El tendre Sete ha tornat!

El Sete va tornar per tercer cop a passar uns dies a casa. Tenia moltes ganes de tornar a veure'l! Sempre tan carinyós i posant ullets quan te'l mires...

Quan va arribar estava la Vodka i el primer contacte no va anar gaire bé entre ells... El Sete no respon si una femella el marca però la Vodka no el deixava moure's. Ella portava ja uns dies a casa i ens coneix molt, així que no li va fer gaire gràcia veure que ens havia de compartir amb un altre gos. Ni el seu espai ni nosaltres! I el Sete la va contestar. No va passar res perquè cap dels dos es baralla ni fa res però havien de solucionar el problema entre ells, parlar-ho. I els vaig deixar fer.

Van estar tres dies junts i fins el tercer no es van fer cas! A casa s'ignoraven i cada un es col·locava a un sofà per no molestar-se però l'últim dia, quan els vaig treure al matí a passejar, els vaig deslligar i el Sete va anar directe a la Vodka a fer-li un petó al morro. Ella se'l va mirar i va moure la cua. Ja em veieu a mi a l'altra punta dient: "Avui us feu amics??". Però bé, més val tard que mai!

El Sete es va quedar solet a casa, colmat de carícies i mimos. Jo sabia que en un parell de dies arribaria l'Hayko, amb qui va coincidir l'estiu passat, i aquest descans se li acabaria. L'últim cop, si ho recordeu de l'antic post, va acabar tan esgotat de jugar amb l'Hayko que em pensava que havia caigut malalt, tot i que el que necessitava era un dia sencer de descans!

Me'l vaig endur per la muntanya on vam anar el primer cop que el vaig deslligar i va reaccionar contentíssim corrents per tot arreu i venint-me a buscar perquè el seguís.

Quan el portava al parc perquè jugués amb altres gossos disfrutava molt tot i que, si el gos era molt pesat, em mirava amb ullets demanant ajuda. A mi em feia molta gràcia la situació perquè què havia de fer jo? A vegades el sentia caminar amb un gos enganxat al seu costat, com l'anava grunyint i llençant-me mirades molt significatives. Amb un gos sí que el vaig ajudar perquè era tan pesat que al final hauria acabat rebent... i amb motiu.

Va arribar el dia del retrobament amb l'Hayko. Imaginava que potser es reconeixerien però no ho tenia clar. Havien passat molts mesos i l'Hayko era un cadell per aquella época però quan vaig veure els petons que es van arribar a fer no vaig tenir dubte. I tant que es recordaven! Cap dels dos era així amb altres gossos i estaven tan contents que feia goig veure'ls.

Aquest cop el Sete intentava frenar a l'Hayko quan l'altre volia jugar sense parar. Però el frenava carinyosament, per dir-ho d'alguna manera. Si el Sete vol marcar, ho fa d'una altra manera. A l'Hayko el grunyia, sí, i se'l treia de sobre com podia, però anava amb compte. Havia d'anar jo i calmar l'Hayko, pujar-me al Sete al sofà, que ja es col·locava a una banda on l'altre no el podia molestar, i acaronar tots dos fins que es relaxaven.

Però llavors va arribar la Kay, l'últim dia. El Sete i ella no van fer gaire amistat, la veritat. La Kay es col·locava al seu llit i se'ls mirava com dient "D'aquí no passeu o la tindrem". El Sete ho entenia perfectament. Faltava veure l'Hayko, que mai sap quan ha de parar. Però la Kay ho deixava ben clar i ni l'Hayko tenia dubte. Ha estat la única gossa que ha aconseguit mantenir a l'Hayko a seva banda.

El Sete estava encantat amb aquesta arribada ja que ell podia dormir al sofà sense que el molestessin gaire i, quan ell volia, baixava i jugava amb l'Hayko. Però només quan a ell li venia de gust!

Aquest cop també em van demanar que el rentés i semblava que ho sabés. M'havia acompanyat més d'un cop al bany però el dia que li tocava a ell s'ho va olorar i em mirava desde la porta. Jo anava fent, agafant el xampú, la tovallola, preparant l'aigua... No el mirava però veia de reüll com m'observava sense entrar. Estava clar que ho hauria de fer jo... El vaig entrar i, com l'altre cop, es va portar molt bé. No li agrada però es deixa. Em mirava amb cara de llàstima i jo li anava fent petons i parlant. Va anar molt bé i després, com els acostuma a passar a tots, estava ben content d'estar net!

Com sempre, un plaer cuidar al Sete. És tan obedient, bo, carinyós i pacient que és impossible no estar contenta amb ell al costat. Puc anar tranquil·la al carrer, deslligar-lo, descansar sense problemes... És un d'aquell gossos que inspiren tendresa quan te'ls mires i que vols abraçar i fer petons cada dos per tres. I a ell li encanta així que és la combinació perfecte!