.png)
El Cooper s'enamora...
-
9:00:00
-
0
comments
9:00:00
El Cooper és un mescla de Mastí preciós que va venir a passar uns dies a casa. Em van fer vàries advertències d'ell sobre el seu caràcter. És un gos molt bo i carinyós però quan menjava no et podies apropar a ell ni treure-li coses de la boca (tampoc ho faig mai, els deixo menjar tranquils) i no es portava bé amb tots els gossos.
A banda d'això, el Cooper era un cel i dormia amb mi al sofà, fent una mica de puzzle entre dos per poder estar bé, que ell és molt gran.
El "problema" va venir quan, a les hores d'estar a casa, se'm va apropar al sofà i em va fer copets amb el morro al cap. No sé si sabeu a quins copets em refereixo... Copets de "ligoteo", com jo li dic. La propietària m'havia dit que estava mirant llocs per esterilitzar-lo però encara no ho estava i m'ho vaig veure a venir. Li vaig dir que no, que parés, però aleshores m'esgarrapava plorant, sense deixar de fer intents. Suposo que ara tots els que llegiu això esteu amb un somriure a la cara però us asseguro que si això ho fa un mastí, amb les ungles i la força que té, acabarieu cansadíssims de treure'l de sobre...
Feia res que havia marxat l'Otto i vaig pensar que potser olorava a ell la roba que portava d'estar per casa, la jaqueta, però això ho vaig pensar al dia següent. Fins llavors, el vaig tenir enamoradíssim i insistent fins a la sacietat. Em feia llàstima perquè ho passen molt malament i s'obsessionen. Un altre motiu per esterilitzar els gossos, a més de tots els altres!
Un cop vaig canviar la jaqueta, es va calmar. Li encantava baixar al jardí i jugar amb la pilota. Que el perseguís era el que més el divertia! Agafava la pilota (que ja està gairebé per llençar, pobre) i m'esperava per després sortir corrents movent la cua.
Però es cansava ràpid i s'estirava allà, mirant-me. M'asseia amb ell i, acaronant-lo, s'adormia una mica i tot. Quan feia això el pujava a casa que, per dormir, millor el sofà!
I ell encantat de pujar al sofà i fer migdiades de campionat. Més tranquil del que esperava! És clar que el cansava i me l'emportava cada dia a passejar i a jugar al jardí per poder tenir aquests moments.
Un dia vaig veure que havia pujat alguna cosa del jardí a la boca. Li vaig obrir i i vaig treure una pedra. Quan ho vaig fer va ser quan vaig recordar el que m'havien dit els propietaris. Li vaig haver de treure un altre dia, també, i tampoc em va grunyir. Es deixava fer de tot, fins i tot a l'hora de posar-li el seu plat de menjar. Suposo que com el tenia cansadet i relaxat (tot el dia amb ells es nota, al final), ignorava bastant que li fes res.
També li agradava prendre el sol al balcó, com a la majoria dels gossos que venen per aquí. Quan estava una mica nerviós li obria el balcó i s'asseia a una cantonada a mirar el jardí i els gats que hi ha per allà. Podia estar-se hores, si el deixava. Fins que s'estirava a descansar.
És un gos jove i amb moltes ganes de jugar però també obedient i carinyós. Hi ha gossos que es deixen fer més atencions que altres i ell es deixava a cada moment. Li encantava! Així que més mimat no va poder estar...
.jpg)
