He viscut amb
gossos tota la vida. Des de que tinc ús de raó, hi ha hagut un al meu costat.
Criar-me i créixer amb gossos ha fet que sigui qui sóc avui en dia i que els estimi i respecti com ho faig.
Ara bé, no tot és tan fàcil ni maco com es veu a la televisió. Tot té coses positives i els
canvis a la teva vida s'han de mencionar...
Sóc una enamorada de la
natura i des de sempre he anat ja fos cap de setmana amb mons pares, escapades de més gran i ara vivint a
Gelida. Però em dieu d'anar a
passejar per la muntanya sense un gos i us diré que no em ve de gust. Això és així, no ho puc evitar. Serà que també sóc una mica gossa però no hi ha manera… Això sí, amb un gos amb mi, buscaré rutes, excursions i qualsevol lloc on poder deslligar al pelut i disfrutar només veient com corre i juga per tot arreu. No em canso, no m'adono i han passat dues hores de passejada. O més!
Amb un gos el teu dia a dia canvia radicalment. Vols sortir una
nit de festa amb els amics? Fes-ho, és clar, però no pensis en tornar a casa i anar a dormir, si arribes de matinada. Obriràs la porta, fet pols, i el tindràs allà, rebent-te amb la mateixa alegria de sempre, esperant que el treguis a passejar. Són les sis de la matinada? Has begut? Estàs cansat? Et fa mal el cap? Què importa?? No t'asseguis, no et relaxis o ja no hi ha retorn. Obre la porta, saluda'l, agafa la corretja i al carrer. Ja podràs dormir després.
Si és un
cadell la cosa millora. Aprens a ordenar i evitar col·locar coses a mobles per sota de la teva cintura, al seu abast. Perquè
són ninjas. I no parlo d'oblidar minuts una cosa a la taula. Parlo de segons. Posa
menjar a la seva alçada, gira't i torna a mirar. Màgia!! El dia que això et passa mires al teu gos pensant
"no pot ser, però si ha estat un segon que m'he aixecat!" i et trobaràs amb diferents opcions:
1.- S'estarà relamint mentre et mira, ben content i orgullós del que ha fet, sense cap remordiment. Potser fins i tot et mourà la cua demanant més.
2.- No el veuràs. Estarà amagat devorant (no menjant) el que t'ha robat el més ràpid que pugui abans que li treguis.
3.- Es farà l'innocent. No veuràs res estrany. Estarà quiet, com si res hagués passat (ho ha tragat sense mastegar), potser mirant cap a una altra banda, fent-se el despistat.
Allà veus que els teus costums han de variar una mica… Comences a tancar la porta de la cuina quan surts, vigilant de no deixar-te'l a dins. Perquè aprenen a entrar sense que t'adonis i robar de les escombraries o d'on sigui. Però t'adones que el menjar no és la única cosa que has de vigilar.
Un dia t'aixeques i veus un tros de
paper a terra. O un
mitjó. O cartró. O… De tot. Pots trobar de tot. Et lleves i t'ho mires sense saber què és o d'on ha sortit. I comences a seguir rastres. A vegades són trossets minúsculs de paper que van fent camí. A vegades el rastre és de baba i a vegades és una mica de tot (una gran nit pel teu gosset). I si és paper de wàter, encara serà més divertit. Així que comences a ordenar millor la teva roba i no deixar res a la vista. Res que a ell li pugui atreure. És a dir:
TOT.
Si quan trobes el mitjó (per exemple) és a la seva boca i no t'ha passat mai abans, patiràs el que es diu la lluita-joc desesperada. El veuràs feliç amb el mitjó (és un exemple perquè pot ser roba interior, polsera, samarreta…) i pensaràs que el millor és còrrer cap a ell i treure-li. ERROR. Veuràs com només començar a còrrer cap a ell comença la persecució de
"Que no estic jugant, eh? Dona'm això" davant els grunys juganers del teu gos movent la cua com un boig, esquivant tots els teus moviments i saltant
per on sigui perquè no l'agafis. I si ho aconsegueixes i agafes el mitjó, ja l'has perdut. Acabaràs amb un tros tu i un tros ell perquè estirarà i estirarà sense miraments. Això si no ha tragat directament el que tenia quan ha vist que t'aixecaves com un boig cridant
"No" i movent els braços a l'aire.
I ai les passejades... Quins grans primers moments. Tu el treus feliç, és un gran dia, pensant que et farà cas a la primera, que ja et pots oblidar dels pipis a casa i que ara ja està tot ressolt. El teu gos et demostrarà que mai es pot ser tan confiat. Què et pensaves?
Surts i ell veu un altre gos. I com encara és cadell i no has pogut fer res per empitjorar o ajudar a la seva relació amb els gossos, de manera natural ell voldrà anar. Vull dir, estirarà amb totes les seves forces potser bordant i xisclant com un boig davant la teva cara d'espant intentant controlar la situació. Perquè l'altre gos potser està dos carrers me enllà. Decideixes apropar-te i si tens sort i l'altre propietari és agradable, t'esperarà. Si no, protagonitzareu una presecució digne d'una pel•lícula d'acció. Un cop arribis al seu costat vés preparat per passar-te l'estona dient
"ai, que s'ha liat la corretja, perdona" o
"ai, és que no puc, eh? Ja s'han tornat a liar" tocant més del compte al desconegut de l'altre gos amb somriures incòmodes i mirades de reüll al teu gos que, feliç, juga amb l'altre com si no existís demà.
I un dia decideixes deslligar-lo. Fer la prova. Ell ja et coneix i et fa cas, no? Ja... Hi ha taaaantes coses que pots descobrir del teu gos en un moment...
Si hi ha altres gossos allà potser descobreixes el seu costat
lladre. Robarà ninos, pilotes i branques de la boca del gos que sigui o a la mínima que no mirin. I potser després no les tornarà, davant la mirada impacient de l'altra persona estaràs intentant obrir la boca del teu gos balbotejant paraules de disculpa de
"ai, com és de tossut" amb ell mantenint la boca tancada amb una força que no sabies que tenia. He arribat a veure a un gos sortir corrents, sentir el plor d'una nena, i veure'l tornar amb el nino de la nena a la boca. El nino estava a terra i ell va aprofitar per robar-li. Una imatge que no podré oblidar…
O es llençarà a la gent per saludar a les persones. Tu veuràs com agafa velocitat poc a poc i ja pots cridar (sempre et sent, una altra cosa és que vulgui fer cas), còrrer darrera... També pots avisar a la persona que rebrà, més que res perquè estigui preparada.
O el costat
detectiu privat. Investiguen sense deixar-se veure. Uns riures... Abans estava al teu costat, ara ja no. El sents, potser, però no el veus. Apareixerà uns segons d'entre plantes, arbres o herbes amb cara de transtornat, feliç de tantes olors i coses per menjar (és possible). Et mirarà i quan el cridis tornarà a desaparèixer. Molt divertit. I quan més et desesperis, pitjor. Això que quedi clar. El teu to d'angoixa augmenta la seva excitació i poques ganes de tornar amb tu.
I les visites a la muntanya? Potser ja el controles i va amb tu però tens la idea d'anar a un lloc per on, per exemple, passen cavalls. El teu gos aixecarà el morro en un moment donat, com si estigués anat, i sortirà corrents. No sabràs què passa fins que el vegis tornar o el trobis en plena acció: restregant-se, feliç, sobre un gran fem de cavall o vaca o el que sigui. Perquè li encanta. I potser el sabor també.
I no us penseu que el vostre gos us protegirà passi el que passi per norma. Potser tens un gos que creus
valent, lleial, que ho donaria tot per tu i de sobte un dia s'apropa algú sense que el vegi, per saludar o pel que sigui, o es sent un soroll molt fort, o lladrucs de gossos massa a prop i podràs veure com el teu gos comença a còrrer amb els ulls més oberts que mai, cagat, oblidant que estàs allà i t'està deixant enrera. Potser es gira per veure on ets però a 100 metres i encara preparat per tornar a fugir si és necessari. El moment en que t'adones que primer va ell i sí, es preocupa per tu (veus que et mira des de lluny) però, ei, que no s'ho pensa a l'hora de fugir!
Coneixeràs a moltíssima
gent nova. Moltíssima més de la que creus, sempre que socialitzis al teus gos i et relacionis amb altres. Però ja no seràs
"Cristina" mai més. Seràs
Cristina la de la Dana (Nuka, Bobby, Thor, Vodka…). i això amb sort perquè normalment seràs únicament
"la de la Dana".
Això són només uns exemples dels
canvis a la teva vida que tindràs (o patiràs) amb un gos a casa. Patiments que jo no canviaria per res. Si voleu, un altre dia continuem amb més d'aquestes
anècdotes que ens fan més divertit el nostre dia a dia i fan que, sense adonar-te, et tornis més sociable, més carinyós, responsable i esportista del que eres. I com agraeixo aquests canvis…
13:00:00
2
comments
.jpg)
.png)
