Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Animals. Mostrar tots els missatges
No hay nada más triste que lo tuyo, d'Hidrogenesse


La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser caminant pel carrer, amb els auriculars, i no vaig poder evitar simpatitzar amb la lletra i riure amb alguna que altra frase…

Escolteu i m'entendreu…


NO HAY NADA MÁS TRISTE QUE LO TUYO

HIDROGENESSE




No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo
que son mucho peor.
No me digas que no hay nada más triste...
Una tienda de animales es mucho más triste.
Con los perros en sus jaulas dando vueltas.
Y los gatos dando vueltas en sus jaulas.
No hay nada más triste que una tienda de animales.
No hay nada más triste…

No me digas que no haya nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo 
que son mucho peor.

No me digas que no hay nada más triste...
Un turno de noche, es mucho más triste.
En la cadena de montaje ensperando la sirena
con lo peor de Rubí contando sus miserias.
No hay nada más triste que un turno de noche.

No hay nada más triste…

No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles cosas de cosas en el mundo 
que son mucho peor que lo tuyo.
No me digas...

No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo 
que son mucho peor.
No me digas que no hay nada más triste...
Los caballitos pony,
eso es mucho más triste…

Los caballitos pony en su importante feria
Los caballitos pony!
Los caballitos pony!
Los caballitos pony!!

No hay nada más triste que los caballitos pony.

No hay nada más triste…

Més
Something Good, Alt-J


Una preciosa melodia amb un vídeo pertorbador. Violent, fred, cruel.

Doncs això és el que pateix el toro a la plaça, entre mirades de nens, aperitius, begudes i crits d'alegria. Com canvia tot quan ell es defensa i lluita per la seva vida, oi?

Un espectacle de sang i crueltat aplaudit per molts que hauria de ser eradicat.

A aquest vídeo, li ha arribat el torn al "matador".



SOMETHING GOOD
ALT- J

Something good, oh something good, oh something good,
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Get high, hit the floor before you go
Matador, estocada, you're my blood sport

But something good, oh something good, oh something good
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Forty-eight thousand seats bleats
And roars for my memories of you
Now that I'm fully clean
The matador is no more and is dragged from view

Get high, hit the floor before you go
Matador, estocada, you're my blood sport

Forty-eight thousand seats bleats
And roars for my memories of you
Now that I am clean
The matador is no more and is dragged from view

But something good, oh something good, oh something good
Oh something good tonight will make me forget about you for now

Més
Old Drum: El gos és el millor amic de l'home


La frase "El gos és el millor amic de l'home" va ser pronunciada per primer cop a l'any 1870 per l'advocat George Graham Vest que representava al granger Burden i al seu gos Old Drum en un cas que faria història.




Charles Burden tenia un gos al que adorava i portava a tot arreu, l'Old Drum (Vell Barril). Es sentia molt orgullós d'ell i sempre explicava anècdotes del seu amic de quatre potes als seus amics, a Missouri.

En Burden tenia un veí, Leónidas Hornsby, que assegurava que qualsevol gos que creués les seves terres rebria un tret per part seva argumentant que els gossos dels seus veïns caçaven animals de granja.

Un matí va esdevenir el desastre. El granjer Burden va trobar a l'Old Drum mort d'un tret al cap al costat de la finca d'en Leónidas. Evidentment, no va tenir cap dubte de qui l'havia assassinat i va decidir denunciar al seu veí per buscar justícia.




Va portar el seu dolor als tribunals de Warrensbourg on, després de riure's d'ell, li van dir que, com a molt, podria treure la indemnització de 150 dòlars.

El cas va arribar a oïdes de l'advocat Graham Vest, gran amant dels animals, que va decidir fer-se'n càrrec dient que "guanyaria el cas o es disculparia personalment amb tots els gossos de Missouri".




Quan va arribar el moment, durant el cas, de fer l'argument final, Vest no va dirigir la oratòria per intentar culpar a Leónidas (estava clar que era el culpable i no semblava que s'amagués gaire) ni es va referir a cap dels testimonis del judici, sinó que va fer un discurs que ha passat a la història com "L'elogi al gos".




"Caballeros del Jurado. El mejor amigo que un hombre pueda tener, podrá volverse en su contra y convertirse en su enemigo. Su propio hijo o hija, a quienes crió con amor y atenciones infinitas, pueden demostrarle ingratitud. Aquellos que están más cerca de nuestro corazón, aquellos a quienes confiamos nuestra felicidad y buen nombre, pueden convertirse en traidores. 
El dinero que un hombre pueda tener también podrá perderlo, se volará en el momento que más lo necesite. 
La reputación de un hombre quedará sacrificada por un momento de locura o debilidad. 
Las personas que están dispuestas a caer de rodillas para honrar nuestros éxitos, serán las que arrojen la primera piedra, cuando el fracaso coloque nubes sobre nuestro porvenir. 
El único, absoluto y mejor amigo que tiene el hombre en este mundo egoísta, el único que no lo va a traicionar o negar, es su PERRO. 
Caballeros del jurado, el perro de un hombre está a su lado en la prosperidad y en la pobreza, en la salud y en la enfermedad. Dormirá en el frío piso donde sopla el viento y cae la nieve, sólo para estar junto a su amo. 
Besará su mano aunque no tenga comida para ofrecerle, lamerá las heridas y amarguras que produce el enfrentamiento con el áspero mundo. 
Si la desgracia deja a su amo sin hogar y amigos, el confiado perro solo pide el privilegio de acompañar a su amo para defenderlo contra todos sus enemigos. 
Y cuando llega el último acto, y la muerte hace su aparición y el cuerpo es enterrado en la fría tierra, no importa que todos los amigos hayan partido. Allí junto a la tumba, se quedará el noble animal, su cabeza entre sus patas, los ojos tristes pero abiertos y alertas, noble y sincero, más allá de la muerte".
El jurat es va commoure de tal manera que va decidir, unànimament, que la multa fos de 550 dòlars (400 més dels que marcava la llei) i la frase "El gos és el millor amic de l'home" es va fer popular per sempre.

Vest va guanyar, també, l'apel·lació davant la Suprema Cort de Missouri on podem trobar una estàtua de l'Old Drum davant la Cort de Warrensburg.


Aquesta va ser la primera lluita pels Drets dels Animals que es coneix i, a partir d'aquí, hi ha hagut moltes més. I les que ens queden per lluitar. 

Perquè per a un amant dels animals queda molt per dir i per defensar. Ells no tenen veu. Només ens tenen a nosaltres per defensar els seus drets. I no els podem fallar. 

*En record de la Bruna i de tots els animals oblidats a un racó.
Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )