Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abandonament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abandonament. Mostrar tots els missatges
Els animals no són joguines...



Un any més, escric per demanar i intentar conscienciar a la gent perquè no regalin gossos (o qualsevol altre animal) en aquestes festes.


Per què no? Us preguntareu molts. És una manera de donar una llar a un gos, oi? Doncs no exactament.

Estic a favor de regalar un gos sempre que l'altre persona tingui coneixement i sigui conscient realment del significat de tenir-ne un. És a dir: si és un cadell no vindrà ensenyat i haurà d'educar i aguantar destrosses, mossegades al sofà o mobles, pixades per casa… Si es posa malalt ha d'estar disposat a patir un alt cost econòmic i a intentar-ho tot. Si la persona canvia de pis, es separa, espera un fill a la família… no ha de ser un impediment per continuar tenint aquell ésser viu que, des del dia que trepitja casa seva, passa a formar part d'aquesta mateixa família. Si plou, fa fred o no li ve de gust treure a passejar al gos, ho haurà de fer igualment. I no 10 minuts. Ha de tenir temps per dedicar al gos i cobrir les seves necessitats. Les vacances canvien quan tens un gos, igual que marxar un cap de setmana o passar tot el dia sense anar a casa. Si alguna d'aquestes afirmacions et fa dubtar, no fiquis un gos a casa teva. No és tan complicat ni veig el problema. No pots tenir un gos si no et fas responsable d'ell. Fàcil, oi?



Més
White Knuckles, OK GO


No us podeu perdre aquest vídeo del grup de música OK GO, White Knuckles, on tots els gossos que surten són gossos rescatats per famílies adoptives.

OK GO expliquen a la seva pàgina web que hi ha un gran número de gossos que, desgraciadament, no tenen la mateixa sort que aquests que ja tenen una família i poden viure feliços la resta de la seva vida.

Al final del vídeo veureu que surt una adreça on demanen ajuda i recolzament per salvar animals abandonats.

Un gran vídeo amb un enorme missatge.


WHITE KNUCKLES

OK GO




You'll never get that taste, out of your mouth
You'll never get the paw prints, out of the hen house now
And you can't go back, same way you came
Round all the pieces up, but they just dont fit the same

White knuckles
Maybe it's not so bad
So let your hair down now

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
Aww go ahead and let it down

So come and let it all out, let it bleed
Did you get what you want? Did you get what you need?
Behind the lines, behind the walls
Tell me what's the bet you made, was it that bad after all?

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
So let your hair down now

White knuckles
Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

So just have fun, it's far enough
Everybody needs to sleep at night, everybody needs a crutch
But couldn't good, be good enough?
Cause nothin' ever doesn't change but nothin' changes much

Yeah, maybe it's not so bad
So let your hair down now
White knuckles

Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

Yeah maybe it's not so bad
Just let your hair come down now

Oh maybe it's not so bad
Just let it all come down

Més
Fernando, el gos músic d'Argentina


Fernando va ser un famós gos del carrer durant els anys 50 a Resistència (província de Chaco), Argentina. Primer va ser el gos d'un cantant de boleros, després el gos de tots.




Diuen que aquest bonic gos blanc no faltava a cap concert ni festa amb música que es fes a la ciutat. També expliquen que, als concerts, disfrutava de la música com ningú però si escoltava una nota fallida ho demostrava amb grunyits o gestos de desaprovació.

A un concert de Paderewsky, gran professional, va haver-hi un moment en que Fernando es va posar sobre dues potes fent un grunyit. El músic va continuar con si res i quan va acabar van veure que Fernando mirava fixament al pianista, volent dir alguna cosa. El músic se'l va mirar i li va dir: "Tens raó, m'he equivocat dos cops" i, pacientment, va repetir la sonata realitzant-la perfectament. Aquest cop Fernando no va fer cap altre interrupció.




Al dia següent d'un esdeveniment es parlava del concert en funció de com havia reaccionat el gos.

Expliquen que Fernando passava les tardes a un bar conegut per ser freqüentat per polítics, intelectuals... No tenia tancada l'entrada enlloc, tothom l'estimava.




Es van escriure vàries notes a diferents diaris d'Argentina, arribant a sortir a un comentari a la BBC de Londres.

Cada dia feia el seu recorregut habitual, anant de bon matí al Banc de la Nació Argentina on entrava i esmorzava amb el gerent. També visitava la Plaça Central a perseguir gats una estona.

Un dia va ser ferit a un restaurant japonés i el van haver d'intervenir médicament. Aquells dies de recuperació van haver d'instal·lar dues línies telefòniques per poder atendre totes les trucades que rebien dels ciutadans per saber com estava.




Tothom l'estimava, admirava i cuidava. El dia que va morir tota la ciutat el va plorar als carrers i balcons, fent-li un enterrament amb una solemne cerimònia. Més d'un negoci va tancar les seves portes en senyal de dol i la Banda Municipal de Música va interpretar la marxa fúnebre.




Quan va passar el primer Nadal sense Fernando, l'escriptor Giardinelli va expresar la seva pena dient que eren les primeres festes on enyorava, per primer cop, a un ésser estimat.




Hi ha tres escultures a Resistència, ciutat de la província de Chaco, d'aquest estimat gos. I encara a dia d'avui es troben flors i homenatges per a Fernando.




Aquesta és una història real però, amb el temps, és molt probable que hi hagi, també, llegenda dins aquestes línies. El que sí sabem és com el van estimar i conèixer a la Resistència.

Com diu l'escrit d'una de les seves escultures: "A Fernando. Un perrito blanco que errando por las calles de la ciudad despertó en infinidad de corazones un hermoso sentimiento".





Més
I Fira d'Animals en Adopció a Vilafranca del Penedès


Ahir, diumenge 3 de febrer vaig tenir el plaer d'assistir a la I Fira d'Animals en Adopció feta a Vilafranca del Penedès. La meva amiga San, presidenta de PAP, em va dir que aniria i vaig mirar el calendari per veure si m'ho podria arreglar. I podia!




Vaig parlar amb Núria la meva companya i amiga de Gelida, per anar juntes. Ella és activa ajudant a Protectores. De fet, a les últimes protectores que he anat a ajudar de voluntària ha sigut amb ella.

Vam arribar al matí a la Rambla Sant Francesc, ja que al final va canviar la situació de la fira, preparades per buscar a la San i conèixer tots els stands d'associacions i protectores que hi havia.




Quan vam veure a la San estava preocupada ja que el vent s'emportava les carpes de molts stands i no sabien com fer-ho. Al final van optar per treure-la perquè el vent, durant estona al matí era massa fort i veies volar papers i coses que tenien les associacions als seus stands!



Al final no vaig poder veure l'exhibició de Disc Dog ja que, pel que em van comentar, al final no venien. El motiu no el conec però va ser una llàstima.

Vam començar a passejar pels stands i vam veure a ProGolden, grup de persones que es dediquen a ajudar a gossos abandonats, maltractats o abandonats en gàbies, especialitzats en el Golden.




També vaig tornar a veure a Galgos 112, amb el seu stand ple de collars, roba, tasses ben maques (ja en tinc una a casa)... 




La Núria, allà, va comprar un jerseiet per la seva gossa, la Oliveta, mesurant i imaginant si li aniria bé, ja que, en principi eren per galgos! Després he vist que li queda perfecte.




Vam anar a fer un cafè i van aparèixer els nostres amics Rubén i Danae, acompanyats del Lur i la Simone. La Simone també va aconseguir un jersei, ahir!




Vam poder veure l'stand d'Animals Sense Sostre, associació protectora dedicada a l'acollida d'animals abandonats per cuidar d'ells i aconseguir una adopció.




No vaig poder fer ni la meitat de fotografies que m'hagués agradat. Ahir va ser un dia fantàstic. A més de les associacions i refugis, animalistes... M'anava trobant amb gent que coneixia per haver anat a Protectores amb la Núria, amics que venien a veure'ns... I descobria connexions entre ells que ni ells mateixos sabien!

Vam trobar-nos amb la Montse i la Cristina, que ja feia temps que no veia i vaig conèixer, per fi, a la María, amb qui he xerrat per facebook però encara no haviem coincidit.




Començava la desfilada de gossos en adopció, on les associacions explicarien què és el que feien exactament, la seva lluita. Alguns amb gossos que tenien actualment al seu refugi o casa d'acollida. No m'ho podia perdre. A més, la San era la speaker!




Vaig conèixer l'associació Pro-Bretón. Una sorpresa realment agradable. Creada fa un any per rescatar i buscar adopció al Bretón dins l'àmbit nacional. No tenen cap tipus de subvenció i els gossos que salven els tenen acollits a casa seva o a altres cases d'acollida. Una gran tasca.




Vaig veure per primer cop en persona, tot i conèixer bé al Centre d'Acollida d'Animals Domèstics de la Mancomunitat Penedès-Garraf (CAAD Penedès), a aquest servei d'acollida d'animals abandonats proporcionant un benestar durant l'estada al seu centre, promovent la tinença responsable d'animals de companyia. Els gossos que veieu a la fotografia ja estan adoptats i les persones que parlaven d'ells són els seus actuals propietaris. Com va dir la noia: "Adoptar-lo ha estat el millor que he fet a la meva vida".
No van portar cap gos en adopció.




L'Associació de Vilafranca Amants dels Gats es van donar a conèixer, mostrant fotografies de dos gossos a qui busquen adoptant, tot i que ells es dediquen, sobretot, als gats.




L'Apan, Associació Protectora d'Animals de l'Anoia, també va explicar la seva tasca com a Protectora i Refugi d'Animals abandonats. Han arribat a tenir tot tipus d'animals, fins i tot exòtics, arribant a un lleó, micos... Finançada per donatius de socis i alguna esporàdica ajuda governamental.




P.A.S.O.S. El Vendrell, Associació de Protecció Animal que intenta alliberar tots els animals del municipi del maltractament, injustícia i abandonament que el pateixen.




Olescan, voluntaris per ajudar a la Protectora d'Olesa de Bonesvalls, que vaig visitar fa uns mesos de voluntària amb la Núria, també van estar a la fira. Aquesta associació protectora es va crear al 2012 per ajudar als animals del refugi que desgraciadament ha de tancar. Necessiten ajuda per anar endavant i salvar-los a tots!





Els Amics Acollidors d'Abrera també van fer la seva presentació a la desfilada, explicant les funcions d'acollida, rescat i ajuda als animals que ho necessiten.




Gaia TGN és una associació que treballa amb cases d'acollida ajudant a gossos i a gats, sobretot a l'àrea de Tarragona.




Proccan, Associació Protectora Canina de Cunit, va venir a explicar la seva lluita en defensa dels animals abandonats, sobretot els que es troben a la gossera de Cunit.




La Bárbara, de ProGolden, que ja us els he presentat abans, també va explicar la seva dedicació.




L'Associació Protectora d'Animals Alpha Dog ha començat fa uns mesos intentant recuperar una protectora ja oblidada i que té data de tancament. Busquen ajudar i trobar una llar, cases d'acollida, ajuda econòmica... per als 60 gossos que tenen al seu càrrec abans que acabin a la gossera.




Gats del Carrer del Baix Llobregat van venir amb diferents gossos en adopció, explicant com era cada un d'ells i com van arribar a les seves mans.




I, per segon cop, vaig tenir el plaer d'escoltar al portaveu de DeGalgos. Cada cop que l'escolto m'agrada més la seva manera d'expressar els sentiments i la història de l'abandonament dels galgos. Sap com conscienciar i fer entendre aquest horror que viuen moltíssim d'ells.




I l'Associació d'Amics per la Defensa dels Animals del Penedès, ADAP, també es va donar a conèixer. Ha estat creada fa poquet i el seu principal objectiu és defensar i promoure l'adopció dels animals de companyia, sobretot a l'àrea del Penedès. La cases d'acollida són vitals!




Crec i espero no deixar-me a ningú i, si és així, ho sento molt però la meva memòria és limitada! Si veieu alguna errada feu-m'ho saber, també!

A la tarda, quan ja no teniem el sol per ajudar-nos una mica amb el fred, va arribar el Jordi Ferrés, l'Educador de Gats, a fer la seva xerrada sobre els gats a casa. Consells i aportacions que potser molts desconeixien i que ell va ajudar a resoldre gràcies als coneixements que té amb els felins.




Va haver-hi torn de preguntes i algunes persones es van animar a fer les seves consultes. Però no sempre es poden resoldre al moment i en molts casos s'ha d'anar a veure i conèixer al gat i les condicions en que viu per poder ajudar de veritat. Tot i així, alguns consells bàsics van ser molt agraïts. Per poder anar més enllà ja van quedar en una visita o no podria ajudar als gatets!




En acabar el Jordi, va venir Alberto Ayala, de Al Perro Verde a fer una exhibició de Dog Dance amb un dels seus gossos, el Rocky. Participen amb gossos de protectores i refugis, ajudant en la seva rehabilitació i veure'ls és tot un espectacle.




El Rocky demostrava un cop rera l'altra que era capaç de sumar, multiplicar... i ballar amb l'Alberto!




A la tarda va haver-hi una altra desfilada de gossos en adopció però jo ja estava massa congelada per quedar-me més estona, així que vaig marxar.

Segurament em vaig perdre coses com una exhibició que hi havia hagut d'ensinistrament i teràpia amb gossos però no podia estar a tot arreu i trobar-me a tanta gent ho complicava més!

El que tinc clar és que l'any que ve m'ho tornaré a manegar per anar i passar un dia com el d'ahir!

Més
Un gos no és una joguina de Nadal


Ja s'apropa Nadal i la majoria de les persones que hem vist de primera mà l'efecte nadalenc a les mascotes, ja tremolem. És com quan arriba l'estiu.

Hi ha nens que passen l'any sencer demanant un gos i els pares decideixen fer-li el regal de Nadal o Reis i portar un gosset a casa.




A veure, no veig malament adoptar un animal, sigui el que sigui, i fer un regal, sempre que siguis conscient del que suposa i estiguis realment segur del que estàs fent i a qui li estàs regalant. Mai per fer contents els nens o com opció de regal fàcil, perquè no ho és.

Si a mi, de petita, m'haguessin regalat un gos per festes, hagués estat la nena més feliç del món i aquell gos hagués viscut tota la vida a casa, passés el que passés, com ha passat amb els gossos que ens hem anat trobant abandonats i hem adoptat. Però no tothom és així i aquesta és la crida de tots els animalistes a aquestes dates.



Molts agafen el gos, el regalen i després veuen que no és una joguina. No ve educat, no té un botó d'encès i apagat, no és com a la televisió ni és tan obedient, no juga únicament l'estona que tu vols... Pot caure malalt i has de fer el posible per curar-lo, económicament i amb companyia i cures constants. En resum, que és un ésser viu, un més de la família, i les teves prioritats i manera de viure canvien totalment quan un animal depèn completament de tu.



Així que arriba l'estiu, volen marxar de vacances i aquell gos que van rebre tan contents al Nadal, la majoria cadells, ha crescut i ja no és tan maco, sinó una càrrega, i les Protectores i Refugis s'omplen, tenen superpoblació i no hi ha espai per tants gossos. O els abandonen al carrer, a la calçada, a un poble apartat... O els sacrifiquen. O els tenen a una terrassa lligats o tancats perquè molesten.




Quan miro a un gos als ulls i penso en totes les barbaritats que algunes persones els arriben a fer, no ho puc entendre. Em desfaig de tendresa quan miro, quan acarono, quan jugo amb un gos. Els meus amics ja ho saben però jo únicament em sento plena amb un gos al meu costat. Sinó, em falta alguna cosa i no estic igual. És inevitable i em passa desde sempre.




L'exemple que tots aquestes insensibles donen als seus fills als que mesos abans han regalat un gos és catastròfica. Els nens veuen que quan hi ha una responsabilitat a tenir en compte, quan hi ha un esforç o has de canviar prioritats, t'has de desfer del que et provoca aquests canvis. Res més. Hi ha nens que creixen pensant com els pares, aprenent del pitjor exemple que podien tenir. D'altres odiaran als seus pares pel que han fet i mai perdonaran que li treiessin el seu amic. A aquests pares els agradaria que, al fer-se grans i necessitar cures i atencions diàries, aquest fill al que van ensenyar que quan tens responsabilitats i vols marxar de viatge l'abandones, fessin el mateix amb ells? Els pujes al cotxe, marxes de camí a les teves vacances, obres la porta, li dius que baixi, tanques i adèu. Per què no? Els membres de la família fan això entre ells desde que el nen te memòria...




I no accepto frases com "Compararàs a un gos amb un pare". No m'agraden les preguntes com aquestes ni les entenc. Els meus pares mai de la vida m'haguessin criat amb aquests valors. Respecten la vida i la família (quan un gos o qualsevol altre animal entra a casa, forma part de la família) passi el que passi. Molts gossos tenen més amor i són més "persones" que molts dels que coneixem.




És com la gent que es gasta 500€ per comprar aquest regal de Nadal però quan arriba l'estiu veuen que ha de pagar per deixar-lo a un lloc que el cuidin i ho veuen car, decidint abandonar. T'has gastat 500€ (o més) comprant un animal (que podries haver adoptat) i no ets capaç de deixar al gos (si és que on vas no te'l pots endur amb tu) durant els dies que no hi ets? Què està passant? I el mateix quan el gos ha d'anar al veterinari i veuen la factura. Horrorós. No facis als demés el que no voldries qu et fessin a tu.




Sis de cada deu mascotes regalades al Nadal són abandonades, segons un estudi. Crec que aquest estudi és massa maco. Moltes més ho són. I si no, ja veurem els resultats uns dies després d'aquest Nadal perquè això passa cada any i no hi ha canvis, desgraciadament.




Demano consciència, demando sensibilizació i molt de cap a l'hora d'adoptar un animal i ficar-lo a casa. Aquell animal t'estima, es farà a casa teva i li donaràs l'esperança d'haver trobat una llar per fi. Cuida'l i estima'l tota la seva vida, com ell farà amb tu. Aquell gos depèn de tu, ets el seu menjar, el seu carinyo, la seva tranquilitat. La crueltat d'abandonar un animal que et seguiria a la fi del món és el pitjor que pots fer i et fa mala persona. Qui tracta així a un animal no mereix cap respecte, ja que el no el té per la vida. I m'és igual si t'has separat, si tens un fill o si el gos està malalt, si necessita temps o si això de treure'l se't fa cansat. Això ho penses abans de portar un gos a casa. Ho penses, ho valores, ho raones i ho decideixes. Si no ho tens clar, no adoptis. Deixa que ho faci algú que realment estigui disposat i sigui conscient de cuidar i fer feliç a aquell animal. No siguis egoïsta.



Més
Esterilitza! Sigues responsable...


L'esterilizació de la teva mascota és un símbol més de la importància que té per tu aquest animal. Demostra responsabilitat i amor cap a ell ja que, a més de controlar la natalitat, pots prevenir enfermetats lligades a aquest factor.




Hi ha molts mites, llegendes urbanes que sempre hem sentit i que m'agradaria desmentir o explicar avui.

Sempre he recomanat esterilitzar el gos, però és decisió del propietari i només puc donar la meva opinió. Espero, amb el post d'avui, que molta gent que té dubtes decideixi i entengui que és la millor opció, i que hauria de ser la única.

L'esterilizació no és res més que una intervenció quirúrgica i en un dia estan fent vida normal. No tenen molèsties ni dolors molt forts durant la seva recuperació, que és rápida, i tenen medicaments post-operatoria per evitar-ho. De totes maneres, mai serà comparable al dolor que pot patir un cadell abandonat que potser ha de ser sacrificat, és maltractat o abandonat a la seva sort un cop arriba al món.




L'esterilizació és una vasectomia als mascles o una lligadura de trompes a la femella. Els òrgans sexuals queden intactes i les femelles continuen tenint el zel.

La castració o buidat és l'extirpació d'aquests òrgans sexuals. Les femelles ja no tenen el zel. Els mascles poden tornar-se menys territorials o dominants, sense patir cap alteració.

Ara és quan començo a escoltar frases com "pobret, com dius que el castri, deixarà de ser un mascle", "les femelles han de parir almenys un cop a la vida"...




Anem per parts.

Hi ha gossos mascle que intenen muntar contínuament a altres gossos. Gossos i gosses, tant és. Evidentment, no estan operats. Això implica un instint sexual que no acaba i els crea una ansietat i un estat de nerviosisme a vegades incontrolable per nosaltres. També provoca baralles entre mascles, embarassos amb altres femelles, que marquin territori (pot ser casa seva, sofà, llit), que s'escapin quan hi ha una femella en zel... Són gossos que no es poden relacionar bé amb altres gossos i que pateixen un estrès considerable davant situacions com les que us he comentat.




I no, no els treus la seva masculinitat ni els fas mal. Aquest pensament és masclista i no té cap argument vàlid. L'acostumen a dir els homes, a la vegada que fan cara de dolor. Incomprensible.

I tampoc és veritat que els treus el "plaer" sexual ja que ells no el senten com els humans. Penseu que les femelles només es deixen muntar quan tenen el zel. És una qüestió hormonal i un procés de reproducció.

Una altra frase molt escoltada és que "s'engreixarà quan l'operi". No hi ha cap base científica que doni suport a aquesta frase. Hem de tenir en compte que hi ha gossos sotmesos a un estrés enorme quan no estan esterilitzats i hi ha époques que no mengen igual. També hi ha gossos que són més propensos a engreixar i després de la operació, més relaxats, mengen més. O, a vegades, els mateixos propietaris per la "pena" de l'operació, el mimen més i no vigilen tant. Fer exercici és un altre dels factors que mai hem d'oblidar.



A la Protectora on vaig estar dos anys i mig vaig viure moltes esterilitzacions. Moltíssimes. Només un mascle es va engreixar i es tractava d'un que mai menjava quan hi havia una gossa en zel al voltant. Es podia passar dies sense tastar el plat, obsesionat amb les femelles que encara no haviem pogut operar. Propens a engreixar-se, quan el vam esterilitzar, ja relaxat, va menjar com hauria d'haver fet i va pujar de pes. L'exercici que podiem oferir a la Protectora tampoc era el que ell necessitava. I aquest va ser l'únic cas que jo vaig viure personalment a un lloc que tenia 70 gossos diaris de mitja i on arribaven més cada dia, precisament per no haver esterilitzat els seus pares abans.




El mite que les femelles han de parir almenys un cop a la seva vida em fa especialment ràbia. No sé si va crear aquest mite un criador al seu moment o què va passar però és totalment fals. Esterlitzant a la femelles evites futures malalties (que hi ha unes quantes), embarassos psicològics, estrès o ansietat. Perden la necessitat de reproduïr-se al moment que les operes.

Els mascles poden tenir, si no estan operats, tumors i hèrnies, entre altres, al seu aparell reproductor. Les femelles, piometra (es poden morir amb aquesta enfermetat), tumors mamaris...




El 90% dels animals abandonats no provenen de criadors legals. No és que m'agradi la cria ni la venda d'animals, al contrari. Faig una crida a l'adopció com a opció per tenir un gos. Però també trobem mil anuncis, cartells, crides per internet on particulars venen cadells. O els regalen. Cadells que han tingut a casa seva per no evitar que això passi. La majoria d'aquests gossos acabaran a gosseres, protectores o al carrer abandonats.



No esteu privant al vostre animal de la natura. Nosaltres escollim si volem tenir fills o no. Ells no poden fer-ho per ells mateixos. Si la natura, segons pensen molts, els fa reproduïr-se, no els abandonis ni sacrifiquis ni regalis després, no?

Podria parlar d'això durant hores. Segurament discutiria amb molts i em guanyaria enemics, però m'agradaria que tota la gent que diu aquestes frases i no accepta les veritats que comento, visqués uns mesos la vida a una Protectora o Gossera. Que veiés com cada dia entren gossos i gossos abandonats, maltractats, amb pedrades, cops, ferides, gairebé morts, desnutrits. Camades senceres amb setmanes de vida a caixes, bosses. Potser així canviarien de parer i no hauriem de parlar tant de la importància d'esterilitzar el teu gos perquè tots ho farien.




Aquesta tabla indica el que passaria si fessis criar el teu gos o el teu gat i regalessis els cadells a coneguts, per exemple, o te'ls quedessis. I ells continuessin fent el mateix amb cada una de les cries. Una mitja de 6 cadells de gat i 4 de gos per cada camada. Posant que pareixen dos cops a l'any cada un.

M'assegures que et faràs càrrec de totes aquestes cries per tota la vida? De veritat?



1 GAT
1 GOS
1 any
12
8
2 anys
84
40
3 anys
588
200
4 anys
4.116
1.000
5 anys
28.812
5.000





Si us plau, hem de ser conscients del que passa al nostre voltant i no participar ni augmentar l'abandonament que existeix a l'actualitat.

Adopta un animal si estàs buscant tenir un. Hi ha moltíssims esperant tenir una llar. Molts que han sortit de camades no desitjades, incontrolades, de particulars irresponsables. Sigues tu el responsable i evita que això continui passant.
Més