El fugitiu Duc

Una veïna nostra em va avisar, per un missatge via facebook, que hi havia un gos mescla de husky perdut a la porta de casa meva. La nostra reacció va ser sortir corrents a veure on era. Jo descalça, els dos en pijama, i no veiem res.

Em vaig vestir i vaig anar corrents a la Plaça del Pi, on els veïns deien que estava. Res. Al tornar a casa, vaig quedar-me a la terrassa per veure si estava i vaig veure la veïna amb el gos lligat. Vaig sortir corrents, i em va comentar que havia trucat a la policia perquè el vingués a buscar. Gràcies a ella que el va agafar! M'ho vaig rumiar i vaig decidir que no deixaria que marxés. Vam trucar per anul·lar-ho, però ja estaven de camí. Així que vaig esperar i quan van arribar li vaig dir al noi que me'l quedava jo, que a una protectora s'estressaven i ho passaven malament. Que estiguéssim en contacte per veure si algú el reclamava, però que jo m'encarregava.

I així va entrar el Duc a casa. Era carinyós, bo i tranquil. Un amor de gos! El vam portar al veterinari per veure com estava, ja que tenia una ferida al llom, i en principi no era res estrany. Així que vam tornar i el vam banyar. Es va deixar, tot tranquil, que el rentéssim per tot arreu, sense dir res.

Aquella setmana m'arribava una gossa per cuidar, i no tenia molt clar si es portarien bé, què passaria o si potser perdria un client, però no podia deixar que aquell gos anés a una protectora després de tenir-lo a les meves mans, així que vaig decidir esperar un parell de dies abans d'avisar a la clienta i veure com m'ho montava.

Des d'aquí, agraïr a tothom que va fer una gran difussió per facebook i twitter i em va ajudar a promoure l'anunci de la seva pèrdua. Van ser moltíssims! Fins i tot vaig rebre algun missatge on em deien que si no es trobava l'amo, el volien adoptar. I qui no?? Però al dia següent em va trucar el seu propietari, que viu aquí a Gelida, una mica apartat, però aquí. S'havia escapat! I no era el primer cop...

El noi ens va indicar on vivia perquè l'anéssim a veure un dia i unes setmanes després, així ho vam fer. Duc ens va venir a rebre corrents i ens va fer mil petons, molt content. Viu amb un altre gos i d'altres animals, a un espai enorme on pot còrrer i jugar amb llibertat. Però li agrada escapar! Qualsevol dia ens el tornem a trobar a la porta...