Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hayko. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hayko. Mostrar tots els missatges
Amb l'Hayko a Sant Aniol de Finestres


Encara no us havia ensenyat les fotos del cap de setmana a Sant Aniol de Finestres i això no pot ser!

Com bé sabeu alguns de vosaltres, no sempre tinc disponibilitat per cuidar de tots els gossos que em demaneu i és per això que vaig buscar diferents companys amb experiència amb gossos que també fossin cangurs, i així poder donar una opció en el moment que jo no tingués espai a casa.

La Núria, veïna i amiga meva, ha estat sempre de gran ajuda i entre nosaltres dues fèiem i desfèiem com millor podíem però sabíem que arribaria l'estiu i hauríem de dir que no a molta gent. Parlant del tema amb diferents amics, el Víctor Aloras, educador caní en positiu de Positive Gos, em va parlar de la Laura i vam contactar amb ella per conèixer-la i parlar del tema. Ella va acceptar i ens va presentar al Lluís qui també porta anys dedicant-se a cuidar i passejar gossos.




El Lluís té una masia a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, on passa l'estiu i alguns caps de setmana i ens va oferir anar-hi un. Ho vam programar i vam anar cap allà. Aquell cap de setmana em va acompanyar l'Hayko.


Més
L'Hayko continua sent un cadell...


L'Hayko ja té una mica més d'un any però continua sent un cadell. Quan penso que el primer cop que el vaig cuidar, al juny de l'any passat, només tenia tres mesos... I com ha crescut desde llavors! Ja pesa més de 50 quilos!




L'Hayko, com sempre, es porta bé amb tots els gossos i l'únic que vol és jugar i jugar. Els busca i provoca perquè li facin cas en tot moment. Penseu que quan entra a casa, a més de saludar, el primer que fa és mirar al voltant a veure amb quin gos està! És com la seva casa de colònies i ho té molt clar.




Més
Hayko t'enamora


Hayko és un cadell de 5 mesos, un Boyero de Berna preciós, carinyós i molt juganer. Quan dic que t'enamora, és que ho fa... A nosaltres i als gossos amb els que coincideix! Ja l'hem cuidat quatre cops i a finals d'agost potser torna. I encantats que estem!




El primer cop que va venir va ser per Sant Joan. Ignorava completament les petards i es va portar molt bé, tot i que perseguia a Messi per jugar constantement, i l'altre no volia!

Va tornar el cap de setmana següent, amb el Coco. I allò va ser amor a primera vista. No es separaven, jugaven, es feien mil petons... A la nit estaven esgotats.




La veritat és que Hayko es porta bé amb qualsevol gos que estigui. Sempre voldrà jugar. Té una tècnica per ser acceptat. Al principi, si l'ignoren i s'estiren sense fer-li gaire cas, ell també s'estira just davant de l'altre gos, pota amb pota i morro amb morro. I se'ls mira. Va fent copets amb la pota... fins que l'altre es rendeix als seus encants. I arriba el terratrèmol!




Es desperta sempre content, movent la cua com un boig i ve a fer-te festes. Sempre que desperta! T'has de preparar pels seus cops de cua i els seus petons emocionats.

Hem anat a prendre un cafè a una terrassa més d'un cop, amb ell. I, normalment, s'estira al teu costat i es porta molt bé. Pateix la calor i a la mínima que hi ha una pausa, el trobes estirat.




Et té present en tot moment i si el parles amb una mica de carinyo, el trobes al teu costat.

Al principi no sabia baixar escales i aquí ho ha de fer per anar al jardí. El primer dia el vaig baixar en braços uns tres cops (estirar d'ell em feia patir perquè es clavava a terra) fins que em vaig quedar al jardí i ell va pujar. Al veure que jo no pujava, va baixar a buscar-me. Solucionat! I quines festes li vaig fer!




S'ha d'anar amb compte amb l'aigua i Hayko. Obres una font del carrer perquè begui? Fica el cap. Obres la mànega? Fica el cap. Sempre el veus xop i feliç, tot tacat. I després vas tu! Perquè, és clar, t'ha d'agraïr que li has donat aigua...




El seu últim enamorat ha estat el Sete, el Boxer. Han passat dos dies jugant i mimant-se sense parar. També hi havia més gossos, però la relació entre ells era diferent. Suposo que per mida, tot i tenir 5 mesos, es veien més compenetrats. Fins que Sete es cansava, perquè Hayko poc descans té!




Això sí, Hayko ha d'estar amb gossos pacients o juganers com ell, perquè mai accepta un "no" per resposta. Els borda, dona clatellots i plora a l'oïda fins que li fan cas, o el separo perquè veig que l'altre comença a estar fart. I és igual que rebi un grunyit. Ell ha de triomfar i pot ser realment insistent.




No sé si a vosaltres, en foto, us ha arribat a enamorar una mica, però aquí ja ens hem perdut a la seva mirada i esperem que torni aviat.



Més