.png)
La bellesa de la Azu
-
7:09:00
-
0
comments
7:09:00
Al febrer de 2015 va venir la Azu per primera (i espero que no última) vegada.
Durant la visita prèvia a casa per conèixer-nos tots i confirmar, tant per part dels propietaris com per la meva, si vindria uns dies de vacances a casa, la Azu m'observava, segurament pensant en què feia allà i per què l'havien portat.
Va estar tranquil·la, olorant per tot arreu, sortint a xafardejar al balcó... Nosaltres parlàvem de com era ella i m'explicaven que era una mica desconfiada però si l'ambient era tranquil i els altres gossos la respectaven, no hi hauria problema.
I va arribar el primer dia a casa, on ja hi era el Django (que també venia per primera vegada i de qui us parlaré un altre dia). El juganer Django la va rebre emocionat, intentant jugar amb ella i que la Azu li fes cas però ella se'l mirava de reüll, intentant saber si podia relaxar-se o no.
En una estona ja s'havien fet amics i el cap de setmana va ser realment bo entre ells.
I, per acabar entre amics, diumenge va unir-se la Mila, veïna de Gelida. I entre elles dues sí que es va crear un vincle!
El Django i la Mila van marxar aquell diumenge però la Azu encara passaria més dies a casa i jo estava encantada. És una gossa que es fa estimar en poc temps i a la que li encanta que estiguis per ella i l'acaronis. Fa uns ullets que a veure qui li diu que no!
Encara feia fred i anar a passejar amb ella a vegades era un espectacle... Si l'animava amb una galeta o jugant, ja la tenia dreta per poder posar-li el seu jerseiet i marxar.
Però hi havia dies que em mirava des del sofà (i sota la manta) amb ullets de llàstima ignorant que jo ja estava a la porta amb el collar a la mà. Que volia anar a passejar? Doncs apa, ja podia anar que ella m'esperava calenteta a casa. Una mandrosa!
Com tots els llebrers que he cuidat fins ara, i penso que ella és la 11a, a casa dormia i estava ben tranquil·la tot el temps. És clar que tenia els seus "arranques" de jugar i tornar-se boja, només faltaria!, però gairebé tot el temps, dormia i buscava carícies.
I, com també tots els llebrers, intentava fer-me fora del sofà de manera gens dissimulada, ja fos fent força amb les potes o directament amb el cul. Els que teniu llebrers segur que ara esteu assentint... No hi ha un que no hagi intentat fer-me fora!
Com al migdia, per tema feina, havia de quedar-se una hora sola cada dia, es quedava amb un dels seus óssos però quan arribava no l'havia tocat. Després de saludar efusivament, contenta, l'agafava i el rossegava durant gairebé una hora, sabent que ja tornava a estar acompanyada.
La Azu és adorable i em va encantar tenir-la a casa. Passejant, jugant, amb carícies, dormint... És un amor de gossa i es fa estimar sense esforç. Ganes de tornar a veure-la!
Podeu veure el seu àlbum complet de fotos a www.facebook.com/CangurGossos
.jpg)
