L'Otto sap demanar com ningú!

L'Otto, un preciós Labrador, va venir a passar uns dies a casa per festes. Va arribar per Any Nou i es va quedar fins després de Reis.

És un gos molt mimós i divertit. Només que li deies alguna cosa amb to carinyós venia corrents i es llençava als teus peus panxa amunt. No ho podia evitar! Volia que li gratessin la panxa en tot moment.

A l'hora d'anar a dormir l'Otto no va poder venir a l'habitació, que està a una altra planta, ni tampoc va disfrutar del jardí, ja que no sap ni pujar ni baixar escales. Vaig pensar en ensenyar-li, com vaig fer amb l'Hayko en el seu moment, però per uns dies que el tindria no volia que ho passés malament (tot i que hagués estat momentani) i vaig preferir no forçar la situació. La por li venia al no veure el final de les escales, a on anava a parar, perquè al carrer no tenia cap problema amb les que ens trobàvem.

Es quedava dormint al menjador i al matí el trobava al sofà, tranquil. Ens rebia contentíssim cada dia. Això també era una petita demostració que sol a casa no feia res dolent!

El passejava pel poble i voltants vàries vegades al dia, passejades llargues, sobretot al no poder baixar-lo al jardí, i a ell li encantava parar cada cinc passes a olorar, fos el que fos. Per molt que no m'ho proposés, les passejades eren ben llargues.

Quan em van demanar que el cuidés vaig avisar que jo el dia de Reis havia d'anar a Barcelona, ja que era l'únic dia que m'havia agafat per poder anar amb la família i traslladar-me jo en comptes d'ells. Em van assegurar que si ell ja havia fet les seves coses al matí no hi hauria cap problema per quedar-se sol unes hores, que es portava molt bé.

Tot i que m'ho haguessin comentat a mi em feia llàstima deixar-lo sol i vaig fer una petita prova el dia anterior, amb la cavalcada. Vam marxar un parell d'hores a veure-la i ell es va quedar a casa. Així veuriem com ho havia passat per tenir una idea del dia següent, que era quan marxariem.

Al tornar vaig veure que havia estat dormint al sofà i tot estava bé. Ell, sobretot! Vaig respirar molt més tranquil·la i el dia de Reis va anar molt bé.

A l'Otto li encanta prendre el sol però no marxava al balcó, sinó que es col·locava a una porta del menjador, on ens tenia a la vista, i s'estava allà, relaxat, fins que el sol marxava i tornava amb nosaltres al sofà.

Per demanar-te una joguina o una llaminadura era el millor. Et feia la "foqueta" i a mi m'encantava. Si et fan això no pots dir que no a res! També li feia a la gent que passava pel carrer, demanant que li fessin cas, o als nens. Tothom es quedava amb la boca oberta, i no és per menys!

Desgraciadament, he rebut un missatge on em demanen si els puc ajudar a trobar una casa on l'estimin i el cuidin com mereix. Per temes personals no el poden continuar cuidant i busquen algú de confiança per adoptar a l'Otto. Així que si algú està interessat que m'escrigui i parlarem. Una pena, la veritat. L'Otto és un gran gos i es mereix el millor que li puguin oferir.