.png)
Les abraçades de la Vodka
-
10:26:00
-
0
comments
10:26:00
He tingut la sort de cuidar de la Vodka vàries vegades i de veure com, cada cop que venia, era més i més carinyosa. La propietària em va dir que era una gossa que necessitava el seu temps per confiar del tot en algú i relaxar-se i crec que ja fa un temps que ha arribat a aquest punt aquí a casa.
Com alguns ja sabeu, la Vodka fa canicross amb els seus propietaris. Necessita activitat, còrrer, jugar, tot i que a casa és molt tranquil·la i el que més li agrada és estar al sofà, sempre mantenint el contacte. He arribat a despertar amb el seu cap recolzat al meu coll, a l'esquena, o fins i tot amb les potes al meu voltant, com si em fes una abraçada.
Me la he endut a la muntanya, llençant-li pinyes ja que el que sempre demana és que li llencis pedres, pinyes... Li encanta buscar i trobar la que li has llençat (no una altra), i esperar davant teu, immòbil, a buscar la següent. Però no sempre li pots estar llençant coses perquè, si comences, ja no vol res més.
Disfruta olorant per tot arreu, sempre movent la cua, ficant-se pels llocs més amagats i fent que, durant segons, la perdis de vista. Ja m'he mig acostumat perquè sé que ella no perd la meva referència i sempre sap on sóc però hi ha moments que fa que la cridi només per veure on és. No dura gaire i sempre torna corrents per alguna banda.
També hem anat a les vinyes de Sant Salvador amb la Núria i altres gossos que ella cuidava on va fer les carreres més llargues que li he vist fer. Va veure camp llis i ampli i no s'ho va pensar dues vegades. A còrrer per tot arreu!
Fins i tot els dies de pluja, que hem tingut uns quants, la he tret a la muntanya. Em posava les botes d'aigua i cap al fang. Amb els ulls de llàstima que ella sap posar què anava a fer?
En unes setmanes la he cuidat tres cops diferents i la primera va coincidir unes hores amb el Hegel. Només veure's es van agradar i fins i tot quan estavem prenent un cafè, es miraven i m'havia d'aixecar perquè juguessin els seus cinc minutos bojos per després poder continuar amb el cafè.
Com tots dos són addictes al sol, quan vam arribar a casa, es van col·locar davant la porta del balcó i es van estar allà una bona estona, juntets. Una gran imatge...
Com la Vodka es fica per tot arreu, corre, es refrega... estava ben bruta i els propietaris em van demanar que la banyés. No li agrada gaire i tremola amb aquesta mirada que em mata però es va portar molt bé. La vaig banyar un dia de sol així que, després d'assecar-la bé amb la tovallola, vam anar les dues al balcó a prendre el sol.
Tot i la rentada no li va marxar la marca de l'últim canicross que havia fet. Em van dir que normalment els posen aquesta marca però amb una pintura molt més respectuosa pels animals, un cop han passat el control veterinari de la competició. Aquest cop es van passar perquè quan va marxar l'últim dia de casa encara la tenia. Molt menys marcada, però allà hi era. Al carrer tothom em preguntava, sobretot els que no saben que sóc Cangur de Gossos, que per què pintava a la gossa. Em miraven com si fos el meu hobby pintar gossos... Un cop donava l'explicació somreien però durant uns segons crec que pensaven que practicava graffity amb la Vodka.
Els últims dies que va estar a casa va venir el Sete. Van passar tres dies junts. I, per primer cop, vaig veure a la Vodka gelosa. Ella es porta molt bé amb tots els gossos. És follonera jugant, els borda a la cara (és per veure-ho perquè al principi els gossos es queden parats preguntant-se què ha passat) però quan va veure entrar el Sete i que jo anava a saludar-lo, no va reaccionar bé. Desde Nadal que no el veia i em feia molta il·lusió tornar a cuidar d'ell però la Vodka es va apropar ensenyant les dents i el va marcar al morro. La vaig renyir dient-li que no fes això, que mirés què maco que era el Sete, que no passava res... Però la Vodka no ho tenia clar. I el va tornar a marcar. El Sete es va emprenyar i es va tornar. Van acabar tots dos revolcats per terra però vaig veure que no passava res, que només s'estaven dient el que s'havien de dir. Home, si no estàs acostumat la imatge pot espantar. Tots dos grunyint, cridant, tirats per terra... Però no s'estaven tocant, només comunicant el que es volien dir a la seva manera.
Vaig pensar que amb allò quedava clar que la Vodka havia de parar però quan el Sete va intentar venir al sofà... Per allà sí que no passava la Vodka. I el Sete la evitava. Així que ell va anar a l'altra banda del sofà, amb el Guillem, i la Vodka, com sempre, a la meva banda.
Al dia següent vaig intentar que juguessin junts. Quan veuen que els vas a treure es posen molt contents i el seu estat és un altre així que vaig aprofitar i vaig començar a jugar amb un, amb l'altre... I van acabar jugant junts. El Sete anava amb compte perquè com la Vodka juga bordant crec que a vegades no sabia si estava emprenyada o jugant. Però ja es toleraven molt millor! Només vaig aconseguir que estiguessin junts al mateix sofà un cop però la cosa va canviar molt.
NOTA: A aquesta foto sembla que protagonitzin la portada d'un disc pop... O no??
I aquest últim cop ha coincidir amb la Nina. Em pensava que faria igual que amb els altres, que es posaria gelosa, però tot el contrari. Semblava que li fes gràcia la petitona i la seguia, mirant-se-la i, a vegades intentant jugar amb ella. Però la Nina no juga amb altres gossos, és massa poruga i no vol que la toquin. Veies a la Vodka fent saltets al voltant de la Nina i l'altra marxant al sofà, sense fer-li cas. Va haver-hi un cop que les dues es van estirar juntes al sofà i tot! Però quan la Nina va intentar pujar amb la Vodka i amb mi un altre dia, ja no la va deixar i va haver d'anar a l'altra banda. A banda d'aquest detall, entre elles hi havia una convivència perfecta.
La Vodka és fantàstica. I és tan carinyosa que és impossible no fer-li cas. Només amb la mirada aconsegueix que vagis i l'acaronis. I a ella li encanta que l'abracis, que li facis petons... Em passava els dies amb ella, les dues enganxades a tot arreu.
Al sofà la tapava amb la mateixa manta que em tapo jo i allà estàvem hores abraçades, mirant la tele, que després de les excursions que fèiem haviem de descansar! Va ser la mimada de la casa, ho he d'admetre. Però no ho puc evitar! Ja la veieu... vosaltres podrieu?
Un dels cops que va tornar a casa seva, em van enviar aquesta fotografia de la Vodka... Em vaig emocionar i tot!! Mil gràcies per enviar-me-la, Lali!! Sempre és un plaer cuidar de la Vodka!
.jpg)
