La tornada del Nuk!

Si recordeu, a Nuk el vam cuidar fa uns cinc mesos i, tot i ser veïns, no ens haviem creuat cap dia. Esperàvem la tornada del Nuk amb moltes ganes!!

Va arribar content i carinyós i, segons van dir els propietaris, va anar directament al portal.

Ja no tenia la cara de cadell que fa uns mesos, però era el mateix d'aquells dies. Sempre carinyós, obedient i molt juganer!

Estaria una setmana a casa, però sense cap altre gos, així que havia de buscar la manera que es relacionés amb altres gossos i es cansés, perquè jugava amb ell cada dia a la pilota, però no era suficient.

Com encara estàvem preparant la ruta per la primera passejada de gossos que hem fet a Gelida, ens vam endur el Nuk. És un gos que pots soltar amb la tranquilitat que sempre estarà pendent de tu i que, si el crides, vindrà al moment. Va disfrutar moltíssim amb el Lur, el gos de Rubén i Danae, que ens van ajudar a crear la ruta. Simone, la seva galga, anava al nostre costat.

És fantàstic sortir a passejar amb un gos com el Nuk. És boníssim amb tots els gossos. Ja el poden bordar o marcar que ell es fa a un costat i et mira sense saber per què li han fet això. Però mai es gira. L'únic que fa por en un cas com aquest és que li facin mal a ell! I Nuk és gegant, hauria de ser ell el que impossés, però és massa bo per això.

A l'hora d'esmorzar també venia. Ja sabia, per l'anterior vegada, que a una terrassa pot estar sense problemes, així que ell venia on anava jo.

Vaig comprar una pilota nova que fos ben grossa perquè un gran o un petit pogués jugar amb ella sense problemes, i també tinc la pilota de bàsquet. Hi ha on escollir. Però Nuk ho volia tot! I va trobar la manera de tenir-ho...

Era millor treure'l quan no hi haguéssin ombres o reflexes, ja que s'obsesiona una mica amb les llums. Un reflexe o fins i tot la teva ombra, fa que es quedi pendent del lloc on ho ha vist i s'alteri. Quan li passava això, no sempre el podia treure del seu estat. El pujava a casa i el joc continuava allà.

A casa és molt tranquil. Com durant el dia fa tantíssima calor, ell marxava al passadís a dormir. De tant en tant venia al menjador, ens saludava, ens feia quatre petons i tornava a marxar. He de confessar que a vegades també era jo la que l'anava a buscar per fer-li una abraçada i marxar...
Cap a les sis o set de la tarda tornava, sense tanta calor, i es quedava als teus peus. Una meravella!

Ens va alegrar moltíssim veure al Nuk. És un amor de gos, boníssim, i sempre agraït. A veure si el veiem més sovint! Ara que ha vingut la Noa (la seva gran estimada de fa mesos) potser quedem un dia perquè es vegin i els fem uns sorpresa.

I, com era d'esperar, Nuk ens va dedicar un dels seus famosos somriures abans de marxar!