Balto, el gos llop, i el seu company Togo

La història del Balto, el gos llop, a molts us sonarà per la pel·lícula de dibuixos del 1995 però heu de saber que, tot i que la història és certa, hi ha alguna diferència...

Balto va nèixer al poble de Nome, a Alaska. Els seus dos primers anys de vida els va dedicar a portar subministres als nens que ho necessitaven però se'l va considerar lent i poc apte per aquesta feina.

Per altra banda tenim a Togo, un Siberian Husky nascut a un criader de Seppala l'any 1915, aproximadament. El Togo era inquiet, solitari i molt entremaliat, pel que sembla. El seu primer propietari el va voler donar a una dona com mascota però ell escapava contínuament i tornava a Little Creek fins que l'antic propietari va decidir quedar-se'l una altra vegada.

El Togo es ficava en problemes mossegant les orelles dels gossos quan corrien i escapant al moment, com si jugués amb ells mentre treballaven. Fins i tot una vegada en que Seppala va haver de marxar dos dies i el va deixar tancat a un corral de més de dos metres, ell el va saltar, potser per anar a buscar-lo, i va quedar penjat d'un filat, on se'l van trobar al dia següent. Mentre l'home li curava la pota va decidir que el posaria amb un arnès amb la resta de l'equip i, des del principi, es va comportar com un veterà, arribant a liderar el grup de gossos.

A principis del 1925, una epidèmia de diftèria es va desenvolupar al llogaret i es necessitava urgentment seèum de tots els hospitals i es va saber que a un poble a més de 1000 milles (1609 quilòmetres) encara n'hi havia però, és clar, s'havia d'anar a buscar per portar-lo a Nome.

Per portar aquests medicaments van anar més de 20 mushers i 100 gossos entre els que estaven Togo i Balto a un grup liderat per Gunnar Kaasen.

Togo va liderar el grup la major part del trajecte però la seva edat i l'esforç van deixar la seva marca i no va poder acabar el viatge, ni tampoc tornar a competir.

L'últim tram, de 55 milles, el va liderar el Balto, sense ser un gos especialment qualificat per fer aquesta tasca. I ho va fer bé, sent un camí difícil, arribant a Nome amb els medicaments necessaris.

Com l'últim tram va ser feina del Balto, tot el mèrit el va tenir aquest gos llop, injustament. Tothom es va oblidar del Togo, que havia donat tot el seu esforç des d'un principi, sense desmerèixer al Balto, que va ser un gran líder i va saber tornar al poble amb un merescut elogi de rebuda.

En conseqüència, el Balto va aparèixer a totes les portades dels diaris de la època, fent d'ell un heroi i erigint una estàtua commemorativa al Central Park de Nova York amb la inscripció "Resistència. Fidelitat. Intel·ligència." També hi ha una altra estàtua a Nome.

Sí, Balto va comportar-se com un heroi i va salvar moltes vides però no podem oblidar al Togo ni a tots els altres. Aquest post, a més d'intentar mostrar la realitat (o almenys el que es sap d'ella) d'aquesta història, vol ser un homenatge a totes aquelles persones i animals que, dia a dia, ajuden i treballen des de la ombra sense cap reconeixement però aconseguint que la vida sigui una mica millor.