El
Jordi Ferrés, l'
Educador de Gats, i jo, vam quedar al poble, a
Gelida, per veure'ns i poder parlar una mica de la seva experiència al món dels animals. Dic dels
animals i no només dels
gats, perquè el Jordi té molt de camí darrera seu digne d'explicar.
Jo estava amb el
Thulu i el vaig veure arribar, però no estava segura. Ell em va mirar i, tampoc segur, em va trucar. Al veure'ns em va dir:
"Home, t'he vist però he pensat: no totes les noies amb un gos han ser la Cristina!".
Des del principi em vaig sentir molt a gust amb ell. És un noi agradable, simpàtic i tranquil. Viu els moments amb els
animals quan te'ls explica i se'ls estima i respecta com ningú.
Vam anar a casa i, amb un cafè davant, vam començar a xerrar. Ja sabia alguna cosa d'ell i estava ansiosa perquè m'expliqués més.
Davant un moment a la seva vida en que es va trobar sense feina ni lligams, va decidir fer el que més li agradava i ajudar els animals. Viure experiències que no oblidarà mai i que l'han ajudat a endinsar-se molt més a aquest món. S'ha de ser molt valent per fer el que va fer i he de dir que li tenia certa enveja quan l'escoltava. M'hagués agradat fer tot allò que m'explicava!
Va buscar per internet i va enviar mil correus a diferents associacions i llocs on poder anar de voluntari a ajudar als animals. I el van contestar d'
Anglaterra. Així que l'any 2000 va marxar
The Cat Survival Trust, dedicada als
felins salvatges.
Va estar-se un any i mig cuidant d'aquests felins entre els que trobaves lleopards, gats de les neus, linxos... Us podeu imaginar com ha de ser això. Satisfacció i vivències inoblidables.
Li vaig preguntar si havia tingut el soport de la família que sempre és necessari i va riure. Em va dir que el seu germà el va ajudar molt, fins i tot enviant els correus perquè quan ell va marxar no tenia ni idea d'anglès. Encara més arriscat! Però que els pares no estaven tan segurs... Això sí, quan va tornar després de la seva estada a Anglaterra, no li van dir res mai més. Van veure que tot havia anat bé i que el Jordi era feliç, així que estava tot dit.
Va tornar a casa i d'allà, cap a
Sud Àfrica. Allà van ser uns 5 mesos i aquest cop va haver de pagar per fer de voluntari. Però el que va viure allà valia la pena. I va fer tot el que va poder per aconseguir-ho. A
The Tsitsikamma Wolf Sanctury va criar i cuidar 6 cadells de llop ell sol. No volien que hi hagués gaire contacte amb humans així que només els veia ell.
Quan va estar amb els
llops, ell i els seus companys havien de repoblar d'arbres els voltants, per tots els llops. Els altres entraven amb pals i altres eines per fer fugir els llops quan estaven fent feina. El Jordi no.
"Vaig pensar que quan més natural, millor", em va dir.
Un dia, quan estava treballant i col·locant els arbres, va aixecar la vista i va veure com sis llops corrien al seu voltant i dos més, en una segona línia per fora, en direcció contrària. El tenien rodejat. I ell estava sol. No els va sentir apropar-se, no es va adonar fins que va mirar. Em puc imaginar els moments de por, de pensar
"I ara què?". Què va fer? Què va passar? Doncs que es va aixecar, tranquil, va agafar la carretilla i va marxar sense fer cap soroll estrident ni anar amb presses i el van deixar passar.
Els llops d'allà no passaven gana i només estaven "jugant" amb ell. El que més el va sorprendre és com s'organitzen. Com fan i desfan, totalment coordinats, i, si no volen, d'allà no surts.
Us podeu imaginar, amb tot això que jo estava escoltant, la meva imatge. La boca oberta, imaginant els udols a la nit quan anaven a dormir, els llops al seu voltant... Ja sabeu la meva passió pels llops!
Quan va tornar, va començar a treballar al
CAAC (Centre d'Acolliment d'Animals de Companyia), on hi havia uns 150 gats, que mantenien de manera estable i controlada. Allò va ser al 2003, quan la eutanàsia ja no estava permesa. Si no hagués sigut així, el Jordi no hagués estat allà.
Estant aquí es va adonar que molta gent no sabia gaire d'educar un gat i escoltava coses com
"he hagut de sacrificar el meu gat perquè..." o
"he de tornar un gat per..." i ell pensava que no ho estaven fent bé. No ho entenia. Ell els cuidava i sabia com tractar-los. Així que va pensar en oferir-se a ajudar amb l'educació dels gats.
Tot va començar amb un cartell a un centre veterinari. D'allà, a molts més per tota Barcelona. I, poc a poc, es va còrrer la veu. Ell sap tractar els gats, els sap entendre. Són un món completament diferent i cada gat n'és un.
Li vaig preguntar per cursos sobre educació bàsica a gats i la seva resposta em va semblar honesta i sincera:
"Molta gent m'ho ha dit. Fins i tot que per què no faig un llibre. Però és que no seria sincer ni valdria de gaire. Cada gat és diferent i no hi ha pautes a seguir. Els he de veure, he de veure on viuen, en quines condicions, i llavors entendre i veure per què fan el que fan". Em va dir, en poques paraules, que fer un curs seria treure diners a la gent sense sentit. I això, per mi, és més que admirable. No hi ha gaire gent així avui en dia.
Sí que pot fer xerrades, evidentment, sobre els gats, hàbits, el seu món... Però a l'hora d'endinsar-se a un cas en concret, caldrà que ho vegi i pogui valorar. Aquí el veieu a
El Jardinet dels Gats.
El Jordi ajuda gats per tota
Espanya, esperant rebre una trucada de l'estranger per anar-hi també. Ell va a la casa que té el problema o dubte amb el gat o gats, els observa, pregunta i s'endinsa al món del gat. Et dirà què fer, quines pautes seguir, com tractar el gat i què has de tenir en compte. Si segueixes els seus consells, tot ha d'anar bé. En principi, sempre és així.
Estic molt contenta d'haver conegut al Jordi. Un noi maco, que s'estima els animals i que amb constància, valentia i moltes ganes, ha aconseguit dedicar-se a allò que més li agrada, ajudant a propietaris amb els seus gats.
Em fa pensar en mi (salvant les distàncies, és clar), que he començat amb Twitter, Facebook, un bloc, cartells a centres veterinaris i altres establiments... Tant de bo aconsegueixi arribar fins on ell ha arribat. Tot i que de moment ja estic contenta d'ajudar als
gossos que fins ara vaig cuidant, que ja és molt.
.png)
9:16:00
0
comments
9:16:00
.jpg)
