.png)
West Highland Terrier, gos gran en cos petit
-
9:20:00
-
2
comments
9:20:00
A la història dels gossos, el West Highland Terrier, també conegut carinyosament com Westie o Westy, no és dels més antics. De totes maneres, els seus inicis daten de principis del segle XIX.
El West Highland White Terrier pertany al grup dels Terrier, gossos de terra. Era un gos criat per fer sortir del cau als ratolins i caçar petits depredadors i conills, fins i tot guineus. És originari de Gran Bretanya, del grup dels terrier escocesos, com el Cairn Terrier i Skye Terrier. En aquells temps s'acostumaven a creuar entre ells i hi havia camades de vàries races a la vegada. A mesura que es van començar a exhibir aquests gossos van decidir que seria millor que fossin d'una mateixa família.
A principis del segle XIX, la família Malcolm de Poltalloch va preferir els Terrier per la caça després que disparessin a un dels seus gossos, de color vermellós, per confondre'l amb una guineu. Molts criadors sacrificaven als cadells blancs perquè creien que eren més dèbils però Malcolm creia que eren valents i tan aptes com qualsevol altre, i això els va salvar.
Són gossos molt actius i curiosos. Necessiten còrrer i fer exercici diari per cremar tota aquesta energia així que els hem de treure a passejar sovint i soltar a espais on sabem que els tenim a la vista ja que poden marxar darrera d'un altre animal sense vigilar si hi ha cotxes o perill al voltant. Per aquest motiu també és bo donar una bona educació al West Highland i evitar pèrdues i accidents futurs. Una educació constant i pacient ja que, al ser tan nerviosos, no obeïran a la primera. Però amb constància, com amb la majoria dels gossos, t'escoltaran i entendran, sempre amb educació en positiu.
Acostumen a ser molt sociables amb persones i gossos, també amb els nens, sempre que se'ls tracti bé. Si no és així, tenen molt de geni i t'ho faran notar.
S'ha de tenir cura de raspallar el seu pèl diàriament ja que es creen nusos amb molta facilitat.
També es diu que és un gran gos de vigilància ja que si sent sorolls o veu quelcom que indiqui perill o a ell li sembli, bordarà i avisarà als del seu voltant, cosa que s'ha de saber encaminar per poder tenir una convivència en harmonia i relaxar l'animal amb el seu entorn.
En el temps que porto de cangur he cuidat a tres Westies i he d'admetre que actius ho són molt. Necessiten còrrer i jugar, cansar-se, o et saltaran per tota la casa per desfer-se dels nervis. Carinyosos i bons amb persones i gossos tot i que tampoc els agrada massa aclaparament ja que necessiten llibertat per moure's i donar-te el seu carinyo. Molt sociables i sempre amb ganes d'estar acompanyats. Els encanta passejar i veure coses, investigar i relacionar-se.
Poden patir enfermetats d'ossos i de vista, cosa que hem d'anar vigilant.
Vaig tenir la sort de cuidar de l'Otto dos cops durant vàries setmanes, un amor de gos. Obedient i carinyós. Ara ja no hi és però va tenir una vida plena d'atencions i carinyo, i és el que hem de recordar.
I la Xula, que ja ha vingut uns tres cops, sempre tan activa, tan juganera. Divertida i mimosa. M'encanta trobar-me-la pel poble i veure com s'alegra de veure'm, igual que jo a ella. Me la menjo cada cop que ens veiem!!
El Pistó només va venir un parell de dies però ell era el més nerviós de tots! S'estava recuperant d'una lesió i suposadament havia de fer repòs però, com ja sabeu, quan venen aquí és com si fos una casa de colònies i això d'estar quiets... No ho porten gaire bé!
.jpg)
