L'Hayko continua sent un cadell...

L'Hayko ja té una mica més d'un any però continua sent un cadell. Quan penso que el primer cop que el vaig cuidar, al juny de l'any passat, només tenia tres mesos... I com ha crescut desde llavors! Ja pesa més de 50 quilos!

L'Hayko, com sempre, es porta bé amb tots els gossos i l'únic que vol és jugar i jugar. Els busca i provoca perquè li facin cas en tot moment. Penseu que quan entra a casa, a més de saludar, el primer que fa és mirar al voltant a veure amb quin gos està! És com la seva casa de colònies i ho té molt clar.

Tot i ser realment insistent amb els gossos, sobta veure la prudència amb que s'apropa al principi. Sí, va corrents com un boig cap a l'altre gos, però no se li llença a sobre de bones a primeres. S'atura davant, se'l mira, ansiós per rebre una resposta, olora i, si passa massa temps, llavors sí que passa a l'acció. Tot i que, pobret meu, la majoria li tenen por quan el veuen arribar així...

Va coincidir amb el Sete, un altre cop. Desde l'estiu que no es veien i volia veure com seria el retrobament. Si vau llegir el post del Sete sabreu que va ser fantàstic! Jugaven, es feien petons, es buscaven l'un a l'altre... Aquest cop el Sete va voler més pau i venia al sofà de tant en tant a descansar, deixant a l'Hayko a terra però van tenir molts moments de joc junts!

Amb la Kay va ser la sorpresa. El va controlar com mai havia vist i si ella estava al llit, ell no s'atrevia a molestar-la o rebia un lladruc a l'oïda que li deixava ben clar que no era el moment. El veies estirat a terra, arrastrant-se tot el que podia per enganxar el morro al llit, sense arribar més enllà, per si la Kay canviava d'opinió i volia fer-li cas.

I sí que li feia cas, sí, però només quan a ella li venia de gust. Aquells moments era quan l'Hayko es tornava boig d'alegria i aprofitava al màxim a la Kay.

Tot i que l'Hayko no mossega ni marca a cap gos, ara ha après a contestar quan el grunyen. Però crec que no sap molt bé què fa perquè el sents grunyir en resposta a un altre gos i continua apropant-se a la vegada, sense fer res més. De moment he evitat mals majors però no descarto que un dia rebi alguna enganxada per la seva insistència i llavors entendrà què vol dir que el marquin. I serà normal que passi, així és com els gossos aprenen el que poden i no poden fer. Evidentment parlo d'una marcada normal, no d'una mossegada realment forta o llavors no ho diria tan tranquil·la.

Aquests últims dies ha viscut amb el Piper i no descansaven mai. Jugaven al menjador, al jardí... Si un s'aixecava, l'altre anava darrera. S'han fet bons amics i han disfrutat moltíssim d'aquests dies junts.

I m'han regalat una de les imatges que més m'agrada veure entre ells: dormir un sobre l'altre. Que dos gossos dormin i es toquin entre ells només per notar el contacte del company m'entendreix moltíssim i, per primer cop, he pogut veure això amb l'Hayko. Preciós...

L'Hayko és tan carinyós que necessita anar a veure't cada certa estona i rebre una abraçada. S'apropa al sofà, a la cadira o on siguis i et dona un cop amb la pota o recolza el cap. L'abraces, li fas uns petons, i torna a marxar. Això ho fa de dia i de nit. És a dir, que potser a les quatre de la matinada notava un cop amb la seva pota a la cara (no hi ha més llocs on donar el cop, no) i quan obria els ulls tenia el seu morro enganxat al meu nas, movent la cua i esperant que li fes l'abraçada que ell volia!

Aquest últim cop l'Hayko ha canviat el seu collar de sempre per l'Easy Walk. He agraït aquest canvi enormement. L'última vegada que va venir a casa els vaig comentar als propietaris la opció de posar-li aquest collar per poder passejar amb l'Hayko molt millor i tenir més control sobre ell perquè és molt gran i fort i, com deia abans, un cadell. Si veu un altre gos estira com un boig per anar i és complicat controlar tanta força. Però amb l'Easy Walk ho he pogut fer molt millor i per ell no és un collar negatiu de cap manera, ja que no li fa mal però li controla les potes del davant quan estira.

Em fa molta gràcia la fama de l'Hayko al poble. Molts el coneixen ja que l'acostumo a tenir sovint, i sempre el vénen a saludar. És un gos que crida l'atenció, preciós i bo. Un peluix gegant. Per rebre atencions no es queixarà! En el fons el tinc mimadíssim, ho sé...