Les inseparables Nuka i Kaia

Aquesta parella inseparable, Nuka i Kaia, van arribar inspeccionant tot, observant. Però no van trigar gaire en sentir-se còmodes, sobretot Kaia, la lloba.

Kaia anava d'una banda a l'altra, ficant-se per tot els recons que trobava, i, a vegades, venia amb alguna cosa que havia trobat a una habitació, com corda que tenim per utilitzar al jardí, o la tapa d'un pot buit. I ho portava orgullosa! No va trencar res, però ella havia de rebuscar i trobar. Amb un anyet no podia esperar menys! Això sí, carinyossísima en tot moment. La curiositat era que et feia petites mossegades al cap (sí, heu llegit bé) quan s'alegrava molt. A mi m'entrava el riure, però me l'havia de treure de sobre perquè no apretava, però es notava!

Nuka, per altra banda, és tranquila i pacient. Sempre als peus o al teu voltant, sense perdre't de vista.
El primer dia que vam anar al jardí, Nuka no se'n refiava, potser pensava que l'anava a deixar allà, no ho sé. Però no es va separar de mi en tota l'estona. Mirava al voltant i a Kaia, que anava fent, però al meu costat.

El següent cop ja es va relaxar i vaig veure el que havien volgut els propietaris quan em van dir: "Si es peguen, no et preocupis. Això és que estan bé".

Van coincidir amb vàrios gossos, com l'Hayko, amb qui Kaia no deixava de jugar com una boja. Nuka s'apartava. Ella el tolerava, però que no la molestés gaire. Nuka volia tranquilitat i els altres dos no paraven.

I llavors Nuka va descobrir la pilota de bàsquet, amb la que fins ara només havia jugat Noa. Era la seva gran distracció al jardí. La va mossegar, llençar per tot arreu, aranyar... Li encantava jugar amb ella!

Aquesta pilota va servir perquè, quan arribés Sete, juguessin junts. Perquè Nuka ens va agafar com si fossim seus i no deixava que Sete vingués a buscar mimos. La nostra protectora personal!

Kaia, per altra banda, es feia amb tots els gossos i demanava atenció per carícies o per jugar. També intentava robar-nos el menjar quan no miràvem, però això és un altra tema... Un bitxo! Però un bitxo que es feia estimar que quan et mirava amb aquells ulls li perdonaves tot.

Per seure al sofà, haviem de vigilar, perquè si no ho feiem a temps, venien elles i s'acomodaven. I et miraven com dient "Jo he arribat abans". Però entre la calor i que no tenien espai si estàvem nosaltres, no estaven gaire.

Inquietes, curioses i protectores. Van estar pocs dies però es van fer estimar des del primer moment.

Fins i tot les vam portar a una festa anual d'aquí el poble, una nit, tot i que vam marxar d'hora perquè Kaia tenia una mica de por. Nuka estava com si res, movent la cua i asseguda. Cap problema, la festa ja la vam fer a casa i tots contents.

Vam notar molt quan van marxar, la veritat. Tant de carinyo i jocs es viuen al dia a dia!