Etna no pot estar sola

Em va escriure una parella explicant-me que tenien una gossa, Etna, que mai podia estar sola a causa de la seva ansietat per separació. Això els lligava molt i, a banda de la feina, no feien gairebé res més. Es tracta d'una Pastor Alemany, adoptada d'una associació de rescat, que no se'n refia gaire de ningú, i molt menys dels homes. Sempre atenta a tot el que passa al seu voltant, desconfiada.

És una gossa preciosa i accepta carícies i petons en tot moment. És bona i té ganes d'estar bé. Quan t'aixeques et segueix, quan la crides et mira, sense saber ben bé què fer.

Vam fer un dia de prova i va coincidir amb el Messi, tot i que ell, al veure que ella no estava per festes, la va deixar bastant en pau.

Etna es va estirar a la porta i udolava esperant els seus amos. Amb les hores, es va anar relaxant i va veure que no passava res, que nosaltres respectariem el seu espai i només estàvem allà per acompanyar-la fins la tornada de qui ella esperava.

A la nit va sopar bé, més relaxada, i vam dormir tots quatre junts sense cap problema. Ni un udol, ni un plor.

Al matí següent va venir directe al sofà mentre prenia el cafè i es va estirar al meu costat. Me la vaig mirar contenta i vaig esmorzar amb Messi a l'esquerra i Etna a la dreta.

El cap de setmana següent jo tenia a l'Hayko i el Coco, i la vam veure per passejar, ja que la va cuidar una companya perquè l'Hayko no l'hagués deixat en pau... Coco la va enamorar perquè el perseguia i intentava jugar amb ell. No sabia que la Etna fos tan divertida per jugar! Això és el que demostra que ella vol estar bé, que vol treure's aquesta ansietat de sobre i continuar endavant. Ara ja ha trobat una família que l'estima i que està fent tot el possible per estabilitzar-la. I, sempre que es pugui, ajudarem a que això passi.