La preciosa Kay torna amb més energia!

La preciosa Kay va tornar a casa per quedar-se uns 8 dies al març, i jo ja estava desitjant tornar a veure-la...

Recordareu que l'últim cop l'havia de treure lligada al jardí perquè, com bona llebrera, saltava el mur de pedra del jardí que tinc per perseguir gats. Doncs només arribar amb el seu propietari vam baixar al jardí perquè conegués a l'Hayko, amb qui coincidiria uns dies i la vam deslligar. No va trigar ni dos minuts en saltar per anar a cruspir-se el menjar que tenien els gats al carrer.

Ja m'havien dit que ella estava acostumada a anar deslligada però em feia por que, veient un animal (gat, conill...) marxés corrents darrera i la perdés de vista, així que no la deslligava. Però 8 dies eren massa dies i em feia moltíssima pena.

El quart dia la vaig portar a la muntanya, amb l'Hayko, i la vaig deslligar, confiant que la Kay no s'escapa, tot i que va al seu aire. Va començar a còrrer i en res, ja no la veia. De tant en tant em passava per davant, sense mirar-me tot i que jo la cridés, i tornava a marxar.

Em vaig desesperar. No us podeu imaginar els nervis que vaig passar. Durant una hora i mitja vaig cridar "Kay" buscant-la per tot arreu. No la veia, no la sentia. Sabia que ella tornaria en un moment o altre però no coneixia aquesta muntanya, podia caure per vés a saber on, trobar-se un animal... No sé com no em vaig quedar afònica. El Guillem va anar per una banda amb l'Hayko i jo per una altra, descobrint jo mateixa racons de la muntanya per on encara no havia passat. I, al final, ens vam trobar de cara, al costat d'un precipici (jo tinc vertigen i anava cagada però bé havia de mirar per tot arreu!). La Kay estava tota mullada (ni idea d'on es va mullar) i cansada. Ja s'havia desfogat. La vaig lligar, tremolosa, i vam tornar a casa.

Quan vaig parlar amb la propietària, a la tornada, em va dir que això ho feia quan portava massa dies sense poder còrrer, que el proper cop ho fes desde el principi i no passaria res. I ho tinc ben present per la propera!

L'Hayko ja sabeu com pot arribar a ser d'insistent amb els gossos. El poden marcar, grunyir, ignorar... que ell no sap dir prou i l'únic que vol és jugar. Doncs la Kay el mantenia ferme! Quan volia jugar, jugaven però quan es col·locava al seu enorme llit, se'l mirava i si intentava apropar-se el marcava d'una manera que a l'Hayko li quedava ben clar. De moment, és la única gossa que l'ha sabut controlar del tot!

La Pruna també va coincidir amb ells el cap de setmana, però ella no volia enrenous i estava al sofà amb mi gairebé tot el dia.

La Kay marxava a prendre el sol sempre que podia. Li encanta. Quan es cansa, ve amb tu al sofà o marxa al llit una estona fins que es recupera i torna al sol. Sempre tranquil·la i amb aquesta postura dels llebrers tan elegant, que em fascina.

A vegades prenia el sol amb el Pancho, amb qui també va coincidir i a qui permetia absolutament tot. No sé per què, és l'únic gos que ha pogut pujar al sofà si estava ella, apropar-se al seu llit sense problemes, olorar-la si ella dormia... I la Kay se'l mirava i li feia gràcia. Mai li va ensenyar les dents ni el va fer fora d'enlloc. Sorprenent!

Quan vol jugar amb tu o es posa contenta fa mossegades a l'aire. M'encanta quan ho fa, no paro de riure! No sents res, ni un soroll, però la veus mossegant l'aire i movent-se saltant, juganera. El proper cop, si puc, la gravo!

Aquest cop va acceptar anar a prendre un cafè a una terrassa. Perquè a ella això d'estar-se quieta a un lloc no li agrada gaire! Però després de passejar-la molt, anàvem a la terrassa i ella prenia el sol, relaxada.

És molt carinyosa i t'abraça i et dona copets amb el cap si vol que estiguis per ella.  És fantàstica i em passaria el dia fent-li mimos, que li encanten, però a la vegada és molt independent, cosa que es boníssima.

I no oblidaré mencionar les seves "posturetes". Divertidíssimes! Gràcies a que la van adoptar, la Kay disfruta de la tranquilitat de poder descansar, jugar, viure sense preocupar-se per res. Si et pares a pensar en això, veure aquesta pau és un privilegi.