El Quim Morales i el seu gos Mickey

Segur que tots coneixeu al Quim Morales, presentador del programa de ràdio La Segona Hora, a RAC1, però potser no sabíeu que el Quim és un gran amant dels gossos i que va crèixer amb el seu gran company Mickey, un preciós Beagle.

Des de sempre, el seu germà i ell havien volgut tenir un gos i el demanaven als pares constantment, a veure si hi havia sort.

Un dia del 1993, el seu pare li va demanar que l'acompanyés a buscar un gos ja que, tot i que el Quim el volia amb totes les seves forces, el seu germà encara més.

Van anar a un lloc, ja fa molts anys, on criaven Beagles per experimentació. Sí, esgarrifa pensar en aquests llocs, així que ells van pensar que si tenien un gos, què millor que salvar-lo del seu dolorós futur?

I per què un Beagle? Doncs perquè, per a la meva sorpresa quan el Quim Morales m'ho explicava, la seva mare tenia molta por als gossos. Un dia van creuar-se amb un Beagle i, sense saber molt bé per què, no va sorgir aquesta por i van decidir que, si en tenien algun dia, seria un com aquest.

El Mickey va estar mimat, cuidat i estimat durant tota la seva vida. A l'hora de dormir feia ruta de llit en llit, per poder estar amb tothom. Quan un d'ells despertava, passava al següent i l'últim, per horaris, era el Quim, amb qui despertava cada matí.

Un dia, a la muntanya, el Quim i el seu germà van portar al Mickey i van decidir deslligar al gos, a veure com anava. I el Mickey, sense pensar-ho gaire, va sortir corrents i el van perdre de vista. Es van espantar tant que no sabien què fer! Al final el van trobar però aquest ensurt no l'obliden...

L'expressió del Quim Morales, les vegades que m'ha parlat del Mickey, canvia per una d'enyorança i carinyo cap al seu amic, que ja no hi és. Com l'estimava no calia que m'ho digués, només calia escoltar el que deia i com ho deia per saber-ho.

Desgraciadament, el Mickey va passar per quiròfan vàries vegades a la seva vida per problemes als lligaments, per tumors (un dels motius pel que van decidir esterilitzar)… Ho van donar tot per ell i el gos sempre sortia recuperat i content per tornar amb la seva família.

Quan el Quim va marxar de casa per viure amb la seva família, el Mickey es va quedar amb els pares, convertint-se en el company inseparable. Quan els pares volien sortir una nit o un cap de setmana, el Quim Morales traslladava a la seva pròpia família a la casa de la seva infància per poder cuidar del Mickey i que no estigués sol. Si no ho feien així, els seus pares no sortien ni marxaven enlloc per no deixar massa hores sol al gos.

La marxa del Mickey va ser molt trista per a tota la família i va deixar un forat important al seu dia a dia. Però el Mickey tenia 17 anys i havia estat un gos estimat i feliç durant tots ells gràcies a la família que va decidir acollir-lo a casa seva i fer que formés part de la seva família.

El Mickey va marxar al setembre del 2010 i quan el Quim Morales el recorda encara s'emociona.

Aquell mateix dia, el Quim va publicar un petit escrit:

Mickey (30/6/1993 - 13/9/2010) Gràcies per la fidelitat, la companyia, les passejades, les trapelleries i totes les aventures que hem viscut plegats. No has estat només un gos. Has estat el nostre gos. Sempre et recordarem.

L'amor d'un gos no es pot descriure en paraules, el valorem en sentiments. I us puc assegurar que pel Mickey va haver-hi i n'hi ha molts.

Gràcies, Quim, per dir que sí quan et vaig preguntar si volies compartir la teva història amb mi. Per trobar temps per veure'ns i explicar-me anècdotes amb el Mickey, records i sentiments. Estic segura que va tenir la millor vida que pot tenir un gos i que es va emportar tot el vostre amor amb ell quan va marxar. Gràcies.