Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gelida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gelida. Mostrar tots els missatges
Entrevista a Fórmula 18, Ràdio Gelida


Aquí teniu l'entrevista d'ahir al programa Fórmula 18, de Ràdio Gelida, sobre com és això de ser Cangur de Gossos!

Vam anar la Núria, la meva amiga i companya, i jo a explicar com vam començar, què oferim i com cuidem els peluts que es queden a casa.


Espero que us agradi!






Més
VI Passejada de Gossos al riu Anoia


La VI Passejada de Gossos, l'11 de maig, va tornar a ser una altra gran trobada! Un altre cop van venir 34 gossos preparats per a una excursió i un dia de jocs i carreres.




Vam quedar a les 10h a l'aparcament de Gelida (acostuma a ser el nostre punt de trobada) i, quan ja hi érem tots... la foto de família!




Més
V Passejada de Gossos a Sant Joan Samora


Per fi va arribar el diumenge 21 d'abril, el dia de la V Passejada de Gossos, i tots teniem moltíssimes ganes! Havíem vist molta gent apuntada a l'esdeveniment de facebook i d'altres que ens ho havien dit en persona, així que esperàvem veure molts gossos. I no ens vam equivocar!




Aquest cop vam quedar a l'estació de RENFE de Gelida. Quan vam arribar ja hi havia gent esperant i no coneixia a molts d'ells! Vaig pensar que alguns serien contactes de la Núria però segur que també hi havia gent que encara no coneixíem... Així que vaig anar presentant-me i saludant per tot arreu.

Hi havia el Focus, el cadell de boxer que vaig cuidar fa uns dies, excitat i content amb tant de gos i gent al seu voltant. Seria el primer dia que aniria deslligat!




La petitona Xispa també va venir! Ella, que és més aviat poruga i borda als gossos perquè no la molestin, va venir corrents a saludar-me. Estava contentíssima! I res de bordar als gossos! Suposo que va veure que eren molts i, en general, l'ambient entre tots era força equilibrat.




Vaig veure al meu amic Berni que venia amb un amic seu, de Mollet, que vaig conèixer a la Trobada de Llebrers i Podencs, amb els seus dos gossos. Preparats per començar!

Veure al Chester, que feia tant que havia cuidat, em va fer molta il·lusió. És vellet i estava una mica intrigat per totes les olors i gossos del voltant. Em van dir que estava perdent la vista, que l'edat es notava molt però l'haurieu d'haver vist a la passejada. Un campió!!




I la Pruna!! Fa res que vaig fer el post de la Pruneta i va arribar ben contenta, amb ganes de caminar.

La Taca també va venir, aquest cop sense la Klentxa, que es va quedar descansant a casa. Amb unes ganes bojes de còrrer per tot arreu!

El Hegel, evidentment, no podia faltar! S'apunta a tot el que hi hagi! Anava saludant a tots, vigilant què passava al voltant.

Hi havia 7 gossos, ja que jo portava a la Negu, que havia cuidat a casa meva en un moment o altre. M'encantava! Jugant entre ells, alguns retrobant-se, contents... Emocionant!




El grup anava creixent i creixent i al final vaig sumar uns 34 gossos. No sé si més! Potser algun se'm va escapar però crec que eren aquests.

Va començar la Passejada, camí al salt d'aigua Sant Joan Samora, a Sant Llorenç d'Hortons. Feia sol i, tot i ser un camí més aviat pla i fàcil, sabiem que seria cansat però arribariem al salt d'aigua per poder refrescar-nos.




Els gossos van haver d'anar lligats una estona, caminant per la calçada i per terreny urbà.




Un cop vam arribar a camins de terra, de vinyes i camps, els vam deslligar. Et passaven corrents entre les cames, feliços. Els veies còrrer entre les vinyes, xafardejant a tots els racons que trobaven, vigilant on eren els seus propietaris però sense massa preocupacions.




La Negu anava d'una banda a l'altra. La veia per les vinyes, buscant ombres, però disposada a còrrer a cada moment. Em vaig quedar una mica enrera perquè acostumava a anar de les primeres amb el Guillem però li agradava fer el camí en contra direcció a veure qui hi havia. Així la teniem controlada!




Vaig veure passar al Focus corrents. El primer cop que el deslligaven! Li va agradar la Negu i la seguia a tot arreu. Em feia molta gràcia veure'ls junts, jugant, com dos amics que van d'excursió.




Vaig conèixer al Google i a la Lauky, sempre pendents d'on eren els seus propietaris. Preciosos i simpatiquísims!

També es va unir un grup de nois que vaig reconèixer per la petita bretona que anava amb ells. Molt macos i esperant fer la propera!




La Perla, el Rooney, el Kimbo, l'Ayka, els tres gossos que ara cuida la Núria, la Tana i la Hache, la Afri, Brown i Dark... No recordo tots els noms, però sí a tots ells! Era fantàstic veure tants gossos junts!




Després d'una hora i mitja caminant, vam arribar al salt d'aigua. A la gent li va encantar el lloc! Els gossos corrien i es banyaven, recuperant forces. Va ser un moment emocionant!




Nosaltres esmorzàvem i ells jugaven i demanaven menjar a parts iguals. No paraven!




Amb tants gossos i parats a un lloc, ja sabem que pot haver alguna que altra discussió i vam tenir una entre el Kimbo i un altre gos gran, que no recordo el nom... Tot va quedar en un ensurt i gràcies a que la baralla va ser a l'aigua no va anar a més. El Kimbo es va portar un bon ensurt i tenia una ferida a la orella que van poder curar gràcies als desinfectants que portava el Jacob a la motxilla. Mantenint la calma, i després de la ràpida reacció del propietari del Kimbo, el van curar i a l'estona tot tornava a la normalitat.




Vam descansar una mica, sense allargar massa la situació ja que els gossos començaven a posar-se nerviosos i la gent estava cansada. La tornada seria per un altre camí, més ràpid, cosa que tots agraíem perquè el sol no perdonava!




Quan vam arribar a casa ens podien agafar amb pinces. A tots! La Negu es va estirar, esgotada, i nosaltres, després d'hidratar-nos, vam fer el mateix. Un poema!




Veure tantíssims gossos disfrutant, amb tothom content de poder fer una excursió veient-los còrrer lliurement al seu voltant, és sempre un gran plaer. Contentíssima de gaudir d'una altra gran Passejada!

Cada cop som més i esperem continuar sumant! La Núria i jo ja estem preparant la propera... I no podeu faltar!!


Més
IV Passejada de Gossos a Gelida


El dia 31 de març vam fer la IV Passejada de Gossos a Gelida. Ens vam trobar a l'aparcament del camp de futbol a les 10h, preparats per fer una excursió camí al Moncau, tot i que no arribariem.




A l'esdeveniment de facebook s'havia apuntat força gent però mai saps qui vindrà i qui no exactament fins que no arriba el dia. Va ser una sorpresa veure a 25 gossos esperant per fer la passejada!




Quan vam ser tots, vam començar, primer per carrers del poble, dirigint-nos al Castell de Gelida, que rodejariem per anar a la muntanya. La gent ens mirava i fins i tot ens preguntaven si érem d'una associació. Va ser una manera de conèixer més gent interessada a apuntar-se a la propera trobada!




Després de la bogeria dels gossos al trobar-nos a l'aparcament, ja estaven més calmats i ansiosos per arribar-hi. Jo aquest cop no portava cap gos ja que el Pancho, que en aquell moment estava cuidant, no es portava bé amb els mascles en general, així que es va quedar amb el Guillem a casa.




Quan vam passar per la zona del Castell vam començar a caminar per la muntanya, direcció Moncau.




I, per fi, el moment de poder deslligar els peluts i veure com corrien i disfrutaven del camí!




Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol, i els que veniem massa abrigats vam haver de carregar amb jaquetes i jerseis tot el camí. No esperava plujes però tampoc un dia d'estiu!




Pel camí ens vam trobar un bassal d'aigua que els gossos no van passar per alt. Tots van anar corrents a remullar-se i agafar forces per agafar el camí, tot i que no és que no fes massa goig l'aigua plena de fang!





Vam sortir una mica tard del punt de trobada i va haver un moment que no sabiem si continuar pujant o fer la tornada però se'ns feia una mica curt.





Com voliem fer una parada per esmorzar i donar de beure els gossos, mentre decidiem què fer vam anar a la Font del Senyor, un espai fantàstic per descansar.




Allà hi ha una font natural que sembla una piscina de pedra per dir-ho d'alguna manera, on alguns gossos es van atrevir a banyar. La Taca la primera!




Alguns es llençaven de cap, com el Zeus!




Allà vam poder esmorzar tranquils i seure una mica.




Vam decidir separar-nos. Un grup volia tornar i l'altre continuar. Així que ens vam repartir. La Núria, que portava una gossets que no podien fer massa esforç, va acompanyar a la gent que baixava i jo vaig continuar una mica més.




El camí es va tornar una mica més elevat i vam haver d'esforçar-nos una mica més. No tots els que fem la passejada (m'incloc) som excursionistes ni estem acostumats. Molta de la gent que ve ho fa per conèixer altres amants dels animals i poder gaudir d'un dia amb els seus gossos en llibertat. Motiu pel qual organitzem excursions moderades i no gaire llargues. No us espanteu si voleu venir a la propera!




Un cop vam arribar a la Urbanització el Safari vam decidir que era el final del trajecte. Vam prendre'ns uns minuts de descans per fer la tornada d'un sol cop.




Les vistes que anàvem trobant pel camí eren precioses i no ens podiem estar de fer fotografies. Vaig demanar al propietari de l'Aika que me la deixés de model i ella, tan obedient, va seure per la foto.




La tornada va ser molt més lleugera, ja que era tota de baixada i pensar que el grup que havia marxat primer ens esperava a la terrassa del bar ens animava més a arribar per prendre un refresc tots junts!




No tothom va poder quedar-se a fer el refresc però vam tenir la oportunitat durant el matí de conèixer-nos una mica més tots i augmentar les ganes d'una propera Passejada de Gossos, que ja tenim prevista per aquest mes d'abril.




No us la podeu perdre! Cada cop som més i passem un gran matí a la muntanya, sempre acompanyats dels gossos, que disfruten encara més que nosaltres!



Més
III Passejada de Gossos a Gelida


El diumenge 2 de desembre ens vam trobar tots a les 10h a l'aparcament que hi ha al costat del camp de futbol de Gelida, per fer la III Passejada de Gossos. Van venir el Max, el Hegel, la Etna, la Blacky, el Sol, el Brown i Dark. Amb el Lur i la Simone vam quedar una mica més endavant. Un total de 9 gossos, aquest cop. També van venir una parella, acostumats a les excursions, que van fer un tram per després continuar tot sols. No cal tenir gos per venir a una de les trobades!




Vam avançar cap a la benzinera, pel poble, per agafar el camí que ens portaria a la Font Freda.




Tot estava gelat! Als voltants veies gel a les baranes i sobre la gespa però feia sol i, caminant, no es notava gaire, a no ser que fessim una parada a la ombra.

Vam anar caminant per carrers del poble tots junts, de manera que els gossos s'acostumessin a anar l'un al costat de l'altre i no hi hagués cap problema, tot i que a la presentació tot va anar bé.




Ens anàvem creuant amb gent que portava els seus gossos, o anaven d'excursió i ens miraven encuriosits, alguns pensant si era una reunió per una convenció, fins i tot! Aviam si ens veuen més sovint i el próxim cop s'apunten amb nosaltres, perquè podriem ser molts més!




Fent camí ens vam trobar amb uns nois que tenien la tenda de campanya col·locada a un costat i vaig veure com els gossos anaven a inspeccionar. No havia vist que els nois estaven de peu al costat, mirant, i m'imaginava a un d'ells dins la tenda veient tot de caps de gossos observant. Potser millor com va ser, que potser al noi no li hagués fet tanta gràcia com a mi...




Quan vam poder soltar els gossos, van fer unes carreres que semblava que estiguessin esperant feia estona. Simone, la galga, anava la primera, evidentment, i els altres la seguien com podien, contents. Ella va posar fre, perquè sinó haurien acabat tots ben ofegats d'intentar agafar-li el ritme!




Vam arribar a la Font Freda i vam estar una estoneta allà, amb els gossos deslligats, veient com corrien i disfrutaven del racó. Fins i tot, alguns s'estiraven a l'aigua, que havia d'estar congelada, i se'ns apropaven mullats i jugant. La Font Freda és un lloc molt maco i agradable per estar-se on hi ha una taula i bancs de pedra on seure una estona, però no donava el sol i quan portàvem una estona, ja vam marxar.




I vam continuar pujant fins el Mirador de Can Voltà. Des d'allà tens unes vistes del poble de Gelida i de Montserrat magnífiques, i espai perquè els gossos juguin sense problemes.




Ells inspeccionaven els voltants i nosaltres descansàvem una mica, preparant-nos per la tornada. Una mica d'aigua per tots i a continuar!




Aquest cop no ens vam aturar gaire, a molts llocs hi havia ombra i semblava que al llarg del dia, s'anés gelant tot una mica més. No teniem gaire fred, la veritat, però millor no quedar-se quiet o ho podriem notar!




Els gossos disfruten molt amb aquestes passejades i nosaltres també. Pots veure racons bonics, fer excursions agradables, acompanyat dels teus gossos. Ho vaig comentar amb el Pere, parats a la Font Freda, que a mi em dius d'anar a la muntanya amb els gossos, dues, tres hores, i et diré que sí. Ara, anar jo sola... Ells sí que fan excursions de manera contínua, i és clar que és fantàstic, però jo necessito al gos per fer-la. No se'm fa gens feixuc, d'aquesta manera.




Vam tornar una mica abans de dinar i alguns de nosaltres vam anar a una terrassa a prendre un refresc i descansar, xerrar de la passejada i de quan repetiriem.




Així que, si tot va bé, repetirem al gener, potser a mitjans o finals de mes, esperant que no faci massa fred i que el sol ens acompanyi tot el camí.



A veure si a la propera superem la barrera dels 10 gossos i fem una altra gran Passejada de Gossos!
Més