.png)
Identificant ocells amb el Jordi Ferrés
-
9:16:00
-
2
comments
9:16:00
El Jordi Ferrés (l'Educador de Gats) i jo vam quedar a les 07:15h del matí disposats a anar a la Reserva Natural del Delta del Llobregat per assistir a una xerrada sobre ocells.
Al Jordi li agraden molt els ocells i volia anar. Em va preguntar què em semblava i, tot i que jo d'ocells en sé poquet, em va semblar una bona idea. Una experiència més!
Es tractava d'un curs d'identificació d'ocells forestals a la Pineda del Remolar, l'Espai Natural del Remolar - Filipines.
El curs va començar a les vuit del matí, mentre vèiem com anava a sortir el sol. Jo mirava al meu voltant, als altres del grup, i veia que la gent havia vingut ben abrigada. Fins i tot el Jordi! I jo, novata, anava "abrigadeta" però em veia a venir el fred que m'esperava durant quatre hores de curs...
Vam començar a caminar, prismàtics en mà, que va portar el Jordi, amb un llibre sobre ocells (també seu) i una càmera molt bona, que jo portava, però amb un objectiu massa limitat com per fet fotografies als petits ocells que ens anàvem trobant al camí. Una llàstima però després de veure els objectius dels companys de grup era d'esperar... Uns professionals!
L'espai és molt maco, amb uns racons preciosos, ple de vegetació i arbres, així que vaig pensar que si no podia fotografiar ocells, fotografiaria paisatges, que també s'havien de valorar.
Durant el curs vam veure Mallerengues Carboneres. Són de la mida d'un pardal i força comuns.
Tenen el cap negre amb la galta blanca i el pit groc amb una franja negra més gruixuda als mascles que a les femelles.
.jpg)
El Rossinyol Bord també va fer la seva aparició!
I el petit Reietó, ben difícil de veure! Medeix uns 9 centímetres, aproximadament.
Durant tota la passejada, anaven passant avions i més avions per sobre nostre. Alguns ben a prop, degut a la proximitat de l'aeroport. Una llàstima trencar la pau de l'entorn...
No sé si el lloc es troba obert a tothom però a nosaltres, a més, ens van entrar a una zona tancada al públic per continuar buscant ocells al seu espai natural.
Vam veure molts ocells Mosquiters, que crec que és el nom que més cops vaig escoltar!
.jpg)
El guia anava amb un mòbil posant els cants dels diferents ocells per veure si així els localitzava millor, contestaven al reclam, i els podiem veure.
Que em perdoni tothom si el que dic és equivocat però el fet d'anar reproduïnt el cant de l'ocell de manera constant, no els estressa? No els posa nerviosos? No ho sé perquè d'ocells entenc poc però no m'agradava que durés gaire aquell moment...
Això sí, cap retret al nostre guia. Disfrutava al màxim buscant ocells i dient-nos on eren. El somriure sempre als seus llavis, mirada amunt i passió infinita. Quan a algú li agrada la seva feina, és la seva vocació, és nota. I us dic que aquell noi era un amant dels ocells de cap a peus.
Quan ja portàvem tres hores entre els arbres el fred podia amb mi i a cada parada m'anava corrents als racons que veia amb sol i mirava des d'allà. I no era la única! Cada cop érem més al sol, tot i allunyar-nos una mica, i el Jordi quan veia els ocells, s'unia al grup. És el que té veure els ocells de tardor!
A la vora del camí, al riu, vas veient ànecs (i sentint, és clar, cosa que sempre m'ha fet molta gràcia) i potser m'hagués agradat veure'ls millor, saber més d'ells. Un altre dia els veuré!
Si us he de ser sincera, esperava un grup de gent a aquell curs molt més reduït. I em va sorprendre gratament equivocar-me i veure que hi ha grans apassionats dels ocells. Amants dels animals que s'aixequen ben d'hora un dissabte per anar a buscar i conèixer diferents espècies del nostre entorn.
M'he deixat molts ocells, ho sé, però la meva memòria és limitada. Penseu que per aquests m'ha ajudat el Jordi. Em falta experiència! Però només per les vistes, valia la pena...
Gràcies per fer-me aquesta proposta, Jordi! Tot i el fred, ho vaig passar realment bé, ja ho saps. A veure quan repetim una sortida d'animals!
.jpg)
