Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nuk. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nuk. Mostrar tots els missatges
La tornada del Nuk!


Si recordeu, a Nuk el vam cuidar fa uns cinc mesos i, tot i ser veïns, no ens haviem creuat cap dia. Esperàvem la tornada del Nuk amb moltes ganes!!




Va arribar content i carinyós i, segons van dir els propietaris, va anar directament al portal.

Ja no tenia la cara de cadell que fa uns mesos, però era el mateix d'aquells dies. Sempre carinyós, obedient i molt juganer!

Estaria una setmana a casa, però sense cap altre gos, així que havia de buscar la manera que es relacionés amb altres gossos i es cansés, perquè jugava amb ell cada dia a la pilota, però no era suficient.



Com encara estàvem preparant la ruta per la primera passejada de gossos que hem fet a Gelida, ens vam endur el Nuk. És un gos que pots soltar amb la tranquilitat que sempre estarà pendent de tu i que, si el crides, vindrà al moment. Va disfrutar moltíssim amb el Lur, el gos de Rubén i Danae, que ens van ajudar a crear la ruta. Simone, la seva galga, anava al nostre costat.




És fantàstic sortir a passejar amb un gos com el Nuk. És boníssim amb tots els gossos. Ja el poden bordar o marcar que ell es fa a un costat i et mira sense saber per què li han fet això. Però mai es gira. L'únic que fa por en un cas com aquest és que li facin mal a ell! I Nuk és gegant, hauria de ser ell el que impossés, però és massa bo per això.




A l'hora d'esmorzar també venia. Ja sabia, per l'anterior vegada, que a una terrassa pot estar sense problemes, així que ell venia on anava jo.




Vaig comprar una pilota nova que fos ben grossa perquè un gran o un petit pogués jugar amb ella sense problemes, i també tinc la pilota de bàsquet. Hi ha on escollir. Però Nuk ho volia tot! I va trobar la manera de tenir-ho...






Era millor treure'l quan no hi haguéssin ombres o reflexes, ja que s'obsesiona una mica amb les llums. Un reflexe o fins i tot la teva ombra, fa que es quedi pendent del lloc on ho ha vist i s'alteri. Quan li passava això, no sempre el podia treure del seu estat. El pujava a casa i el joc continuava allà.




A casa és molt tranquil. Com durant el dia fa tantíssima calor, ell marxava al passadís a dormir. De tant en tant venia al menjador, ens saludava, ens feia quatre petons i tornava a marxar. He de confessar que a vegades també era jo la que l'anava a buscar per fer-li una abraçada i marxar...
Cap a les sis o set de la tarda tornava, sense tanta calor, i es quedava als teus peus. Una meravella!




Ens va alegrar moltíssim veure al Nuk. És un amor de gos, boníssim, i sempre agraït. A veure si el veiem més sovint! Ara que ha vingut la Noa (la seva gran estimada de fa mesos) potser quedem un dia perquè es vegin i els fem uns sorpresa.

I, com era d'esperar, Nuk ens va dedicar un dels seus famosos somriures abans de marxar!



Més
Nuk, el gegant petit


Nuk és un golden jove, que ens va venir a conèixer abans de quedar-se amb nosaltres. Quan el vam veure entrar per la porta vaig pensar que mai havia vist un golden tan gran i que al ser tan jove (un anyet) seria molt mogut. Però no era per tant, per sí sol!




Nuk és carinyós, obedient, i tot i ser tan gran, no sembla que estigui. Això sí, durant la seva estança va coincidir amb Noa i Otto (que ja us presentaré) i es va passar el dia jugant amb Noa, també jove. Allò sí era mogut!! No paraven en tot el dia!




Com Noa no estava operada i, tot i no tenir el zel, no ens voliem arriscar, els vam fer dormir per separat. Ens van dir que Nuk estava acostumat a dormir sol i la primera nit va anar bé però la segona el sentia plorar desde l'altra planta, així que vaig deixar Noa i Otto amb la meva parella i vaig anar a l'altre dormitori amb el Nuk, les nits que li quedaven. No el podia sentir plorar!




Jo desperto sempre d'hora, però ell esperava fins que ho fes, amb el cap recolzat al llit i movent la cua, respectant que estava dormida. Quan li deia "bon dia" començava a saltar, alegre, a fer-me petons i anàvem al jardí. És bo fer això perquè així després pots esmorzar tranquil fins portar els gossos a la passejada!





Si el renyies per qualsevol cosa (totnterietes, perquè es portava molt bé), s'asseia, baixava el cap i et feia uns ulls de pena més que assajats... Feia pena de veritat! Quan et giraves tornava a col·locar-se normal i si el miraves un altre cop, en un segon tornava a baixar el cap i fer-te la mirada trista! Molt llest, el Nuk...




Així que encantats de cuidar el gegant Nuk, veí nostre. Ell va marxar però Noa i Otto es van quedar més temps, així que gràcies a la seva propietària, vam quedar un dia perquè pogués tornar a veure i jugar amb Noa. Perquè allò va ser amor a primera vista.
Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )