà i la Klentxa no volia que ho fessin en aquell moment apareixia del no-res i pujava ella, mirant-se'ls. Es posava als meus peus i estava només una estona, perquè li venia calor i no aguantava gaire. S'anaven tornant el seu llitet amb el sofà entre tots.

M'havien avisat que si la Taca veia aigua, aniria directe, així que evitava rius. Però un parell de dies va ploure i no vaig veure un toll al mig del parc. Però la Taca sí. Va anar directe. No em va donar temps que ja va passar de blanca a marró. I a sobre la va veure un gosset que ens haviem trobat al parc i la va imitar. Ja em veieu treient a la Taca (el nom li anava que ni pintat) i el noi cridant al seu gos. A mi em va fer gràcia, al noi ja no ho tinc tan clar...

Podria haver-me deixat de fer gràcia quan, just després, se'm va llençar a sobre amb les potes mullades i plenes de fang, però ja saps que quan treus als gossos t'exposes a coses així!

Estava encantada amb elles. Obedients, bones, sociables, tranquil·les, alegres... Jugaven quan havien de jugar però la resta del temps només volien descansar i estar amb tu. Fantàstiques.

Quan les van venir a buscar i només obrir la porta em van dir "Com ha anat?" els vaig contestar "Les trobaré molt a faltar...".

Però segurament el dia 17 venen a la IV Passejada de Gossos. I ja tinc ganes de veure-les!!