La Nina ha d'estar tranquil·la

La Nina, una Schnauzer Mini, va venir a casa de vacances en dues ocasions gairebé seguides.

És tranquil·la, sempre relaxada, i molt obedient. Li encanta estar al sofà amb tu i, si fa fred, que la tapis amb la manta. Quan pujava al sofà i es feia una boleta al meu costat obria la manta que jo utilitzava i li donava una part. Encara s'arraulia més, bufava de satisfacció, i a dormir!

La Nina pateix la enfermetat del megaesòfag. Això provoca que faci petites vomitades durant el dia, vàries vegades. Si s'altera o es posa nerviosa, encara més. Per aquest motiu la seva alimentació era diferent i havia de vigilar per ajudar-la a païr bé l'aliment i que el màxim possible es quedés a dins, tal i com m'havien indicat els propietaris.

Menja llauneta i li calentava una mica al microones perquè s'estovés i aigualís ja que el menjar sòlid no l'acceptava bé. Havien de ser petites quantitats en diferents moments del dia. Els dos primers dies va fer vàries vomitades però després semblava que ho acceptava millor i gairebé no treia res en tot el dia.

La veia tan tranquil·la sempre que no sabia com fer-la jugar, com fer que tingués activitat deixant de banda quan veia la corretja per sortir al carrer, que es tornava boja de contenta!

Però després d'un dia a casa, em vaig aixecar i ella em perseguia els peus. Me la vaig mirar i vaig moure'ls provocant, com si anés a còrrer cap a ella. Era això! Bordava, donava voltes, corria... Era el seu joc favorit! Això sí, si intentaves tocar-la seguint el joc, xisclava com si li anessis a fer alguna cosa! El primer cop que m'ho va fer em vaig espantar pensant "però si no la he tocat". Després vaig veure que ho feia sempre que creia que l'anava a tocar quan jugàvem. Exagerava i cridava per evitar un "mal" que ella creia que podia venir, per por.

I el mateix feia amb els gossos! Ella corria darrera d'ells, divertida, però si el gos es girava i anava cap a ella per jugar, els xiscles es podien sentir desde l'altra banda del poble. Al parc alguns propietaris venien corrents preguntant si li havia fet mal el seu gos i jo els deia que res, que la Nina xisclava abans que passés res, per prevenir. A ella li agradava jugar a distància.

Va conviure uns dies amb la Vodka i com les dues podien anar deslligades, anàvem a la muntanya a fer excursions, que els encanta.

La Nina corria, olorava tot... Tota l'activitat que a casa no veies, la tenia quan anàvem d'excursió. I és un plaer veure una cosa així!

Els dies que va estar amb la Xispa eren un espactacle. Tal per qual a casa. Es posava cada una a un sofà, es miraven, i ja no hi havia gosses durant hores. El que volien les dues era dormir i estar tranquil·les!

Els últims dies que va estar a casa van ser amb l'Snow. Ell, com a bon cadell, volia jugar amb ella i li saltava al voltant, se la mirava... Però la Nina no estava per jocs tan actius i es mantenia a distància. L'Snow va optar per deixar-la en pau i s'anaven a veure de tant en tant l'un a l'altre.

Es respectaven i convivien molt bé entre ells. I, al carrer, sempre tenien en compte on era l'altre sense fer-se massa cas. L'Snow buscava companys de joc amb els gossos que trobàvem pel camí i la Nina observava des del meu costat.

Amb la Nina vaig passar uns dies molt tranquils i ella és tan carinyosa i bona que és un plaer cuidar-la. Sempre va amb tu i es posa contenta quan li dius alguna cosa.

Agraïa les excursions i poder anar deslligada per la muntanya. Mirava per tot arreu, sempre a la teva vora, i si veia que s'allunyava una mica, tornava de seguida al teu costat.

Feia molta peneta quan tenia els problemes amb l'esòfag però, tot i això, ella és una gossa feliç. Els propietaris la cuiden moltíssim, vigilen molt el tema de l'alimentació i que estigui a gust en tot moment. I la Nina ho sap.