Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastor Alemany. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastor Alemany. Mostrar tots els missatges
Ara descansa, Blues...


Els que em seguiu ja fa temps segur que coneixeu al Blues, a l'adorable i tranquil Blues.



Aquest mes de setembre ens ha deixat i, tal i com li he demanat a la seva salvadora (no et puc dir d'una altra manera, Alex), que el va adoptar quan ell ja tenia lupus, artosi, dolors... volia escriure un post en la seva memòria. Perquè el Blues, junt amb la seva companya Polka, i la Crystal o la Frida, que ja no hi és (ara estarà amb el Blues una altra vegada), són importants per a mi. Molt.

Si no el coneixíeu, contineu llegint i l'estimareu al moment. Si el coneixíeu, recordem-lo amb un somriure.

El Blues va arribar ja fa més de dos anys a casa de vacances, acompanyat de la Polka. Des del primer dia em vaig enamorar d'ells. Tranquils, carinyosos, sociables...


El Blues estava molt sord i no tenia gaire bé les potes de darrera. Però ell era feliç, no patia dolor, i li encantava sortir a passejar. Marxàvem a la muntanya i a vegades només ens quedàvem asseguts, tranquils, respirant i gaudint del silenci. 

A casa descansava i dormia, tranquil. Ja era una mica gran però quan el miraves s'animava i venia en busca de carícies, deixant enrera coixera i edat. Enganxava el seu cap en tu i es quedava allà, buscant carinyo. 


Era molt sociable i li agradava estar amb altres gossos, sobretot amb els petits. Quan veia un estirava i estirava per apropar-se a saludar, ben content. I amb els gossos que va conviure a casa, com el Collin, la Xula, l'Omby, el Coco o el Charlie (amb qui va arribar a fer carreres per la muntanya!!) sempre va estar bé, a gust, feliç de la companyia i agraint qualsevol gest.

Passejant amb la Polka, la Crystal i el Coco

 Amb la Polka i el seu amic de vacances, el Charlie
Corrents amb el Charlie. Increïble!

Dues vacances de Nadal van venir a casa de vacances, aquests dos últims anys, i passar les vacances amb ells us puc assegurar que són realment un plaer. Ens encantava (i ens encanta) que vinguéssin i viure el Nadal amb ells. 


Les primeres vegades baixava al jardí sense problemes, tot i que amb compte. La seva mobilitat no era la mateixa que la d'un altre gos, així que l'ajudava a baixar les escales del pis que tenim fins el jardí i allà olorava, caminava, prenia el sol i es relaxava vàries vegades al dia. 

Aquesta última vegada li costava més i les passejades eren al carrer, era millor no fer baixar cap escala. I ell gaudia igual.


Aquesta última vegada, al desembre de l'any passat, ja vam veure que havia empitjorat i les potes no responien igual. Es cansava més i li costava caminar. No patia, però les passejades es van tornar curtes i molt més relaxades. Tornàvem a casa i s'estirava, sempre a prop teu. 


Mentre escric aquest post em cauen les llàgrimes de pena però també d'alegria per haver pogut cuidar del Blues a casa, haver pogut viure dies i vacances amb ell i saber que hi ha persones com l'Alexandra que adopten i acullen als animals que més ho necessiten, que menys sortida tenen a una Protectora, per a què visquin els seus últims anys a una casa plena d'amor i carinyo.


Descansa, Blues. Des d'aquí et recordarem somrient i amb tota la dolçor que mereixes. 

Més
Cuidant de la Polka, el Blues i la Frida...


Encara no us havia parlat dels tres companys que han vingut a casa i que, us ben asseguro, tots us enamoraríeu d'ells. Cuidar de la Polka, el Blues i la Frida és una alegria i un plaer cada vegada.

El primer cop que van venir al 2013 només vaig cuidar del Blues i la Polka. Els que m'heu vist amb ells segur que els recordeu…



El Blues és una mescla de Pastor Alemany, vellet i tendre. Està força sord així que quan el volia deslligar havíem d'anar a llocs on el meu marge de maniobra fos ample per anar a buscar-lo quan calgués.




Més
La Taca i la Klentxa, companyes ideals


Vaig conèixer a la seva propietària, l'Agnès, a la II Passejada de Gossos que vam fer a la cala de Sitges, l'estiu passat, on va venir amb la Taca. Vaig veure que era una gossa sociable i bona però no vaig poder tenir molt de tracte ja que, si ho recordeu, l'Hayko em portava d'una banda a l'altra per jugar.




Vam parlar de les dates per cuidar de la Taca i la Klentxa (a la que encara no coneixia) i vam decidir passar un matí juntes al poble i a casa per conèixer-les una mica més i, de pas, aprofitar i explicar-nos experiències, ja que ella participa activament en adopcions, acollides i temes animalistes.




Venien de lluny, potser uns tres quarts d'hora de camí, però preferia deixar-les amb algú que les tingués a casa que a una residència. Al veure'ns, totes dues em van saludar, carinyoses, i vam decidir anar a fer una volta per la muntanya, on les va soltar, dient-me que jo també ho podria fer, ja que sempre venien.

Vaig fer la prova i només va caler dir els seus noms un cop i ja les tenia al costat. I això que m'acabaven de conèixer!



La Klentxa pateix d'epilèpsia, tot i que ja fa un any i mig que no té cap atac gràcies a la medicació que jo vaig continuar donant-li els dies que va estar aquí. Ja sabia què fer si li donava un atac, desgraciadament, ja que la meva Dana, als últims moments, també la patia. Al principi em va fer una mica de por que tingués un atac amb mi. Sé que hagués reaccionat bé, això segur. Però reviure un atac no sé com m'hagués deixat després del que va passar amb la Dana. Li vaig comentar a la propietària ja que prefereixo ser sincera sempre al 100%, i em va dir que no li donaven feia molt, que ja seria mala sort. De totes maneres, això no m'anava a impedir que la cuidés i, com era d'esperar, no va tenir cap atac.




També té displàsia però, tot i ser una velleta, està millor que molts gossos més joves que ella. La veies còrrer a les excursions d'una banda a l'altra, animada i contenta.





I et portava pals perquè li llencessis. Amb això és una mica obsessiva, així que a casa li vaig treure la pilota i només jugàvem quan estàvem fora, i no sempre.



La Taca és una gossa joveneta boníssima i carinyosa. No es cansa mai d'atencions i sempre vol més. S'asseu davant teu i et col·loca la pota a sobre, miran-te, perquè li diguis alguna cosa. I, quan ho fas, ja la tens fent petons, movent la cua, jugant...




És molt sociable i amb la Negu ho va passar molt bé. Es buscaven la una a l'altra per jugar i, quan es cansava, venia al sofà, al meu costat, i a dormir.




Quan la Negu va marxar va venir el Nuk i, és clar, va jugar amb ell com una boja. I el Nuk encantat, que li encanta jugar amb altres gossos!




La Klentxa, tant amb un com amb l'altre, vigilava desde el seu llitet o venia al meu costat i, si veia res que li semblés que era massa bèstia o que es passaven amb la Taca, apareixia pel mig, feia un grunyit i tornava al meu costat com dient "Jo ja he avisat", tot i que es portava molt bé amb tots els gossos. I els altres dos la respectaven.




A vegades, quan li deia a la Negu o al Nuk "Pots pujar" referint-me al sofà i la Klentxa no volia que ho fessin en aquell moment apareixia del no-res i pujava ella, mirant-se'ls. Es posava als meus peus i estava només una estona, perquè li venia calor i no aguantava gaire. S'anaven tornant el seu llitet amb el sofà entre tots.




M'havien avisat que si la Taca veia aigua, aniria directe, així que evitava rius. Però un parell de dies va ploure i no vaig veure un toll al mig del parc. Però la Taca sí. Va anar directe. No em va donar temps que ja va passar de blanca a marró. I a sobre la va veure un gosset que ens haviem trobat al parc i la va imitar. Ja em veieu treient a la Taca (el nom li anava que ni pintat) i el noi cridant al seu gos. A mi em va fer gràcia, al noi ja no ho tinc tan clar...




Podria haver-me deixat de fer gràcia quan, just després, se'm va llençar a sobre amb les potes mullades i plenes de fang, però ja saps que quan treus als gossos t'exposes a coses així!




Estava encantada amb elles. Obedients, bones, sociables, tranquil·les, alegres... Jugaven quan havien de jugar però la resta del temps només volien descansar i estar amb tu. Fantàstiques.




Quan les van venir a buscar i només obrir la porta em van dir "Com ha anat?" els vaig contestar "Les trobaré molt a faltar...".

Però segurament el dia 17 venen a la IV Passejada de Gossos. I ja tinc ganes de veure-les!!





Més
Etna no pot estar sola


Em va escriure una parella explicant-me que tenien una gossa, Etna, que mai podia estar sola a causa de la seva ansietat per separació. Això els lligava molt i, a banda de la feina, no feien gairebé res més. Es tracta d'una Pastor Alemany, adoptada d'una associació de rescat, que no se'n refia gaire de ningú, i molt menys dels homes. Sempre atenta a tot el que passa al seu voltant, desconfiada.




És una gossa preciosa i accepta carícies i petons en tot moment. És bona i té ganes d'estar bé. Quan t'aixeques et segueix, quan la crides et mira, sense saber ben bé què fer.

Vam fer un dia de prova i va coincidir amb el Messi, tot i que ell, al veure que ella no estava per festes, la va deixar bastant en pau.




Etna es va estirar a la porta i udolava esperant els seus amos. Amb les hores, es va anar relaxant i va veure que no passava res, que nosaltres respectariem el seu espai i només estàvem allà per acompanyar-la fins la tornada de qui ella esperava.




A la nit va sopar bé, més relaxada, i vam dormir tots quatre junts sense cap problema. Ni un udol, ni un plor.

Al matí següent va venir directe al sofà mentre prenia el cafè i es va estirar al meu costat. Me la vaig mirar contenta i vaig esmorzar amb Messi a l'esquerra i Etna a la dreta.




El cap de setmana següent jo tenia a l'Hayko i el Coco, i la vam veure per passejar, ja que la va cuidar una companya perquè l'Hayko no l'hagués deixat en pau... Coco la va enamorar perquè el perseguia i intentava jugar amb ell. No sabia que la Etna fos tan divertida per jugar! Això és el que demostra que ella vol estar bé, que vol treure's aquesta ansietat de sobre i continuar endavant. Ara ja ha trobat una família que l'estima i que està fent tot el possible per estabilitzar-la. I, sempre que es pugui, ajudarem a que això passi.



Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )