Fido, "fidel" en llatí, feia honor al seu nom

La majoria de nosaltres coneixem la història de Hachiko, el gos que va esperar durant anys la tornada del seu propietari a casa a l'estació de Shibuya però la veritat és que, com el Hachiko, hi ha hagut molts altres gossos que ho han fet, sense perdre l'esperança, durant tota la seva vida, exemples de Fidelitat i Amor.

Aquesta és la història del Fido (paraula que en llatí vol dir fidel), d'un petit poble a Itàlia del municipi Borgo San Lorenzo.

Cap a l'any 1941, el jove Luigi va decidir adoptar amb la seva dona a un mestís que va trobar ferit al carrer, al que dirien Fido. El seu company pelut l'acompanyava cada dia a l'estació de ferrocarril, a 2 quilòmetres de casa seva. Després, el Fido tornava a casa fins que arribaven les 17:30h, hora en que Luigi tornava de la seva feina de fuster. I el Luigi l'estava esperant a aquella mateixa estació, sempre puntual, per tornar junts.

Aquest dia a dia va canviar repetintament quan el Luigi va ser reclutat a l'exércit i enviant al front rus l'any 1943. Però per Fido no va haver cap canvi i cada dia anava a esperar al seu amic a l'estació, apropant-se als vagons, un a un, per olorar i buscar on era. Quan tothom marxava i no hi havia ningú a l'estació, el Fido, trist, tornava a casa.

El Luigi no va tornar mai a casa i els anys passaven. A principis dels anys 50 el Fido era gran i tenia artritis. El camí que ell sempre havia fet en poc temps, es convertia en hores difícils que el deixaven esgotat. Però no per això deixava d'anar tots els dies a esperar la tornada del seu company.

Una tarda d'hivern amb una gran tormenta de neu, el Fido no va poder aguantar i es va desplomar sobre la neu, a mig camí.

Tot el poble el coneixia i van plorar la seva marxa. Va ser aquesta gent modesta, que veien cada dia com arribava el Fido a l'estació i coneixien la història, qui va col·laborar per fer l'estàtua commemorativa que es troba actualment a aquella mateixa estació amb un epitafi on es pot llegir: "Un exemple per a tots els humans del que és la màxima expressió del que és  AMOR i FIDELITAT".

La notícia de la mort del Fido va ser anunciada al diari a un article de primera plana. Va commoure a tothom, o gairebé, ja que la primera estàtua que es va fer va ser destruïda per uns vàndals (gent sense sentiments hi ha a tot arreu, desgraciadament) i l'alcalde del municipi va encarregar la creació d'una segona feta de bronze, que és l'actual.