Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enfermetats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enfermetats. Mostrar tots els missatges
Com li trec una paparra al meu gos?


Les paparra forma part de la família dels àcars, una espècie d'insecte que s'enganxa a altres animals, mamífers per succionar la sang i reproduïr-se. Aquí són actives de febrer a octubre però, sobretot, amb l'arribada de la primavera i el bon temps.




Les trobem a herbes altes, entre els arbres... A zones d'abundant vegetació. Poden esperar dies i mesos fins trobar un cos al que enganxar-se. No salten, com molts creuen, per poder "atrapar" a l'animal, sinó que trepen o es deixen caure de desde l'herba on estan.




Més
La processionària del pi, molt perillosa per els gossos!


Amb el bon temps comencen a aparèixer les processionàries dels pins. Són erugues que baixen a terra després de passar tot l'hivern penjades dels pins a unes bosses de seda. Quan baixen per realitzar la muda es col·loquen en filera (d'aquí ve el seu nom), cridant l'atenció dels gossos que veuen una gran extensió d'alguna cosa que es mou.




Que els gossos juguin amb elles o les intentin agafar és molt perillós. La processionària té uns pèls a la part superior carregats amb una substància tòxica que deixen anar com defensa davant un perill i, en aquest cas, amb el gos. Aquestes pues es claven i alliberen verí provocant una forta irritació similar a una cremada, amb molt de dolor.




Si un gos la toca amb el morro començarà a sentir dolor i veureu com es dóna cops amb les potes a la cara, patint una gran irritació. L'animal pot començar a babejar, vomitar, excitar-se...




Si li toca els ulls s'inflamaran provocant diversos tipus de malalties als ulls com la conjuntivitis, queratitis...

Si és a la pell patirà reaccions al·lèrgiques, dermatitis... Si intenta llepar-se, la irritació li passarà també a la boca.




El major perill és a la llengua o dins la boca. Les pues de la processionària provoquen necrosi a la llengua i pot perdre els tros de llengua que ha estat en contacte amb les pues. A nivell de laringe, li pot provocar l'asfixia portant a la mort.




Heu de rentar a l'animal (sencer) amb aigua tèbia ja que la calor destrueix la toxina.

Però, evidentment, haureu de portar d'urgències al vostre animal si el contacte amb la processionària és més greu perquè li puguin aplicar el tractament necessari o, depenent l'estat, haver d'ingressar el gos durant uns dies.
 
He vist en primera persona la reacció d'una processionària que va caure al cap d'un gos a la terrassa d'un bar (ni estàvem a la muntanya) i la reacció al·lèrgica va ser molt ràpida i de gran risc. Es va inflar en segons i vam poder veure com el gos s'anava apagant.
 
Vàrem còrrer a l'hospital veterinari més proper on el van tractar a l'instant amb antihistàminics però aquesta reacció, en no gaire estona, l'hagués afectat a les vies respiratòries i no hagués tingut temps.
 
L'ensurt d'aquell dia crec que no l'oblidarem cap dels que estàvem allà...




Com veieu, es tracta d'un perill real i que no heu de deixar passar o el vostre gos podria tenir conseqüències fatals. Ara que arriba la calor i la processionària baixa dels arbres, hem de vigilar molt i si podem evitar treure als gossos per les zones de pins, millor. És impossible controlar a l'animal constantment i veure la filera de processionàries sempre abans que els gossos.




Espero haver ajudat amb aquest tema i evitar ensurts en un futur!

Més
La conjuntivitis als gossos, força habitual


És força freqüent trobar-nos amb gossos que han patit o pateixen conjuntivitis en algun moment. És a dir, la inflamació i a vegades infecció de la membrana que recobreix la superfície interna de les parpelles.




Veurem com el gos tanca més un ull (o els dos), que se'l grata sovint, a vegades utilitzant el sofà, el terra, el seu llitet... com ajuda, el té més vermell, crea moltes lleganyes...




Mai hem de veure normal que l'ull del nostre gos estigui vermell, a excepció de races de parpelles caigudes (com el bull dog) i, tot i així, mirem que no sigui una infecció! Si ho veiem, haurem de vigilar que no li duri gaire i, si ho fa, fer una visita al veterinari ja que pot ser conjuntivitis o, fins i tot, una aranyada dins del propi ull.




Existeixen productes per realitzar netejes dels ulls, serums fisiològics preparats per això. No proveu d'utilitzar productes per humans ja que podrieu agreujar la situació.

Hi ha diferents motius pels que el gos pugui tenir conjuntivitis. Us indico alguns d'ells.

Entropió

Les pestanyes de l'animal entren en contacte amb la còrnia i li suposa una inflamació instantània. El gos tanca l'ull, crea llàgrima, lleganyes i picor. Algunes races són més propenses a aquest problema com el Chow Chow, el San Bernardo... Pot intervenir-se quirúrgicament. Si es decideix no fer, l'ull necessita cures constants.




Ectropió

 La parpella està cap a fora, deixant la conjuntiva en contacte amb l'aire. Les races més predisposades són el cocker i gossos de parpelles penjants. Amb una intervenció pot recol·locar-se la parpella.




Els irritants químics també poden crear aquesta inflamació. Netejadors de casa, pesticides... De la mateixa manera que elements externs que puguin ficar-se a l'ull com la sorra, pedretes...

La conjuntivitis a vegades és la mostra d'una altra enfermetat, i això també ho hauriem de vigilar.

Una aranyada a l'ull es podrà veure a través d'un examen veterinari i ho haureu de tractar al moment o podria derivar en una úlcera, ja que és una ferida.




La neteja dels ulls és molt important, sobretot en gossos que ja acostumen a crear leganyes o que tenen molt de pèl al voltant dels ulls.

És important realitzar aquesta neteja amb una gasa i no amb cotó. Utilitzar productes que no tinguin el risc de deixar dins de l'ull cap resta. Coliris o serums els trobareu a botigues especialitzades o al veterinari. Per la neteja diària podeu utilitzar camamilla, que, a la meva opinió, va molt bé.




La conjuntivitis és una de les enfermetats més habituals en animals domèstics però, si no la tracteu, provocaria d'altres molt més importants i futurs problemes oculars i visuals seriosos al vostre gos.


Més
Ansietat per separació, un problema a tractar


Desgraciadament, hi ha molts casos de gossos que pateixen ansietat per separació però no tothom sap com tractar aquest problema i el gos no deixa a una banda aquesta ansietat, evitant un equilibri mental i físic necessari per tots.


Crec que, abans d'explicar què és l'ansietat per separació, cal tenir clar que si no la tracteu no esteu ajudant al vostre gos i mai serà feliç. No heu de deixar que la llàstima eviti que ajudeu a l'animal. Donar-li massa carinyo i atencions quan està en estat d'ansietat és el pitjor que podeu fer.


Un gos amb ansietat per separació és un greu problema. Quan marxeu, el gos ho passa realment malament, amb una por constant de pèrdua, ansiós per la vostra tornada. Potser torneu a casa i ha pixat o cagat a qualsevol lloc. O ha trencat mobles, sofàs, figures... El que tenia a l'abast.


Quan torneu a casa la seva excitació és màxima i veureu que salta, plora, intenta cridar la vostra atenció de manera exagerada durant massa estona. No mesclem l'alegria d'un gos equilibrat quan tornes a casa amb aquests nervis que comento. És diferent.

Aquests gossos poden arribar a patir fins i tot si entres a pagar un cafè a un bar i ell t'ha d'esperar una estoneta. O si entres a una habitació o al bany i ha d'esperar fora. El gos sempre vol estar amb tu. Sempre. I, com comprendreu, això no és sà.



A alguns gossos els passa per tenir poca activitat, estar sols massa hores, no rebre l'atenció adequada. Però d'altres és per tot el contrari: massa atencions constants sempre que el gos ho reclama.

Hi ha gent que creu que colmant de carinyo a aquell gos quan es troba en aquest estat, o quan torna a casa, o evitant entrar a pagar al bar, l'està calmant. Res més lluny de la realitat. El que fa és reafirmar aquesta ansietat i provocar que el gos no sigui capaç d'estar tranquil en cap situació si no és al seu costat.


Quan torneu a casa heu d'ignorar els signes d'excitació del gos. I, quan es calmi, el podreu acaronar. Ignorar vol dir donar-li l'esquena, continuar caminant com si res i no dir-li absolutament res. Ni "para" ni "prou" ni "tranquil". Res. Qualsevol paraula que li digueu és un signe d'atenció cap a ell i és el que busca. Això no vol dir que mai ho feu. Li heu de donar carinyo o la seva frustració seria massa per a ell, però no sempre quan ell vol. Ignorar al gos durant tot el dia no seria normal.



Hi ha més pautes a seguir, com deixar-li un kong quan marxeu perquè estigui entretingut però, si teniu un gos amb ansietat per separació, haurieu de demanar ajuda a un etòleg o educador perquè us les faciliti i seguir-les al peu de la lletra.


Que no el feu cas no vol dir que l'estimeu menys. Al contrari. És un símbol d'amor intentar ajudar al vostre gos a superar aquest problema. Imagineu el mateix amb una persona. Una obsessió insana amb vosaltres. Cinquanta trucades al dia per saber on sou, una por constant a que no torneu, no poder anar enlloc sols... Ho trobarieu normal? Ni aquella persona seria feliç ni vosaltres tampoc podrieu portar una vida independent i equilibrada. Passa el mateix amb el gos.


Haureu de tenir paciència per tractar aquesta ansietat però us asseguro que amb el tractament adequat, es supera. I llavors veureu que el gos que fins llavors estava sempre nerviós, que plorava, bordava i patia quan no hi éreu, és un gos equlibrat, molt més feliç i amb qui podreu compartir qualsevol experiència que a tots dos us satisfaci.


També hi ha gent que creu que adoptant un altre gos per fer-li companyia això despareixerà, però no és així. L'ansietat és amb la persona, no pel fet d'estar sols a casa. A vegades el gos es queda amb algú altre (un veí, un amic) i l'ansietat encara hi és perquè la persona o persones amb les que té aquesta ansietat han marxat. No dic que no sigui bo que el gos tingui un company de jocs, evidentment, però no com a solució a aquest problema.


Espero haver ajudat una mica amb aquest tema tot i que, com us deia, ho haurieu de tractar amb professionals ja que els meus coneixements no deixen de ser limitats pel que he viscut i vist en aquests anys. No ho deixeu passar, no heu de viure pendents del gos, lligats a una vida de nervis i estrès. El gos, si no l'ajudeu, no serà feliç i sempre patirà. Ajudeu-lo i podreu mantenir una relació sana d'amor i companyia per tota la vida.


Més
Coccidiosi, enfermetat infecciosa


Els responsables de la Coccidiosi són els paràsits protozoos anomenats coccidis, que es desenvolupen al tracte intestinal dels gossos.

Aquests paràsits poden afectar a una gran varietat d'animals, incloent humans. Aquí parlaré únicament d'aquesta enfermetat als gossos.



La coccidiosi només és detectable a través de l'anàlisi fecal. Si un gos està infectant podrà infectar als altres gossos a través dels excrements i entre un i set dies ja tindrien la malaltia. Els ous on es troben els paràsits són els que habiten a la matèria fecal i poden infectar el terra, tarimes de fusta o fins i tot ciment humit, on no doni el sol, i els gossos puguin llepar o menjar aquests ous.




Aquests ous passen a l'aparell digestiu i arriben a l'estòmac on els sucs gàstrics eliminen la coberta de l'ou alliberant les cèl·lules infeccioses.

Els símptomes d'aquesta enfermetat els podem veure als seus excrements (diarrees) i, si està en estat sever, pot ser sanguinolenta, semblant a la parvovirosi. Pateixen deshidratació, anèmia, còlics... Pot ser que el seu estòmac estigui inflat i que no tingui ganes de menjar.




Si no es diagnostica a temps pot provocar la mort de l'animal.

La espècie que acostuma a infectar als gossos és Isapora Canis.

Els cadells tenen alt risc de ser infectats, i els adults, tot i que rarament caiguin malalts, són un focus d'infecció. Les mosques i altres insectes també poden ser portadors.




Els factors que ajuden a la enfermetat poden ser la falta d'higiene, el fet de ser cadell (falta de defenses), desnutrició, immunodepresió.  Acostumen a aparèixer a llocs de criadors, residències, protectores... on l'estrés (que ajuda al desenvolupament de l'enfermetat) i la higiene no és sempre el que voldriem. Tot i que contraure la malaltia no és sempre un signe de falta de neteja, sinó d'alt volum de gossos junts.

El gos infectat ha de ser separat dels altres i eliminar els excrements a l'instant.




En un cadell sa pot ser que tingui una infecció lleu i ho superi per sí mateix però no sempre és aquest el cas. La desparasitació interna és molt important a tots els gossos per frenar qualsevol paràsit que pugui aparèixer. I els cadells ja sabem que estan exposats a moltes enfermetats i encara no tenen les defenses adequades ni la força per combatre moltes d'elles.




Com aclaració, afegiré que les espècies de coccidis dels gossos i els gats no afecten als humans.


Més
Toxoplasmosi als gossos


La toxoplasmosi és una infecció causada per un paràsit anomenat Toxoplasma gondii. Afecta a tots els animals de sang calenta, incloent els humans.




Els gats són el major portador, ja que el paràsit completa el seu cicle de vida a l'intestí felí trobant-lo, més tard, als seus excrements. Tot i que els gats no són l'únic focus d'infecció.




A Estats Units la principal font d'infecció és la carn crua, fruites i verdures sense rentar.

El gat infectat potser no té símptomes o els té lleus.




Els gossos joves o vells (dèbils) tenen major risc de contagi. Els seus símptomes poden confondre i fer pensar que es tracta del "moquillo" o la ràbia.

Els símptomes que trobem a gats i a gossos que pateixen aquesta enfermetat són neurològics, convulsions, debilitat muscular, febre, pèrdua de pes, depressió, amigdalitis, inflamació a diferents parts de l'ull, diarrea, vòmits... entre altres.




Aquesta infecció la podrà diagnosticar el veterinari ja que els símptomes són similars a moltes altres enfermetats canines.

Els gossos poden contagiar-se per estar en contacte amb el lloc infectat o menjar excrements de gat infectat. Aquests excrements perden la seva "eficàcia" passades les 72 hores però amb els gats del carrer és impossible mantenir aquesta higiene. I amb els gossos que acostumen a menjar excrements hem de vigilar molt!




Aquesta infecció té tractament tot i que, si està avançada i en estat greu, podria haver de ser hospitalitzat.

Com he comentat, també és comú la infecció a través de carn crua i aliments malament rentats. Així és com acostumen a infectar-se els humans i també alguns gossos. L'aliment ha de ser rentat abans de menjar. Ja ho sabiem i ho tenim clar, però a vegades no es renta del tot bé i aquest és un exemple del que podria passar.




Es poden fer proves d'anticossos del paràsit T. Gondii a gossos i a gats. Si al gat li surt negatiu voldrà dir que no en té i és més vulnerable a contraure el paràsit. Per a gossos i gats que viuen junts haurieu de tenir això en compte per prevenció, a més de la que ja tindrieu tenint només un gat.




Si, per la mateixa regla, surt positiu al gos vol dir que ha estat infectat. El gos no es considera un portador de risc de contagiar.

La prevenció per aquesta malaltia és la higiene. Mantenir la sorra del gat neta diàriament, netejar bé la fruita i verdura, intentar no donar carn crua al teu gos i evitar que mengi excrements de gat (o de qualsevol tipus). I, si hi ha dubtes, realitzar una prova per assegurar-nos de l'estat del nostre gat i/o gos.





Més
Què has de fer si trobes un gos amb hipotèrmia?


En aquestes dates, desgraciadament, ens podem trobar gossos que han estat abandonats al carrer, fruit del rebuig dels regals de Nadal o simplement que s'han fet grans... Mil motius per a un fet desastrós. Bé, els pots trobar a qualsevol data però després de festes sempre és més habitual, igual que a l'estiu.




Amb el fred i les baixes temperatures els gossos poden passar nits senceres a l'exterior sense res que els ajudi a entrar en calor. I es troben molts casos amb hipotèrmia.

Com ja sabeu per l'anterior post sobre la temperatura dels gossos, acostumen a estar entre 35 i 39 graus, depenent de la seva edat. La hipotèrmia els fa estar a una temperatura molt més baixa, per haver patit massa el fred.



Si l'animal pateix d'una hipotèrmia severa necessitarà atenció veterinària urgent on s'intentarà que entri en calor de manera intravenosa i rebrà les cures necessàries.

Els símptomes de la hipotèrmia són gemecs, debilitat, falta d'agudesa mental (lleu), tremolors violentes, dificultat a la respiració, (moderada) calfreds i fins i tot taquicàrdia. Poden arribar al coma, pupil·les dilatades, gairebé sense pols (greu).



Per atencions urgents, de no més d'una hora abans que arribi el veterinari, podem fer vàries coses. Tingueu en compte que quan el té hipotèrmia l'hem de fer entrar en calor lentament.

El col·locarem a una habitació, dins de la vivenda, i l'envoltarem amb mantes calentes. Podem utilitzar l'assecador d'aire calent (sempre amb distància per evitar cremades), estufes o llar de foc.




També podem utilitzar borses d'aigua calenta envoltades en tovalloles, no directament, sobre el gos. Com quan pateixen el cop de calor però a la inversa, col·locarem aquestes borses a les aixelles, genolls, angonals... a les zones amb menys pèl.

Eviteu fer-li un bany d'aigua calenta, ja que podria causar-li la mort.


Podeu administrar-li serum oral, tebi, mesclat amb mel i/o sucre (dues cullaradetes per una tassa). Poc a poc i amb cura, ja que el contrast pot ser massa per l'animal. Així podem ajudar a evitar una hipoglucèmia, que tingui poc sucre a la sang.

La hipotèrmia, a més de per les temperatures baixes, la poden patir cadells acabats de néixer en temperatures normals, els gossos petits o vells, els que pateixen d'hipoglucèmia o els que es troben sota anestèsia.



Per evitar tot això sempre és millor que el gos dormi dins de casa (això jo ja ho crec sigui la época que sigui), sobretot quan fa fred.



També podem protegir el nostre amb roba si és un gos petit, dèbil, vellet, malalt o de pèl curt, que són els que més fred pateixen.



Els gossos disfruten moltíssim de la neu. Sempre que estiguin protegits i tinguin una llar, passaran un dia fantàstic si els podeu apropar o teniu la sort que neva a la vostra zona. Una cosa no treu l'altra!






Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )