Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boxer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boxer. Mostrar tots els missatges
El tendre Sete ha tornat!


El Sete va tornar per tercer cop a passar uns dies a casa. Tenia moltes ganes de tornar a veure'l! Sempre tan carinyós i posant ullets quan te'l mires...




Quan va arribar estava la Vodka i el primer contacte no va anar gaire bé entre ells... El Sete no respon si una femella el marca però la Vodka no el deixava moure's. Ella portava ja uns dies a casa i ens coneix molt, així que no li va fer gaire gràcia veure que ens havia de compartir amb un altre gos. Ni el seu espai ni nosaltres! I el Sete la va contestar. No va passar res perquè cap dels dos es baralla ni fa res però havien de solucionar el problema entre ells, parlar-ho. I els vaig deixar fer.




Van estar tres dies junts i fins el tercer no es van fer cas! A casa s'ignoraven i cada un es col·locava a un sofà per no molestar-se però l'últim dia, quan els vaig treure al matí a passejar, els vaig deslligar i el Sete va anar directe a la Vodka a fer-li un petó al morro. Ella se'l va mirar i va moure la cua. Ja em veieu a mi a l'altra punta dient: "Avui us feu amics??". Però bé, més val tard que mai!




El Sete es va quedar solet a casa, colmat de carícies i mimos. Jo sabia que en un parell de dies arribaria l'Hayko, amb qui va coincidir l'estiu passat, i aquest descans se li acabaria. L'últim cop, si ho recordeu de l'antic post, va acabar tan esgotat de jugar amb l'Hayko que em pensava que havia caigut malalt, tot i que el que necessitava era un dia sencer de descans!




Me'l vaig endur per la muntanya on vam anar el primer cop que el vaig deslligar i va reaccionar contentíssim corrents per tot arreu i venint-me a buscar perquè el seguís.




Quan el portava al parc perquè jugués amb altres gossos disfrutava molt tot i que, si el gos era molt pesat, em mirava amb ullets demanant ajuda. A mi em feia molta gràcia la situació perquè què havia de fer jo? A vegades el sentia caminar amb un gos enganxat al seu costat, com l'anava grunyint i llençant-me mirades molt significatives. Amb un gos sí que el vaig ajudar perquè era tan pesat que al final hauria acabat rebent... i amb motiu.




Va arribar el dia del retrobament amb l'Hayko. Imaginava que potser es reconeixerien però no ho tenia clar. Havien passat molts mesos i l'Hayko era un cadell per aquella época però quan vaig veure els petons que es van arribar a fer no vaig tenir dubte. I tant que es recordaven! Cap dels dos era així amb altres gossos i estaven tan contents que feia goig veure'ls.




Aquest cop el Sete intentava frenar a l'Hayko quan l'altre volia jugar sense parar. Però el frenava carinyosament, per dir-ho d'alguna manera. Si el Sete vol marcar, ho fa d'una altra manera. A l'Hayko el grunyia, sí, i se'l treia de sobre com podia, però anava amb compte. Havia d'anar jo i calmar l'Hayko, pujar-me al Sete al sofà, que ja es col·locava a una banda on l'altre no el podia molestar, i acaronar tots dos fins que es relaxaven.




Però llavors va arribar la Kay, l'últim dia. El Sete i ella no van fer gaire amistat, la veritat. La Kay es col·locava al seu llit i se'ls mirava com dient "D'aquí no passeu o la tindrem". El Sete ho entenia perfectament. Faltava veure l'Hayko, que mai sap quan ha de parar. Però la Kay ho deixava ben clar i ni l'Hayko tenia dubte. Ha estat la única gossa que ha aconseguit mantenir a l'Hayko a seva banda.




El Sete estava encantat amb aquesta arribada ja que ell podia dormir al sofà sense que el molestessin gaire i, quan ell volia, baixava i jugava amb l'Hayko. Però només quan a ell li venia de gust!

Aquest cop també em van demanar que el rentés i semblava que ho sabés. M'havia acompanyat més d'un cop al bany però el dia que li tocava a ell s'ho va olorar i em mirava desde la porta. Jo anava fent, agafant el xampú, la tovallola, preparant l'aigua... No el mirava però veia de reüll com m'observava sense entrar. Estava clar que ho hauria de fer jo... El vaig entrar i, com l'altre cop, es va portar molt bé. No li agrada però es deixa. Em mirava amb cara de llàstima i jo li anava fent petons i parlant. Va anar molt bé i després, com els acostuma a passar a tots, estava ben content d'estar net!




Com sempre, un plaer cuidar al Sete. És tan obedient, bo, carinyós i pacient que és impossible no estar contenta amb ell al costat. Puc anar tranquil·la al carrer, deslligar-lo, descansar sense problemes... És un d'aquell gossos que inspiren tendresa quan te'ls mires i que vols abraçar i fer petons cada dos per tres. I a ell li encanta així que és la combinació perfecte!
Més
El Blitz necessita repòs


Aquest estiu vaig estar a punt de cuidar del Blitz (raig, en alemany), un preciós boxer, però tenia massa gossos i no va poder ser. Em va arribar la oportunitat un altre cop i aquesta vegada no la vaig deixar passar.




Tenia moltes ganes de conèixer el Blitz, després de veure'l en fotografies al twitter i parlar amb el seu propietari.

Uns dies abans, el Blitz es va fer mal a la pota jugant al parc i es va trencar els lligaments. El van operar i es recuperava bé. És un gos molt fort!

El Blitz és un amor de gos amb les persones, però s'ha de vigilar amb els gossos així que el vaig tenir sol tot el cap de setmana i, cada dia que passava, era més carinyós.




Com encara anava coix, no el feia jugar massa ni perseguir pilotes, tot i que ell volia jugar i fer el cabra com si res! No es queixava ni es trobava malament però no recolzava bé la pota i em feia patir quan es posava a saltar. Que sí, que els gossos no són tontos, però a vegades els has d'ajudar a frenar perquè són com nens i no entenen el que vol dir fer repòs...




Al menjador s'estirava al seu llitet però canviava de postura cada dos per tres. Me'l mirava i em feia pena. Pensava en la humitat, en si tindria fred... Així que me'l vaig mirar i li vaig dir, un sol cop: "Vols pujar?". No li vaig haver de repetir. Al moment ja el tenia al meu costat acurrucadet al sofà, dormint com si res. I així van ser tots els dies, fins i tot a l'hora d'anar tots a dormir.




Li agradava jugar al jardí, i, si podia, agafar pedres perquè li treiessis. Quan intentaves treure-li alguna cosa de la boca, et grunyia. Però ho feia jugant, sense cap mala intenció. I t'esquivava com si res, sense esforç. Jo donava voltes intentant agafar-li la pedra perquè jugués amb una altra cosa que no fos això i ja em podia passar hores que per aconseguir-ho. L'havia d'agafar amb una mà i treure-li amb l'altra o era impossible!



Com, a més de carinyós, estava recuperant-se, el mimava encara més. L'acaronava cada dos per tres, quan pujava al sofà li feia petons... I ell encantat, eh? El primer dia dormia sense tocar res però al segon ja el tenia sobre meu.



Tot i que ell no es queixava, quan estava una estona al jardí, es cansava i s'estirava a prendre el sol. Preferia estar-se així, tranquil, després d'estar voltant una estona.




Quan el treia al carrer anàvem canviant de ruta cada dia, per no fer sempre el mateix i un dia me'l vaig mirar i li vaig dir "Què li passa, al Blitz?", amb to de jugar i movent els peus a terra, provocant. Ho feia per animar-li la passejada. El que no m'esperava és que se'm tirés a sobre, contentíssim, jugant i mossegant la corretja, el meu braç, jugant sense parar. Em va entrar el riure i en aquell moment va passar un  cotxe i vaig poder veure que la noia de dins no s'aguantava el seu riure, mirant-nos. Em feia la trabeta i jo havia d'anar saltant per no caure!



Van ser uns dies tranquils amb el Blitz, tot i que feiem passejades i visites al jardí cada certa estona perquè jugués una mica i investigués els recons. Algun cop, quan arribàvem al menjador, sentia un soroll sec d'alguna cosa contra terra i veia el Blitz amb una pedra del jardí, esperant que anés a treure-li...



Tot i que a la primera no va poder venir a casa, m'alegra molt haver tingut una segona oportunitat i poder passar aquests dies amb ell!
Més
El bo del Sete


Sete va venir a casa per passar uns 10 dies, on viuria alguns que estaria sol i dies on hauria de compartir atencions amb altres gossos. És un gos molt bo i es va portar bé amb tots els que van venir per aquí, que van ser uns quants!



Sete m'inspira una tendresa inmensa. Li falten algunes dents i això fa que la llengua li sorti per un costat gairebé sempre. Té la cadera esquerra malament i no se'l pot forçar gaire, tot i que ell es troba molt bé i juga i corre com ningú. A mi, veure'l així, feia que em passés el dia abraçant-lo. I ell a la que escoltava una paraula carinyosa et movia la cua, amb tot el cos en moviment a la vegada i venia a rebre les carícies. Un amor de gos!




Va conviure un cap de setmana amb Hayko i Xula. Un cap de setmana esgotador per tots! Xula va més al seu aire, però Hayko i Sete jugaven sense descans, fins el punt que els havia de fer parar de tant en tant per recuperar forces. Tant, que el dia següent que Hayko marxés, em vaig emportar un ensurt que no oblidaré amb el Sete. Al despertar, no era ell. Semblava que es trobés malament, estava apagat, estirat al seu llit sense reaccionar i a vegades semblava que vulgués vomitar. Fins i tot vaig trucar a la propietària per dir-li que potser me l'emportava al veterinari! Vaig donar-li pernil dolç i va menjar, així que em vaig preocupar menys. Fins les set de la tarda no va tornar a ser ell. Estava tan esgotat que va dormir fins llavors! Les festes que li vaig fer quan em va venir movent la cua com sempre!




Sete és tranquil, carinyós i bo. Es deixa fer de tot sense problemes i si un gos el molestava massa, s'aixecava tranquil i marxava a una altra banda.




Es va trobar vàrios gats al jardí. Gats que són massa valents i esperen fins l'últim moment a veure la reacció del gos que trec. Depèn el gos vaig corrents i els trec, però amb el Sete no calia. Fins i tot va tenir un cara a cara, a menys d'un pam, i només el mirava amb curiositat. Després corria darrera, però mai els va fer res.




Els últims dies me'l vaig endur a la muntanya. I el veia canviat, més content. La propietària m'havia dit que el podia soltar però sempre espero a veure com és el gos amb mi abans de decidir fer-ho. Sete em seguia a tot arreu. Anés on anés, venia amb mi a casa, al carrer... On fossim. Així que el vaig deslligar. Estàvem sols, amb el silenci del voltant, i Sete va començar a còrrer, a jugar, a saltar-me a sobre com no l'havia vist fer al jardí. Disfrutava moltíssim!




L'últim dia el vaig voler portar un altre cop perquè el veia tan content que volia que anés allà per despedir-se. Caminant al meu costat, vam passar el matí.




I va arribar la hora del bany! Hi ha clients que també volen que el renti, sobretot després de tants dies per aquí, i Sete era un d'ells. No és que li encantés, però es va deixar fer tot sense queixes ni intents de fugida. El que us deia, un encant.




Se'l troba molt a faltar a un gos com ell. Maco, tranquil, mimós i obedient.
Sete, quan vulguis tornar, t'estaré esperant amb els braços oberts!



Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )