Encara no us havia ensenyat les fotos del cap de setmana a Sant Aniol de Finestres i això no pot ser!
Com bé sabeu alguns de vosaltres, no sempre tinc disponibilitat per cuidar de tots els gossos que em demaneu i és per això que vaig buscar diferents companys amb experiència amb gossos que també fossin cangurs, i així poder donar una opció en el moment que jo no tingués espai a casa.
La Núria, veïna i amiga meva, ha estat sempre de gran ajuda i entre nosaltres dues fèiem i desfèiem com millor podíem però sabíem que arribaria l'estiu i hauríem de dir que no a molta gent. Parlant del tema amb diferents amics, el Víctor Aloras, educador caní en positiu de Positive Gos, em va parlar de la Laura i vam contactar amb ella per conèixer-la i parlar del tema. Ella va acceptar i ens va presentar al Lluís qui també porta anys dedicant-se a cuidar i passejar gossos.
El Lluís té una masia a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, on passa l'estiu i alguns caps de setmana i ens va oferir anar-hi un. Ho vam programar i vam anar cap allà. Aquell cap de setmana em va acompanyar l'Hayko.
A la masia estan sempre deslligats. No hi ha cap tanca però és una masia aïllada i no et creues amb ningú. De totes maneres no pots anar amb qualsevol gos, només amb els que poden anar deslligats i es queden amb tu, és clar.
Quan vam arribar em vaig adonar de tots els gossos que teníem. Vuit gossos mascles i una femella. Anava a ser un cap de setmana caní!
L'Hayko marxa amb tothom i em pensava que hauria d'estar molt pendent d'ell per no estar amb mi però em va sorprendre amb el contrari. Anava on jo anava i sempre em buscava per estar a la vora. Al veure això, vaig estar molt més tranquil·la.
El Lluís i la Laura coneixen diferents racons per portar els gossos i fer excursions i marxàvem amb els peluts durant el dia.
Hi ha uns paisatges magnífics, que et deixen embaladit, i quan arribes al riu és espectacular. Els gossos corrien i jugaven per tot arreu, sempre amb nosaltres, i no podia deixar de somriure. Com disfrutaven!
Feia molta calor però un cop arribaves al riu, entre els arbres, s'estava molt bé i, a més, els gossos es banyaven sense pensar-ho dues vegades.
La Garrotxa ofereix uns paisatges meravellosos i poder disfrutar-los amb els peluts va ser un regal.
Caminàvem i caminàvem envoltats de gossos que corrien lliures per tot arreu i us puc dir que allò s'apropa molt a ser feliç. Veure'ls còrrer en plena natura sense por a que passi res, tots amb tu…
Des d'unes pedres per on hi havia un salt d'aigua, vam estar una bona estona, sense ganes de tornar. Però també havíem de descansar! A la nit va ploure una mica i es notava el fred però 4 persones i 9 gossos bé es poden fer espai, oi?
A l'hora d'anar a dormir ens repartíem els gossos depenent com eren de moguts i qui era el seu cuidador. Jo em vaig quedar amb l'Hayko que, pobret, estava esgotat! Em va buscar a les fosques, em va olorar, i quan es va assegurar que estava amb ell, es va estirar als meus peus i ja no va haver-hi Hayko fins el dia següent.
Va ser un gran cap de setmana i espero poder-ho repetir més endavant amb els meus companys perquè ho vaig passar molt bé. I els peluts no cal dir-ho!
Cansats, però satisfets, vam tornar a casa sabent que els gossos ho havien passat molt bé i que els havíem pogut oferir un cap de setmana diferent als altres.
Moltes gràcies, Lluís, per oferir-nos anar a la masia! Estic molt contenta d'haver trobat uns companys com ells en qui poder confiar a l'hora de cuidar altres gossos i poder estar rodejada de peluts.
Si voleu, podeu veure l'àlbum complet d'aquell cap de setmana a la pàgina de facebook!
0 comentarios