Cap d'Any amb la Xula!

La Xula ha estat present a dos aconteixements importants, de moment! El meu aniversari, a l'estiu, el vaig passar amb ella i ara Cap d'Any. Compartint moments!

Ja és el tercer cop que cuidava de la Xula i ja la coneixem. És divertidíssima i molt bona. Carinyosa i juganera, sempre pendent de tu i mirant-ho tot.

Va arribar uns dies abans de Cap d'Any i marxàvem a passejar pel poble, a esmorzar... Fins i tot la vaig portar a veure el patge reial recollint les cartes que els nens volien enviar als Reis Mags. I ella tan contenta. Movent la cua a tothom i bordant a qualsevol gos que veia de lluny perquè li fes cas.

Perquè la Xula és boníssima però si veu a un gos de lluny comença a cridar-lo a distància i s'estira al mig del carrer per esparar que arribi. I no la mous, eh? Vas passejant i de sobte notes que s'ha quedat clavada a terra. Ja pots buscar el gos que està venint perquè si fa això és que hi ha un al voltant.

Cada cop que entràvem a casa o sortia al jardí, ho feia bordant. Com si entrés dient: "Aneu amb compte, que he arribat!". A casa anava corrents al sofà i el bordava. Després ens mirava i venia movent la cua entre grunyits. I al jardí igual! És una bitxeta...

En principi el Cap d'Any havia de ser amb més gossos però per una cosa o per l'altra d'últim moment, només estava la Xula. Van venir amics a sopar i ella sempre estava al mig. Si no li feia cas un li feia l'altre. Així que ja us podeu imaginar com estava de contenta!

La Xula va dormir durant el sopar i quan van sonar les campanades i vam passar d'any li vaig felicitar l'Any Nou com a tots els altres. Ella em feia petons, sense saber per què, alegre. És que és una monada!

Es va despertar més tard i, igual que nosaltres, va estar jugant i disfrutant de la nit.

Vam anar a dormir tard i tot estàvem cansats. La Xula ja marxava al dia següent, a la tarda, i el dinar d'Any Nou també el vam fer amb ella i la família, que ja la coneixia del meu aniversari.

Com aquests dies encara feia sol, li encantava estirar-se a la porta, recolzada, i prendre'l ben tranquil·la. Et mirava quan t'apropaves, per veure si s'aixecava o no, però tornava a tancar els ulls al moment per continuar disfrutant. Ho va fer cada dia, això!

La vaig veure per Reis, passejant pel carrer, i em va saludar contentíssima, com sempre. És un encant i la conec desde gairebé el principi que la tinguessin els seus propietaris. Li tinc molt de carinyo i m'encanta quan la trobo al poble. A veure si me la torno a trobar en breu!