Epagneul Bretón

L'Epagneul Bretón no és denominat així per ser procedent d'Espanya, ja que, en principi, és originari de França, del centre de Bretanya, sinó per la derivació del verb epagner, que en francés vol dir arraulir-se, tumbar-se, ja que és el que aquest gos fa quan s'aproxima a la seva presa.

Antigament era un gos de caça i, tot i que se'l continua utilitzant per això, s'ha convertit en un gos de casa bastant comú.

És un gos que requereix molta activitat física per aconseguir tenir una convivència en harmonia, ja que és un gos actiu, juganer i incansable. Normalment alegre i sociable de per sí amb persones i altres gossos.

El tamany aproximat és d'uns 50 cm en mascles i 48cm en femelles, pesant uns 15kg.

He llegit vàries pàgines on expliquen característiques d'aquesta raça i he tingut problemes amb totes. No estic d'acord amb el que la majoria d'elles comenten.

Totes coincideixen que és un gos molt actiu i amb una energia que necessita cremar. Amb això puc estar d'acord, però comenten que és millor si tens jardí quan l'adoptes, per exemple. I en això no estic d'acord, com sempre que algú m'ho comenta. Com qualsevol altre raça tot gos, pot viure en un pis sense jardí, sempre que el treguis a passejar, a còrrer i a jugar el temps que ell necessiti. A casa pot descansar, però has de ser suficientment responsable de gastar l'energia que aquest gos tingui fent que corri i que es desestressi el temps que calgui. Aquí també entrariem en la importància de decidir adoptar o no un animal ja que, si ho fas, has de ser conscient que té unes necessitats i has de saber si les podràs satisfer o no.

També comenten que un veritable amant d'aquesta raça sap que, a més d'animal de companyia, el Bretón és, abans de tot, caçador i se l'ha d'utilitzar com a tal. Bé, sí, ho ha estat durant anys i tenen aquest instint que els ve dels avantpassats però no oblidem que un gos no neix per caçar. Com tampoc neix per tirar d'un carro ni per viure lligat a un pal defensant una casa. De la mateixa manera que a vegades els ensenyem a ajudar-nos amb moltes altres coses positives, eh? Només és que hi ha "tasques" i "tasques" i alguns eduquen i cuiden millor que altres... Nosaltres els eduquem i ensenyem com viure i quines són les seves tasques. Per mi, la seva feina és la de viure feliç i ser un gos.

Si parlem d'enfermetats que poden patir, no tenen cap coneguda distintiva a aquesta raça, tot i que poden patir la displàsia de cadera, comú a molts gossos.

El que sí insisteixen molts i estic d'acord, és que necessita espai per poder còrrer i cansar-se, ja que es tracta d'un gos molt actiu. Si no li dones l'activitat que necessita estarà estressat i nerviós. Això no vol dir que sigui imprescindible tenir un jardí o espai a casa on ell corri i faci la seva, sinó que li dediquis unes hores a jugar i a còrrer, ja que és molt actiu.

El major número de gossos d'aquesta raça el trobem, actualment, a Estats Units.

Poden ser ataronjats, negres o marrons, sempre acompanyats del color blanc al seu pelatge.

Aquesta raça apareix per primer cop a una exposició francesa l'any 1896, tot i que el seu reconeixement oficial data del 1938.

És un gos que necessita que el raspallin sovint i una neteja d'oïdes gairebé diària ja que al tenir les orelles caigudes i amb pèl, podriem prevenir infeccions si les vigilem.

Així que, com veieu, si esteu interessats en adoptar un Bretón, heu de saber que heu de tenir temps per ell, perquè corri i es desfogui, jugui i interactui amb vosaltres. El podreu tenir a un pis o a una casa però sempre heu de satisfer les seves necessitats. Si podeu oferir-li el que ell necessita, endavant. Tindreu un company fidel per tota la vida.