.png)
Per
9:16:00
Tots hem escoltat i vist diferents remeis casolans per evitar les pixades de gos a casa o al portal que dóna al carrer però jo, personalment, no sabria assegurar la seva eficàcia ja que mai els he fet servir.
De totes maneres, us parlaré dels remeis que he sentit i dels que conec per si els voleu provar i funcionen. Mai està de més conèixer opcions a tenir en compte.
Sobre el tema del sofre al carrer pasaré de puntetes perquè no s'hauria d'utilitzar. És tòxic i als gossos els pot irritar i fer mal. Que la gent no vol entendre això? Doncs que imaginin a un nen caient sobre això amb les mans i després posant-se-les a la boca. Millor? Quan un element és tòxic no es pot utilitzar a via pública perquè, perdoneu-me, però mireu quin nom té: PÚBLICA. Això de posar ampolles o garrafes d'aigua al portal sembla que funciona i la gent està contenta amb aquest remei. I si algú diu que això queda lleig no ho entenc perquè la imatge del sofre groc a la paret és bruta i visualment molt pitjor que la de l'aigua.
Si el vostre gos es fa pipi a casa podeu crear un repelent casolà amb aigua meslat amb (hi ha diferents opcions) pebre, vinagre o llimona. Es tracta de fer un spray amb una olor que ells detestin. Hi ha gossos que els agrada el pebre i el llepen així que ignorarien aquest spray. Cada un ja sap quina és la olor que no suporta el seu gos així que podeu fer la mescla amb això i ruixeu les parts de casa on acostuma a fer-se pipi. Sigui el que sigui, la olor durarà una hores i hauríeu d'anar posant varis cops al dia per mantenir-la.
En comptes de fer un spray també podeu mullar cotonets amb la mescla d'aigua i producte que decidiu i els deixeu amagats als llocs indicats.
Hi ha productes com el pebre de "cayena" que irriten els ulls i la pell de l'animal així que aneu amb compte i opteu per escollir un altre producte, si pot ser. El vinagre, la llimona i els cítrics en general acostumen a no agradar als gossos i no s'apropen a aquesta olor que per ells és tan forta.
Els productes que vénen als veterinaris com repelents per a gossos poden funcionar però mireu que siguin naturals i no hi hagi risc d'irritacions ni toxicitat al gos. Fer mal no ha de ser la solució a res.
També podreu trobar empapadors o "jardinets" per crear un espai artificial on el gos vagi a fer pipi. No és un remei casolà però l'afegeixo a la llista. El problema que jo personalment trobo és que el haureu d'ensenyar dos cops on voleu que el gos pixi. Quan ja entengui que l'empapador o la gespa és on ha d'anar, li haureu de dir que no, que ara és al carrer. Millor fer-ho directament i no liar la troca. Crec que aquesta solució pot servir per gossos amb incontinència o problemes renals.
Llàstima que no tothom tingui el mateix sentit de l'humor i sigui conscient que són animals com per fer una estàtua així...
.jpg)
Bon dia,
ResponEliminaAtès que som a menys de sis mesos de les eleccions municipals, considero que és un bon moment per a abordar aquest tema de civisme i convivència ciutadana. Ens afecta a tots, tant a qui té un animal com qui no però tot i així l’ha d’aguantar, suportar i sofrir com si en tingués. Fins i tot que ens afecta a nivell de país, molt més enllà que municipal.
D’un temps ençà està de moda tenir un animal de companyia o, inclús, com si un sol ja no fos suficient, dos o tres. Sembla que tots hem de conviure amb un gos. El problema rau en el fet que tant aquells que tenen animal com els que no en tenim hem de conviure amb els de tots: tant dels veïns com dels nombrosos turistes.
Antigament, quan només hi havia quatre gossos, tots feien les seves necessitats al carrer. Actualment, que hi ha tanta densitat animal, els carrers s’han convertit en autèntics femers. N’hi ha prou de parar-hi atenció: cantonades, portals d’immobles, jardineres, mobiliari urbà o qualsevol element de l’espai públic en general apareixen pixats, bruts i malmesos, sovint directament amb cagades.
Penso que hi hauria d’haver un canvi radical en la manera de fer. Quan hom surt a passejar ho fa amb les necessitats fetes, no sortim a convertir l’espai públic en lavabo. On aniriem a parar?!
Doncs amb les mascotes s’hauria de fer igual: en lloc de treure el gos a pixar a la porta de casa i després tirar un rajolí d’aigua, si és que s’arriba a executar aquest segon pas, ensenyar a pixar el gos a la dutxa de casa on es pot tirar un bon raig d’aigua amb sabó, vinagre, lleixiu o el que cadascú consideri necessari.
En lloc de portar-lo a cagar al bell mig de la vorera, ensenyeu-lo a cagar a la dutxa. Així segur que ningú es descuida de recollir la merda. A més, és més fàcil de netejar que al carrer.
Quan no és al mig del carrer, van a passejar pel camp o la muntanya, inclús en espais de propietat privada, i és encara pitjor, perquè aleshores directament no es recull res o es recull i es deixa la bosseta de plàstic penjada o tirada a qualsevol lloc.
Amb totes les regulacions, normes, ordenances, etc. que hi ha fins ara està prou vist que no funciona res. És com si no existissin, però diu la dita que totes les masses piquen, doncs ja hi hem arribat.
Aquí entrarien mesures impositives, punitives, correccionals… totes elles impopulars i totalment contràries a algú que es vulgui presentar a unes eleccions. Així estem!!
De totes maneres, encara som més els qui no tenim animal, que els que si que en tenen.
Quedi ben clar que no és que no m’agradin els animals, sinó com es tenen, porten o com s’eduquen, i més, tenint en compte que cada vegada va a més.
M’agradaria molt que publiquéssiu aquest escrit i encara m’agradaria molt més que s’hi afegeixi força més gent a una reflexió com aquesta.
No tothom som gosfriendly i, sobretot, no hem de suportar els seus gustos, capritxos, porqueries, excrecions corporals, pudors, polls i puces, mala educació, etc.
Moltes gràcies