Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aliments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aliments. Mostrar tots els missatges
Aliments tòxics per a gossos


Molts cops no som conscients del mal que alguns aliments poden fer als nostres gossos fins que els fa reacció. Tot i que a nosaltres ens vagi bé menjar depèn què, per a ells pot ser realment nociu i provocar reaccions molt negatives. Tots els aliments que indicaré són negatius per a gossos, sempre tenint en compte que ha de ser una quantitat suficient com per tenir un problema greu.




XOCOLATA






El component de la xocolata que és tòxic als gossos es diu Teobromina. Els gossos la metabolitzen molt més lentament que nosaltres, el que provoca grans acumulacions al seu organisme arribant al nivell de toxicitat. Si el gos menja una petita quantitat és possible que només li faci mal i tingui vómits o diarrees, però en quantitats suficients, provoca tremolors musculars, convulsions, ritme irregular cardíac i, fins i tot, parada cardíaca, atac de cor. La xocolata negra té un alt nivell de Teobromina, així que 25 grams d'aquesta xocolata a un gos de 20 quilos podria suposar un enverinament.


RAÏM I PANSES




Ara que s'apropa Cap d'Any, he sentit molts casos de gent que, a la vegada que ell es pren un amb la campanada, li dona un altre al seu gos. Ho entenc, volen passar d'any amb el seu amic i que ell també el disfruti. Però és millor que el gos vagi menjant una altra cosa, que no pas raïm. Els provoca insuficiència renal aguda. Símptomes com deshidratació, esgotament, dolor abdominal... La dosi tòxica de raïm és de 32 grams per quilo de pes del gos i la de pases d'11 a 30 grams per qui de pes del gos. Té un alt índex de mortalitat.


CAFÈ


Molt semblant als símptomes i conseqüències de la xocolata.


CEBA




Provoquen un tipus d'anèmia molt greu anomenada anèmia hemolítica. Es produeix una oxidació dels glòbuls vermells. Quan passen uns dies, es veuen símptomes com poca coordinació al caminar, taquicàrdia, dificultat respiratòria... Anèmia. Ho provoca una substància anomenada Tiosulfat.


ALL



Mateixos símptomes o molt semblants als de la ceba, amb diarrees, vómits i, fins i tot, pancreatitis. Cal major quantitat d'all que de ceba per arribar a una intoxicació ja que el nivell de Tiosulfat és menor.


LLET



La majoria dels gossos tenen intolerància a la lactosa un cop passen la época de cadell (on han de prendre llet materna no únicament de vaca ja que no els aporta les suficients vitamines ni nutrients). Tenen problemes gastrointestinals quan la prenen, sempre tenint en compte la quantitat i la seva tolerància.


BEGUDES ALCOHÒLIQUES




Sí, no és molt normal que a algú se li acudeixi donar alcohol a un gos, però pot passar ni que sigui un dia per una situació especial o per fer partícip al gos d'una celebració. Les begudes alcohòliques contenen Ethanol, molt tóxic als gossos. Deprimeixen el sistema nerviós, respiratori i cardíac, amb el risc de matar-los.


DOLÇOS, PASTES, LLAMINADURES (XILITOL)




Els productes que contenen Xilitol són altament tóxic per als gossos. Aquest ingredient s'utilitza com edulcorant baix en calories a molts productes que trobem a forns i confiteries, per la elaboració de caramels i xiclets o aliments per a diabètics. Els gossos que consumeixen Xilitol poden patir una alliberació repentina d'insulina causant una baixada de sucre en sang, hipoglucèmia. També poden patir problemes hepàtics. Una dosi de 0,15g/kg ja poden provocar hipoglucèmia al gos i 1,4-2g/kg, problemes hepàtics.


NOUS




Són perjudicials pel seu alt nivell en fòsfor, sobretot les de Macadàmia, que poden provocar dificultats motores (tremolors, debilitat, paràlisi temporal de les potes de darrera), vòmits i hipertèrmia.


No és qüestió de ser alarmista i ara pensar "Jo li he donat raïm al meu gos!!" o coses així, sinó de tenir-ho present per situacions futures.



La frase "Doncs jo sempre li he donat i mai li ha passat res" et pot servir fins que li passi i després vindran les llàgrimes i les lamentacions. És millor prevenir que curar, sempre s'ha dit i no hi ha frase més certa.



Això són consells que crec que heu de saber i que no estan de més per cuidar millor dels nostres peluts.




Més
Al·lèrgies alimentàries en gossos


Hi ha tres tipus d'al·lèrgies en gossos a tenir en compte:

 - Al·lèrgies alimentàries (ingredients, menjars).

 - Al·lèrgies a les puces.

- Al·lèrgies atòpies (pols, polen, ambientadors...)

Avui parlarem de les reaccions al·lèrgiques a alguns ingredients que poden trobar al seu menjar.




Igual que les persones, els gossos poden patir al·lèrgies i no siempre desde petits, ja que les reaccions poden aparèixer de més adults tot i portar tota la vida menjant el mateix.

En molts casos apareix després d'una repetida o prolongada a una proteïna en particular. El seu sistema inmune reacciona i es produeix una al·lèrgia alimentària.



No existeix una cura per aquestes al·lèrgies, que poden provocar diarrees, vómits o reaccions cutànies severes, però sí una manera d'evitar-les. I els medicaments antihistamínics o amb cortisona no funcionen per reduïr les picors induïdes pels aliments.




El veterinari recomanarà fer una dieta específica, per eliminació, on canviarà els ingredients que fins ara menjava per uns altres completament diferents. Per exemple, si menjava un pinso de pollastre, passarem al be. En principi, en un mes aproximadament, a vegades abans, hauriem de veure una millora a l'animal, tot i que hi ha gossos que triguen més. I, per suposat, deixarem a una banda qualsevol llaminadura que prebia fins ara, per si de cas.



Un cop el gos està recuperat, afegim un a un els ingredients que menjava abans a fi de veure quin és el que li provoca la reacció al·lèrgica, de manera controlada, amb el vostre veterinari.

No sempre serà fàci trobar l'ingredient que li provoca aquesta reacció així que sempre és millor portar una dieta controlada i no fer-ho nosaltres mateixos. La dieta definitiva podrà ser una específica de veterinari o bé casolana, depenent dels ingredients que li facin mal i les necessitats del gos. La casolana pot ser molt positiva, un cop sabem l'ingredient que l'indueix a l'al·lèrgia però a la llarga, si no és ben controlada, pot provocar faltes de complexes vitamínics a l'animal.




Hem de diferenciar intolerància a al·lèrgia. Hi ha gossos que són intolerants a un ingredient en particular i es trobaran malament quan el tastin, tindran símptomes molt similars als de l'al·lèrgia, sense ser el mateix. Amb una al·lèrgia patiran picors a la pell, a les potes, a més dels que ja he comentat abans, fins i tot problemes auditius per infeccions.




Entre els ingredients més comuns que provoquen reaccions negatives estan el blat de moro, blat i soja, però també trobem d'origen animal com el pollastre, be o làctis. Podem dir que la majoria d'ingredients que causen al·lèrgia són els que tenen un nivell de proteïnes més alt i són consumits freqüentment.

Els aliments especials (de veterinari) estan elaborats de manera que les proteïnes són fragmentades, no arribant a un tant per cent massa alt, on el sistema immunològic no detecta la proteïna i no reacciona davant aquest ingredient.




Algunes al·lèrgies no sempre es veuen al moment o el mateix dia que el gos hagi menjat el que li provoca aquesta reacció. Poden aparèixer dies més tard, el que ho fa més complicat de detectar per un mateix.

Aproximadament un 10% dels gossos i fins un 30% dels gats pateixen una al·lèrgia alimentària.

No sorpren gaire aquesta dada, tenint en compte totes les al·lèrgies a les que nosaltres, els humans, ens podem trobar a diari. Només cal pensar quantes persones coneixeu, incloent vosaltres mateixos, amb alguna al·lèrgia.



Trobant l'ingredient o ingredients que provoquen l'al·lèrgia al vostre gos, no hi haurà cap problema. No hi ha una raça específica més propensa que altra, així que si veieu símptomes repetits al vostre amic pelut, porteu-lo al veterinari i feu el canvi de dieta, si és que és al·lèrgia alimentària el que pateix. Un cop fet això, el gos tornarà a disfrutar i menjar com sempre.





Més