El passat
diumenge 14 d'abril vaig anar a la
2a trobada de llebrers i podencs d'Igualada, organitzada pel
Club Amics del Gos.
Mai havia estat a aquelles instal•lacions i vaig quedar encantada amb el que vaig veure.
Només arribar hi havia una porta metàl•lica que vam haver d'arrastrar per obrir, molt alta, per on cap animal podria marxar. Totes les instal•lacions, uns 5000 metres, estaven tancats i preparats per poder estar amb els gossos deslligats sense por a que s'anessin.
Quan entres trobes un espai per fer
Agility a la teva esquerra, i, darrera, un altre on suposo que, a més de còrrer, poden fer cursos d'educació canina.
Continuaves caminant i et trobaves amb els stands de vàries
associacions dedicades, sobretot, a l'adopció, ajuda i protecció de llebrers i podencs. Cap al migdia van poder presentar-se i explicar la seva tasca.
DeGalgos estava allà, com a cada fira que he estat. De la primera fira que us vaig dir que els acabava de conèixer he pogut veure que fan molt bona tasca ajudant als llebrers i m'encanta trobar-me'ls.
Galgos 112 no podia faltar!
Per a
Proyecto Galgo crec que era la seva primera fira i quina millor
trobada per estrenar-se?
Animals Sense Sostre també hi eren, amb alguns dels gossos que tenen en adopció, incloent un podenc.
A aquesta fira vaig poder conèixer
Running for a Dream. Em va agradar molt la tasca d'aquesta associació... Entreu al seu bloc i els coneixereu una mica més!
PAP, l'associació d'on la
San Beguería és presidenta, també hi era oferint fer maquillatge infantil i recaptant donatius que després repartiria entre les associacions presents a la fira. Un gest a valorar per tots ja que allà on necessiten ajuda, els trobes. Fins i tot vaig poder veure com, al final del dia, la San s'oferia a DeGalgos per ajudar-los a la
Fira de la Terra prevista per aquest cap de setmana.
A aquest espai també hi havia el bar on tots vam anar en algun moment perquè feia tant de sol que era imprescindible beure alguna cosa! Vam viure un dia d'estiu com si fos agost.
Podies continuar baixant i trobaves una esplanada enorme on els gossos cortien i jugaven per tot arreu, lliures. Era fantàstic.
Foto cedida per Jacob
Per mi, estar envoltada de llebrers era un somni. M'encanten, no ho puc evitar. Tots els gossos m'agraden però els llebrers són especials.
Saber que cada any s'abandonen entre 50000 i 60000, molts d'ells maltractats, que han malviscut entre caçadors, amb penúries... Molts tenen pors o traumes que després potser, amb sort, arriben a superar gràcies als seus adoptants... En fi, que em tenen el cor robat. Així que us podeu imaginar la meva felicitat quan allà on mirava em trobava amb un.
Però no penseu que tot eren llebrers i podencs! Hi havia gossos de tot tipus i races. Tots mesclats, en harmonia i equilibri.
No sé quants gossos van assistir en total però si dic 100 mínim crec que no exagero. I, amb tots els que hi havia, no vaig viure cap baralla o moment de tensió perillosa important entre ells. Evidentment, va haver-hi alguna discussió o moment tens però es podien contar amb els dits de la mà. I això és gràcies als propietaris que eren responsables dels seus gossos.
Allà vaig trobar-me amb uns nous amics que tenen dos galgos i que vaig conèixer a la
IV Passejada de Gossos. Encantadors, com sempre, col•laborant amb vàries associacions que hi havia comprant samarretes o el que fos i intentant conèixer a tothom. I amb una amiga que també venia amb els seus peluts i que vaig tenir el plaer de conèixer.
Amb les seves precioses Tana i Hache, que em tenen el cor robat!!
També van venir el Rubén i la Danae, amb el Lur i la Simone, els seus fantàstics peluts que molts ja coneixereu per foto!
Jo vaig anar a la trobada amb els propietaris del
Hegel i amb el Hegel, és clar. No sabeu com m'alegro de poder conèixer gent que val tant la pena gràcies a treballar amb gossos. A més de ser bona gent, agradables i dignes de conèixer, van preguntar-me com podien ajudar a les associacions i van comprar dues corretjes de fil gruix per donar a PAP i que ella repartís a qui ho necessités. La qüestió era ajudar i col•laborar d'alguna manera!
Tant la propietària de la
Xispa com la del
Pancho m'havien portat a casa transportins, que vaig donar a PAP aquell mateix dia per la fira a la que anirien a la tarda. Perquè el dia, per ells, no acabava allà!
Va ser un gran dia i jo vaig disfrutar com una nena petita, ho he d'admetre...
A aquest món dels animals coneixes a molta gent i no per formar part d'ell vol dir que tothom és maco. Trobes de tot i no sempre és agradable. Però quan tens la sort de topar amb gent que val la pena, que ajuda als animals com pot (m'és igual si és de voluntari, amb una associació, col•laborant, no girant la cara davant un abandonament...) i que és sincera i bona persona, has d'aprofitar i agraïr tenir aquesta sort. No és tan fàcil trobar gent que val la pena.
Gràcies a tots per aquest dia! Als organitzadors per fer-ho posible, al Toni i la Nuri per portar-me i ser tan especials, a la San i al Berni per estar a tot arreu ajudant, sempre amb el somriure, al Jacob i la Marina per aquest bon rollo que desprenen sempre.
I, és clar, a la Núria, la Cristina, la María i a la Montse que sempre intenten anar a tot arreu, ajudar al que sigui i estar allà. Tampoc van faltar a la trobada i, al final del dia, vam acabar tots junts asseguts a la ombra explicant-nos històries del dia.
A la tornada, contents, només calia mirar al Hegel per saber com havia anat el dia. Estava esgotat però també contentíssim. Vosaltres també ho veieu, oi?
.png)
8:07:00
0
comments
8:07:00
.jpg)
