Open top menu


Sembla que els orígens del Chow Chow es remonten a fa 3000 anys, una de les races més antigues que trobem, provinent de Xina.



La seva aparició va ser amb Hemicyion, una espècie entre l'ós i el gos, fa entre 28 i 12 milions d'anys enrera. El seu descendent directe és Simicyion, que tenia la mesura entre un òs petit i una guineu.

Els Chow Chow tenen 44 dents i medeixen entre 45 i 56 cm, aproximadament.  Tenen la llengua blava - negre, com l'ós de Manchuria o l'ós blau del Tíbet.




Les tribus bàrbares de tàrtars i mongols van envaïr Xina, acompanyats dels "gossos de batalla". Segons les descripcions, aquests gossos tenien aspecte de lleons, amb posat ferotge i llengua blava. També s'utilitzaven com guàrdia i caça. Rebien el nom de "man kou", que significa "gossos de bàrbars".




Una antiga llegenda xinesa relata la història del color de la llengua dels Chow Chow:

Fa uns segles, va viure un monjo que s'havia instal·lat al cim d'una muntanya rodejat de molts animals, entre els quals hi havia un gran número de gossos. El monjo els tractava amb gran bondat i ells li estaven agraïts. Un dia el monje va caure malalt, fins el punt que no podia anar a buscar llenya que necessitava per encendre el foc i cuinar. Alguns animals, entre els quals hi havia gossos, van sortir a buscar troncs. Al bosc proper hi havia arbres cremats per un incendi i a terra quedaven trossets de carbó que els gossos van portar a la boca fins la gruta. Els micos van preparar el menjar al vell monjo fins que es va recuperar completament. I les boques i llengues dels gossos van mantenir el color negre de la fusta cremada.




El color del pèl dels Chow Chow no té cap taca i acostuma a ser negre, vermell, blau, crema i, en rares ocasions, blanc.



Al segle XIX van arribar els primers exemplar a Anglaterra, convertint-se en el favorits de la reina Victòria. L'any 1894 són reconeguts per Kennel Club Anglès.

A més del Chow Chow que estem acostumats a veure, com un lleó petit, existeix una altra varietat de pèl curt.



S'hauria d'acostumar al gos desde cadell a ser respatllat i poder mantenir el seu pèl en bon estat, fent aquesta tasca un cop per setmana. Utilitzar un xampú lleuger diluït amb una mica d'aigua a l'hora de rentar-lo, uns tres cop l'any.

Diuen que la maduresa del Chow Chow no arriba fins els 3 o 4 anys.




La obesitat i la mandra intestinal podrien causar problemes. Per aquest motiu l'hem d'acostumar a passejades i moviment, sense cansar al gos excesivament.

Amb un Chow Chow has de demostrar qui és el cap de la manada, ja que ell el buscarà des d'un principi, pel seu instint de lideratge. No es deixarà guiar per qui li doni més llaminadures o carícies, sinó per qui l'entengui i mantingui una relació de complicitat amb ell.




No és un gos sumís, però sí el pots educar per col·laborar i ser educat a casa i amb la família. Així que el Chow Chow farà cas de qui consideri el seu amic, no de qui intenti sotmetre'l, pel que ha de ser ben educat. Tot i tenir aquesta imatge de peluix simpàtic i bo, és un gos que no perdona si se l'ha tractat malament. Amb els seus manté una relació d'amor i companyerisme sense límits.




NOTA: És recomanable no posar un arnés als Chow Chow, ja que els pot suposar problemes a les espatlles.


4 comentaris :

  1. Molt bon post,ben redactat i interessant, m'ajudarà molt amb en Cookie. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcie a tu! M'alegro que t'hagi agradat! :)

    ResponElimina
  3. jo no pensava mai que hi hagu'es un gos amb llengua blava
    vaga curisitat!!

    ResponElimina
  4. donc si
    jo tinc un chow chow i té la llengua blava

    ResponElimina