Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursió. Mostrar tots els missatges
Amb l'Hayko a Sant Aniol de Finestres


Encara no us havia ensenyat les fotos del cap de setmana a Sant Aniol de Finestres i això no pot ser!

Com bé sabeu alguns de vosaltres, no sempre tinc disponibilitat per cuidar de tots els gossos que em demaneu i és per això que vaig buscar diferents companys amb experiència amb gossos que també fossin cangurs, i així poder donar una opció en el moment que jo no tingués espai a casa.

La Núria, veïna i amiga meva, ha estat sempre de gran ajuda i entre nosaltres dues fèiem i desfèiem com millor podíem però sabíem que arribaria l'estiu i hauríem de dir que no a molta gent. Parlant del tema amb diferents amics, el Víctor Aloras, educador caní en positiu de Positive Gos, em va parlar de la Laura i vam contactar amb ella per conèixer-la i parlar del tema. Ella va acceptar i ens va presentar al Lluís qui també porta anys dedicant-se a cuidar i passejar gossos.




El Lluís té una masia a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, on passa l'estiu i alguns caps de setmana i ens va oferir anar-hi un. Ho vam programar i vam anar cap allà. Aquell cap de setmana em va acompanyar l'Hayko.


Més
VI Passejada de Gossos al riu Anoia


La VI Passejada de Gossos, l'11 de maig, va tornar a ser una altra gran trobada! Un altre cop van venir 34 gossos preparats per a una excursió i un dia de jocs i carreres.




Vam quedar a les 10h a l'aparcament de Gelida (acostuma a ser el nostre punt de trobada) i, quan ja hi érem tots... la foto de família!




Més
V Passejada de Gossos a Sant Joan Samora


Per fi va arribar el diumenge 21 d'abril, el dia de la V Passejada de Gossos, i tots teniem moltíssimes ganes! Havíem vist molta gent apuntada a l'esdeveniment de facebook i d'altres que ens ho havien dit en persona, així que esperàvem veure molts gossos. I no ens vam equivocar!




Aquest cop vam quedar a l'estació de RENFE de Gelida. Quan vam arribar ja hi havia gent esperant i no coneixia a molts d'ells! Vaig pensar que alguns serien contactes de la Núria però segur que també hi havia gent que encara no coneixíem... Així que vaig anar presentant-me i saludant per tot arreu.

Hi havia el Focus, el cadell de boxer que vaig cuidar fa uns dies, excitat i content amb tant de gos i gent al seu voltant. Seria el primer dia que aniria deslligat!




La petitona Xispa també va venir! Ella, que és més aviat poruga i borda als gossos perquè no la molestin, va venir corrents a saludar-me. Estava contentíssima! I res de bordar als gossos! Suposo que va veure que eren molts i, en general, l'ambient entre tots era força equilibrat.




Vaig veure al meu amic Berni que venia amb un amic seu, de Mollet, que vaig conèixer a la Trobada de Llebrers i Podencs, amb els seus dos gossos. Preparats per començar!

Veure al Chester, que feia tant que havia cuidat, em va fer molta il·lusió. És vellet i estava una mica intrigat per totes les olors i gossos del voltant. Em van dir que estava perdent la vista, que l'edat es notava molt però l'haurieu d'haver vist a la passejada. Un campió!!




I la Pruna!! Fa res que vaig fer el post de la Pruneta i va arribar ben contenta, amb ganes de caminar.

La Taca també va venir, aquest cop sense la Klentxa, que es va quedar descansant a casa. Amb unes ganes bojes de còrrer per tot arreu!

El Hegel, evidentment, no podia faltar! S'apunta a tot el que hi hagi! Anava saludant a tots, vigilant què passava al voltant.

Hi havia 7 gossos, ja que jo portava a la Negu, que havia cuidat a casa meva en un moment o altre. M'encantava! Jugant entre ells, alguns retrobant-se, contents... Emocionant!




El grup anava creixent i creixent i al final vaig sumar uns 34 gossos. No sé si més! Potser algun se'm va escapar però crec que eren aquests.

Va començar la Passejada, camí al salt d'aigua Sant Joan Samora, a Sant Llorenç d'Hortons. Feia sol i, tot i ser un camí més aviat pla i fàcil, sabiem que seria cansat però arribariem al salt d'aigua per poder refrescar-nos.




Els gossos van haver d'anar lligats una estona, caminant per la calçada i per terreny urbà.




Un cop vam arribar a camins de terra, de vinyes i camps, els vam deslligar. Et passaven corrents entre les cames, feliços. Els veies còrrer entre les vinyes, xafardejant a tots els racons que trobaven, vigilant on eren els seus propietaris però sense massa preocupacions.




La Negu anava d'una banda a l'altra. La veia per les vinyes, buscant ombres, però disposada a còrrer a cada moment. Em vaig quedar una mica enrera perquè acostumava a anar de les primeres amb el Guillem però li agradava fer el camí en contra direcció a veure qui hi havia. Així la teniem controlada!




Vaig veure passar al Focus corrents. El primer cop que el deslligaven! Li va agradar la Negu i la seguia a tot arreu. Em feia molta gràcia veure'ls junts, jugant, com dos amics que van d'excursió.




Vaig conèixer al Google i a la Lauky, sempre pendents d'on eren els seus propietaris. Preciosos i simpatiquísims!

També es va unir un grup de nois que vaig reconèixer per la petita bretona que anava amb ells. Molt macos i esperant fer la propera!




La Perla, el Rooney, el Kimbo, l'Ayka, els tres gossos que ara cuida la Núria, la Tana i la Hache, la Afri, Brown i Dark... No recordo tots els noms, però sí a tots ells! Era fantàstic veure tants gossos junts!




Després d'una hora i mitja caminant, vam arribar al salt d'aigua. A la gent li va encantar el lloc! Els gossos corrien i es banyaven, recuperant forces. Va ser un moment emocionant!




Nosaltres esmorzàvem i ells jugaven i demanaven menjar a parts iguals. No paraven!




Amb tants gossos i parats a un lloc, ja sabem que pot haver alguna que altra discussió i vam tenir una entre el Kimbo i un altre gos gran, que no recordo el nom... Tot va quedar en un ensurt i gràcies a que la baralla va ser a l'aigua no va anar a més. El Kimbo es va portar un bon ensurt i tenia una ferida a la orella que van poder curar gràcies als desinfectants que portava el Jacob a la motxilla. Mantenint la calma, i després de la ràpida reacció del propietari del Kimbo, el van curar i a l'estona tot tornava a la normalitat.




Vam descansar una mica, sense allargar massa la situació ja que els gossos començaven a posar-se nerviosos i la gent estava cansada. La tornada seria per un altre camí, més ràpid, cosa que tots agraíem perquè el sol no perdonava!




Quan vam arribar a casa ens podien agafar amb pinces. A tots! La Negu es va estirar, esgotada, i nosaltres, després d'hidratar-nos, vam fer el mateix. Un poema!




Veure tantíssims gossos disfrutant, amb tothom content de poder fer una excursió veient-los còrrer lliurement al seu voltant, és sempre un gran plaer. Contentíssima de gaudir d'una altra gran Passejada!

Cada cop som més i esperem continuar sumant! La Núria i jo ja estem preparant la propera... I no podeu faltar!!


Més
IV Passejada de Gossos a Gelida


El dia 31 de març vam fer la IV Passejada de Gossos a Gelida. Ens vam trobar a l'aparcament del camp de futbol a les 10h, preparats per fer una excursió camí al Moncau, tot i que no arribariem.




A l'esdeveniment de facebook s'havia apuntat força gent però mai saps qui vindrà i qui no exactament fins que no arriba el dia. Va ser una sorpresa veure a 25 gossos esperant per fer la passejada!




Quan vam ser tots, vam començar, primer per carrers del poble, dirigint-nos al Castell de Gelida, que rodejariem per anar a la muntanya. La gent ens mirava i fins i tot ens preguntaven si érem d'una associació. Va ser una manera de conèixer més gent interessada a apuntar-se a la propera trobada!




Després de la bogeria dels gossos al trobar-nos a l'aparcament, ja estaven més calmats i ansiosos per arribar-hi. Jo aquest cop no portava cap gos ja que el Pancho, que en aquell moment estava cuidant, no es portava bé amb els mascles en general, així que es va quedar amb el Guillem a casa.




Quan vam passar per la zona del Castell vam començar a caminar per la muntanya, direcció Moncau.




I, per fi, el moment de poder deslligar els peluts i veure com corrien i disfrutaven del camí!




Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol, i els que veniem massa abrigats vam haver de carregar amb jaquetes i jerseis tot el camí. No esperava plujes però tampoc un dia d'estiu!




Pel camí ens vam trobar un bassal d'aigua que els gossos no van passar per alt. Tots van anar corrents a remullar-se i agafar forces per agafar el camí, tot i que no és que no fes massa goig l'aigua plena de fang!





Vam sortir una mica tard del punt de trobada i va haver un moment que no sabiem si continuar pujant o fer la tornada però se'ns feia una mica curt.





Com voliem fer una parada per esmorzar i donar de beure els gossos, mentre decidiem què fer vam anar a la Font del Senyor, un espai fantàstic per descansar.




Allà hi ha una font natural que sembla una piscina de pedra per dir-ho d'alguna manera, on alguns gossos es van atrevir a banyar. La Taca la primera!




Alguns es llençaven de cap, com el Zeus!




Allà vam poder esmorzar tranquils i seure una mica.




Vam decidir separar-nos. Un grup volia tornar i l'altre continuar. Així que ens vam repartir. La Núria, que portava una gossets que no podien fer massa esforç, va acompanyar a la gent que baixava i jo vaig continuar una mica més.




El camí es va tornar una mica més elevat i vam haver d'esforçar-nos una mica més. No tots els que fem la passejada (m'incloc) som excursionistes ni estem acostumats. Molta de la gent que ve ho fa per conèixer altres amants dels animals i poder gaudir d'un dia amb els seus gossos en llibertat. Motiu pel qual organitzem excursions moderades i no gaire llargues. No us espanteu si voleu venir a la propera!




Un cop vam arribar a la Urbanització el Safari vam decidir que era el final del trajecte. Vam prendre'ns uns minuts de descans per fer la tornada d'un sol cop.




Les vistes que anàvem trobant pel camí eren precioses i no ens podiem estar de fer fotografies. Vaig demanar al propietari de l'Aika que me la deixés de model i ella, tan obedient, va seure per la foto.




La tornada va ser molt més lleugera, ja que era tota de baixada i pensar que el grup que havia marxat primer ens esperava a la terrassa del bar ens animava més a arribar per prendre un refresc tots junts!




No tothom va poder quedar-se a fer el refresc però vam tenir la oportunitat durant el matí de conèixer-nos una mica més tots i augmentar les ganes d'una propera Passejada de Gossos, que ja tenim prevista per aquest mes d'abril.




No us la podeu perdre! Cada cop som més i passem un gran matí a la muntanya, sempre acompanyats dels gossos, que disfruten encara més que nosaltres!



Més
Identificant ocells amb el Jordi Ferrés


El Jordi Ferrés (l'Educador de Gats) i jo vam quedar a les 07:15h del matí disposats a anar a la Reserva Natural del Delta del Llobregat per assistir a una xerrada sobre ocells.

Al Jordi li agraden molt els ocells i volia anar. Em va preguntar què em semblava i, tot i que jo d'ocells en sé poquet, em va semblar una bona idea. Una experiència més!

Es tractava d'un curs d'identificació d'ocells forestals a la Pineda del Remolar, l'Espai Natural del Remolar - Filipines.






El curs va començar a les vuit del matí, mentre vèiem com anava a sortir el sol. Jo mirava al meu voltant, als altres del grup, i veia que la gent havia vingut ben abrigada. Fins i tot el Jordi! I jo, novata, anava "abrigadeta" però em veia a venir el fred que m'esperava durant quatre hores de curs...




Vam començar a caminar, prismàtics en mà, que va portar el Jordi, amb un llibre sobre ocells (també seu) i una càmera molt bona, que jo portava, però amb un objectiu massa limitat com per fet fotografies als petits ocells que ens anàvem trobant al camí. Una llàstima però després de veure els objectius dels companys de grup era d'esperar... Uns professionals!




L'espai és molt maco, amb uns racons preciosos, ple de vegetació i arbres, així que vaig pensar que si no podia fotografiar ocells, fotografiaria paisatges, que també s'havien de valorar.





Durant el curs vam veure Mallerengues Carboneres. Són de la mida d'un pardal i força comuns.
Tenen el cap negre amb la galta blanca i el pit groc amb una franja negra més gruixuda als mascles que a les femelles.




També hi havia la Mallarenga Emplomallada. Pel que es veu, és la única de la seva famíla que tria forats o els cava ella mateixa a troncs podrits per fer-se un niu.




El Rossinyol Bord també va fer la seva aparició!




I el petit Reietó, ben difícil de veure! Medeix uns 9 centímetres, aproximadament.




Durant tota la passejada, anaven passant avions i més avions per sobre nostre. Alguns ben a prop, degut a la proximitat de l'aeroport. Una llàstima trencar la pau de l'entorn...




No sé si el lloc es troba obert a tothom però a nosaltres, a més, ens van entrar a una zona tancada al públic per continuar buscant ocells al seu espai natural.




Vam veure molts ocells Mosquiters, que crec que és el nom que més cops vaig escoltar!




El guia anava amb un mòbil posant els cants dels diferents ocells per veure si així els localitzava millor, contestaven al reclam, i els podiem veure.

Que em perdoni tothom si el que dic és equivocat però el fet d'anar reproduïnt el cant de l'ocell de manera constant, no els estressa? No els posa nerviosos? No ho sé perquè d'ocells entenc poc però no m'agradava que durés gaire aquell moment...




Això sí, cap retret al nostre guia. Disfrutava al màxim buscant ocells i dient-nos on eren. El somriure sempre als seus llavis, mirada amunt i passió infinita. Quan a algú li agrada la seva feina, és la seva vocació, és nota. I us dic que aquell noi era un amant dels ocells de cap a peus.

Quan ja portàvem tres hores entre els arbres el fred podia amb mi i a cada parada m'anava corrents als racons que veia amb sol i mirava des d'allà. I no era la única! Cada cop érem més al sol, tot i allunyar-nos una mica, i el Jordi quan veia els ocells, s'unia al grup. És el que té veure els ocells de tardor!




Ja vam dir que tornariem per veure els d'estiu, que segur que ho disfrutariem encara més.

A la vora del camí, al riu, vas veient ànecs (i sentint, és clar, cosa que sempre m'ha fet molta gràcia) i potser m'hagués agradat veure'ls millor, saber més d'ells. Un altre dia els veuré!

Si us he de ser sincera, esperava un grup de gent a aquell curs molt més reduït. I em va sorprendre gratament equivocar-me i veure que hi ha grans apassionats dels ocells. Amants dels animals que s'aixequen ben d'hora un dissabte per anar a buscar i conèixer diferents espècies del nostre entorn.




M'he deixat molts ocells, ho sé, però la meva memòria és limitada. Penseu que per aquests m'ha ajudat el Jordi. Em falta experiència! Però només per les vistes, valia la pena...




Gràcies per fer-me aquesta proposta, Jordi! Tot i el fred, ho vaig passar realment bé, ja ho saps. A veure quan repetim una sortida d'animals!




Més