Ja s'apropa
Nadal i la majoria de les persones que hem vist de primera mà l'efecte nadalenc a les
mascotes, ja tremolem. És com quan arriba l'
estiu.
Hi ha nens que passen l'any sencer demanant un gos i els pares decideixen fer-li el regal de
Nadal o
Reis i portar un gosset a casa.
A veure, no veig malament
adoptar un animal, sigui el que sigui, i fer un
regal, sempre que siguis conscient del que suposa i estiguis realment segur del
que estàs fent i
a qui li estàs regalant. Mai per fer contents els nens o com opció de regal fàcil, perquè no ho és.
Si a mi, de petita, m'haguessin regalat un gos per festes, hagués estat la nena més feliç del món i aquell gos hagués viscut tota la vida a casa, passés el que passés, com ha passat amb els gossos que ens hem anat trobant abandonats i hem adoptat. Però no tothom és així i aquesta és la crida de tots els animalistes a aquestes dates.
Molts agafen el gos, el regalen i després veuen que no és una
joguina. No ve educat, no té un botó d'encès i apagat, no és com a la televisió ni és tan obedient, no juga únicament l'estona que tu vols... Pot caure malalt i has de fer el posible per curar-lo, económicament i amb companyia i cures constants. En resum, que és un
ésser viu, un més de la
família, i les teves prioritats i manera de viure canvien totalment quan un animal depèn completament de tu.
Així que arriba l'estiu, volen marxar de vacances i aquell gos que van rebre tan contents al Nadal, la majoria cadells, ha crescut i ja no és tan maco, sinó una càrrega, i les Protectores i Refugis s'omplen, tenen superpoblació i no hi ha espai per tants gossos. O els abandonen al carrer, a la calçada, a un poble apartat... O els sacrifiquen. O els tenen a una terrassa lligats o tancats perquè molesten.
Quan miro a un gos als ulls i penso en totes les barbaritats que algunes persones els arriben a fer, no ho puc entendre. Em desfaig de tendresa quan miro, quan acarono, quan jugo amb un gos. Els meus amics ja ho saben però jo únicament em sento plena amb un gos al meu costat. Sinó, em falta alguna cosa i no estic igual. És inevitable i em passa desde sempre.
L'exemple que tots aquestes insensibles donen als seus fills als que mesos abans han regalat un gos és catastròfica. Els nens veuen que quan hi ha una
responsabilitat a tenir en compte, quan hi ha un esforç o has de canviar prioritats, t'has de desfer del que et provoca aquests canvis. Res més. Hi ha nens que creixen pensant com els pares, aprenent del pitjor exemple que podien tenir. D'altres odiaran als seus pares pel que han fet i mai perdonaran que li treiessin el seu amic. A aquests pares els agradaria que, al fer-se grans i necessitar cures i atencions diàries, aquest fill al que van ensenyar que quan tens responsabilitats i vols marxar de viatge l'abandones, fessin el mateix amb ells? Els pujes al cotxe, marxes de camí a les teves vacances, obres la porta, li dius que baixi, tanques i adèu. Per què no? Els membres de la família fan això entre ells desde que el nen te memòria...
I no accepto frases com
"Compararàs a un gos amb un pare". No m'agraden les preguntes com aquestes ni les entenc. Els meus pares mai de la vida m'haguessin criat amb aquests valors. Respecten la vida i la família (quan un gos o qualsevol altre animal entra a casa, forma part de la família) passi el que passi. Molts gossos tenen més amor i són més "persones" que molts dels que coneixem.
És com la gent que es gasta 500€ per comprar aquest regal de Nadal però quan arriba l'estiu veuen que ha de pagar per deixar-lo a un lloc que el cuidin i ho veuen car, decidint abandonar. T'has gastat 500€ (o més) comprant un animal (que podries haver adoptat) i no ets capaç de deixar al gos (si és que on vas no te'l pots endur amb tu) durant els dies que no hi ets?
Què està passant? I el mateix quan el gos ha d'anar al veterinari i veuen la factura. Horrorós. No facis als demés el que no voldries qu et fessin a tu.
Sis de cada deu mascotes regalades al Nadal són abandonades, segons un estudi. Crec que aquest estudi és massa maco. Moltes més ho són. I si no, ja veurem els resultats uns dies després d'aquest Nadal perquè això passa cada any i no hi ha canvis, desgraciadament.
Demano
consciència, demando
sensibilizació i molt de cap a l'hora d'adoptar un animal i ficar-lo a casa. Aquell animal t'estima, es farà a casa teva i li donaràs l'esperança d'haver trobat una llar per fi. Cuida'l i estima'l tota la seva vida, com ell farà amb tu. Aquell gos depèn de tu, ets el seu menjar, el seu carinyo, la seva tranquilitat. La crueltat d'abandonar un animal que et seguiria a la fi del món és el pitjor que pots fer i et fa mala persona. Qui tracta així a un animal no mereix cap
respecte, ja que el no el té per la vida. I m'és igual si t'has separat, si tens un fill o si el gos està malalt, si necessita temps o si això de treure'l se't fa cansat. Això ho penses abans de portar un gos a casa. Ho penses, ho valores, ho raones i ho decideixes. Si no ho tens clar, no adoptis. Deixa que ho faci algú que realment estigui disposat i sigui conscient de cuidar i fer feliç a aquell animal.
No siguis egoïsta.
.png)
7:51:00
0
comments
7:51:00
.jpg)
