Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Experiències animals… vergonyoses!


Recordeu el primer post sobre com un gos et canvia la vida? Les anècdotes divertides que podem patir amb ells, les situacions complicades… Doncs bé, potser hauríem de parlar de les vergonyoses!

Fa ja dies, quan vaig cuidar de la llauradora Maya, em vaig adonar, quan la vaig portar al Castell de Gelida d'excursió, que estava parlant sola i, si algú m'escoltava, semblaria una boja. Anar dient "Home, Maya, no corris tant, que caurem les dues…" o "Què tal si anem allà, que fa solete? Vinga, va, anem"... Massa estona i en veu massa alta. Al Castell no hi havia ningú però… no us ha passat mai d'estar "parlant" i que algú us miri? No em refereixo a tenir converses que a això ja no arribo, eh??


Més
Com puc evitar que el meu gos faci pipi a casa?


Tots hem escoltat i vist diferents remeis casolans per evitar les pixades de gos a casa o al portal que dóna al carrer però jo, personalment, no sabria assegurar la seva eficàcia ja que mai els he fet servir.




De totes maneres, us parlaré dels remeis que he sentit i dels que conec per si els voleu provar i funcionen. Mai està de més conèixer opcions a tenir en compte.

Sobre el tema del sofre al carrer pasaré de puntetes perquè no s'hauria d'utilitzar. És tòxic i als gossos els pot irritar i fer mal. Que la gent no vol entendre això? Doncs que imaginin a un nen caient sobre això amb les mans i després posant-se-les a la boca. Millor? Quan un element és tòxic no es pot utilitzar a via pública perquè, perdoneu-me, però mireu quin nom té: PÚBLICA. Això de posar ampolles o garrafes d'aigua al portal sembla que funciona i la gent està contenta amb aquest remei. I si algú diu que això queda lleig no ho entenc perquè la imatge del sofre groc a la paret és bruta i visualment molt pitjor que la de l'aigua.




Més
Ansietat per separació, un problema a tractar


Desgraciadament, hi ha molts casos de gossos que pateixen ansietat per separació però no tothom sap com tractar aquest problema i el gos no deixa a una banda aquesta ansietat, evitant un equilibri mental i físic necessari per tots.


Crec que, abans d'explicar què és l'ansietat per separació, cal tenir clar que si no la tracteu no esteu ajudant al vostre gos i mai serà feliç. No heu de deixar que la llàstima eviti que ajudeu a l'animal. Donar-li massa carinyo i atencions quan està en estat d'ansietat és el pitjor que podeu fer.


Un gos amb ansietat per separació és un greu problema. Quan marxeu, el gos ho passa realment malament, amb una por constant de pèrdua, ansiós per la vostra tornada. Potser torneu a casa i ha pixat o cagat a qualsevol lloc. O ha trencat mobles, sofàs, figures... El que tenia a l'abast.


Quan torneu a casa la seva excitació és màxima i veureu que salta, plora, intenta cridar la vostra atenció de manera exagerada durant massa estona. No mesclem l'alegria d'un gos equilibrat quan tornes a casa amb aquests nervis que comento. És diferent.

Aquests gossos poden arribar a patir fins i tot si entres a pagar un cafè a un bar i ell t'ha d'esperar una estoneta. O si entres a una habitació o al bany i ha d'esperar fora. El gos sempre vol estar amb tu. Sempre. I, com comprendreu, això no és sà.



A alguns gossos els passa per tenir poca activitat, estar sols massa hores, no rebre l'atenció adequada. Però d'altres és per tot el contrari: massa atencions constants sempre que el gos ho reclama.

Hi ha gent que creu que colmant de carinyo a aquell gos quan es troba en aquest estat, o quan torna a casa, o evitant entrar a pagar al bar, l'està calmant. Res més lluny de la realitat. El que fa és reafirmar aquesta ansietat i provocar que el gos no sigui capaç d'estar tranquil en cap situació si no és al seu costat.


Quan torneu a casa heu d'ignorar els signes d'excitació del gos. I, quan es calmi, el podreu acaronar. Ignorar vol dir donar-li l'esquena, continuar caminant com si res i no dir-li absolutament res. Ni "para" ni "prou" ni "tranquil". Res. Qualsevol paraula que li digueu és un signe d'atenció cap a ell i és el que busca. Això no vol dir que mai ho feu. Li heu de donar carinyo o la seva frustració seria massa per a ell, però no sempre quan ell vol. Ignorar al gos durant tot el dia no seria normal.



Hi ha més pautes a seguir, com deixar-li un kong quan marxeu perquè estigui entretingut però, si teniu un gos amb ansietat per separació, haurieu de demanar ajuda a un etòleg o educador perquè us les faciliti i seguir-les al peu de la lletra.


Que no el feu cas no vol dir que l'estimeu menys. Al contrari. És un símbol d'amor intentar ajudar al vostre gos a superar aquest problema. Imagineu el mateix amb una persona. Una obsessió insana amb vosaltres. Cinquanta trucades al dia per saber on sou, una por constant a que no torneu, no poder anar enlloc sols... Ho trobarieu normal? Ni aquella persona seria feliç ni vosaltres tampoc podrieu portar una vida independent i equilibrada. Passa el mateix amb el gos.


Haureu de tenir paciència per tractar aquesta ansietat però us asseguro que amb el tractament adequat, es supera. I llavors veureu que el gos que fins llavors estava sempre nerviós, que plorava, bordava i patia quan no hi éreu, és un gos equlibrat, molt més feliç i amb qui podreu compartir qualsevol experiència que a tots dos us satisfaci.


També hi ha gent que creu que adoptant un altre gos per fer-li companyia això despareixerà, però no és així. L'ansietat és amb la persona, no pel fet d'estar sols a casa. A vegades el gos es queda amb algú altre (un veí, un amic) i l'ansietat encara hi és perquè la persona o persones amb les que té aquesta ansietat han marxat. No dic que no sigui bo que el gos tingui un company de jocs, evidentment, però no com a solució a aquest problema.


Espero haver ajudat una mica amb aquest tema tot i que, com us deia, ho haurieu de tractar amb professionals ja que els meus coneixements no deixen de ser limitats pel que he viscut i vist en aquests anys. No ho deixeu passar, no heu de viure pendents del gos, lligats a una vida de nervis i estrès. El gos, si no l'ajudeu, no serà feliç i sempre patirà. Ajudeu-lo i podreu mantenir una relació sana d'amor i companyia per tota la vida.


Més
El mal ús dels collars de càstig


Per començar, diré que sempre hem de mirar d'educar al gos en positiu, i no amb càstigs. El tema dels collars i el mal ús (i males recomanacions) que molta gent utilitza cada dia està molt estés i hem d'anar amb compte.

*Aviso que a aquest post veureu imatges de ferides provocades per collars d'escanyament i de púas que poden posar-vos la pèl de gallina, però, tot i que mai poso aquest tipus de fotografies (no sóc partidària de les fotografies explícites de dolor i sang, jo no les necessito per ser conscient del que passa al món), crec que aquest cop les he de pujar. Molta gent no és realment conscient. 




Molts cops he sentit a gent recomanar posar un collar de pues a un gos que tira molt. I ja està. Ho recomanen alguns veterinaris o gent del carrer, amb l'argument que el gos s'adonarà que si tira li fa mal i deixarà de fer-ho. Aquí hi ha tres problemes principals, per la meva opinió.

-  En comptes d'educar al gos, anem al camí "fàcil" de suposar que l'animal entendrà que si tira se li claven les puas (se li claven, atenció) i deixarà de fer-ho. Per què fer un esforç?

- El fet que hi hagi races que toleren molt el dolor, races fortes de pell dura, fa que el gos tiri igual però acabi amb ferides o blaus al coll i el seu caràcter sigui molt més arisc i, potser, agressiu.

- Els gossos no d'adonen d'això sense una mà experta. Els suposa més estrés i nervis.




És com veure cadells amb aquest tipus de collars... Com és possible? Són cadells, encara no estan formats del tot i ja entenen que per apendre han de patir dolor o no van enlloc.

Aquests collars es poden utilitzar en mans expertes i casos realment problemàtics, sabent el que s'està fent. Sembla una sortida fàcil però no ho estem fent bé.



Gossos amb molta ansietat que portin un collar d'escanyament, tiraran igual i s'escanyaran. Us ho dic perquè més d'un cop he vist gossos ofegant-se (literalment) anant com bojos. Aquest collar d'escanyament molts cops es queda atorat, es fixa quan es tanca al tirar al gos i després no es torna a obrir. Ho has de fer tu manualment o el gos es queda sense aire, per molt que hagi deixat de tirar.


A la Protectora teniem els collars que teniem i a vegades hi havia d'aquests. Mai oblidaré el dia que, treient a passejar a una gossa de mida gran, nerviosa i amb moltes ganes de sortir, se'm va desmaiar amb el collar d'escanyament. Se li va tancar i quan ella es va quedar sense aire, va frenar, però el collar no es va obrir. Se'm va desplomar a les escales i a mi se'm va accelerar el cor només de veure-ho. La vaig agafar i li vaig obrir el collar, el més depressa que vaig poder. La gossa es va aixecar, recuperada, i va tornar a tirar. Això és entendre que si tira s'ofega? Aquest collar era efectiu? Jo crec que no.




Aquest tipus de collar (escanyament) provoquen molts danys a la tràquea, i està demostrat. El collar de pues, tot i ser més agressiu visualment, provoca menys danys però és una manera negativa d'educar el gos, sobretot sense un ensinistrador que ajudi i sàpiga. De totes maneres, existeix l'educació en positiu, que no utilitzarà mai collars de càstig.




Comencem per dir que aquests collar no són collars d'ensinistrament ni d'educació. A un gos amb ansietat o por li estàs provocant un altre tipus d'ansietat per una altra banda, ja que continuarà preocupat per allò que li ha provocat l'anisetat en un principi, afegint l'amenaça actual del dolor amb el collar, cosa que pots produïr un aument de l'ansietat o agressivitat d'aquell moment.

"Hay una compleja relación entre las respuestas de estrés fisiológico y la capacidad de aprendizaje, dado que el estrés a niveles elevados en realidad inhiben la capacidad de aprendizaje de los animales y sobre todo la de consolidar los recuerdos" (Joels et al. 2006; Mendl, 1999). 

"La investigación sugiere que los altos niveles de estrés pueden afectar la capacidad de un perro para aprender" (Walker et al., 1997).  

Es pot educar al gos sense recòrrer a la por i al dolor. Es tracta de l'educació en positiu. La gent s'ha de sensibilitzar més amb aquest tema i ser conscient que un animal no és una joguina i no té un botó que el fa comportar-se com tu voldries. Porta temps, paciència i carinyo, educar el teu gos. Molt de cada cosa. No espereu posar un d'aquests collars i que el gos entengui reacionalment el que voleu dir-li i tots tan contents. El gos tirarà igual, s'estressarà, vosaltres també, ell patirà dolor i frustració i no heu guanyat res.



Sabeu? El meu avi, que era pastor al seu poble, tenia vàrios gossos pastors i portaven collars de pues. Però a l'inrevés. No li agradava el fet de mal als gossos i els tenia educadíssims. Aquesta era la seva protecció per quan els llops venien a per ovelles i atacaven als gossos per aconseguir-ho. Us asseguro que els llops no els mossegaven el coll. Pensareu que potser això que explico també és bèstia i cruel però jo no ho considero així, després que el meu avi es trobés gossos morts per aquest motiu. I ja us dic jo que els llopc no són tontos i no els atacaven anant al coll, amb aquests collars... I, com ell, molts altres pastors ho feien. Es l'únic cop a la meva família que s'ha utilitzat un collar com aquest, i mira que hem tingut gossos...




Aquí teniu alguns links d'estudis realitzats sobre els collars de càstig, per fer entendre que no són la millor opció per educar al gos.



Més
Sant Joan, l'infern dels gossos


S'apropa Sant Joan i la majoria dels gossos ho passen realment malament aquests dies. Els petards els espanten i, aquella nit especialment, s'ha de vigilar moltíssim. Quan un gos entra a l'estat de por o pànic, no veu més enllà ni entén què està passant. Sempre hi ha molts casos de pèrdua, de gossos que escapen de casa sense saber on anar, aterrats. L'any passat, sense anar més lluny, un gos va aparèixer al costat de casa, fugint dels petards, però el vam poder agafar i tornar als propietaris. Desgraciadament, no sempre és així.




Aquests dies no deixeu cap porta oberta, cap racó per on puguin fugir. I al carrer, si ja és important que vagin lligats sempre, aquests dies encara més. Per culpa d'un so massa fort al moment menys esperat, un gos pot sortir corrents i tenir un accident amb un cotxe sense poder evitar-ho o perdre's i no saber tornar.


Més