Parvovirus, enfermetat freqüent en cadells

La enfermetat de la parvo (o parvovirus canina) és molt més freqüent del que sembla i molts gossos moren per aquesta causa. Aquí us explico de què es tracta i els seus símptomes.

La parvo és molt contagiosa entre els gossos, sobretot en cadells menors de sis mesos, encara no vacunats contra ella. També en gossos adults no vacunats. Es tracta d'un virus que afecta al sistema gastrointestinal dels canins, que s'estén molt ràpid i pot matar l'animal en qüestió de 72 hores, o menys.

Es contagia a través de les defecacions o vòmits d'altres gossos que pateixen la malaltia. Només olorant, es poden contagiar. I el virus es transporta en sabates, corretges, roba, plats de menjar... Per aquest motiu la higiene de l'espai on es troba el cadell és essencial. Sempre hem de mantenir el lloc on està l'animal molt net, inclosa la nostra roba i calçat.

Els símptomes són la deshidratació, somnolència, defecacions amb sang, diarrea, apatiment... Com us he dit, la enfermetat és rapidíssima i s'ha d'ingressar el gos urgentment per poder intentar, per vía intravenosa, recuperar l'animal, però molts no ho aconsegueixen.

Tot i la higiene i l'atenció dispositada en l'animal, pot ser que agafi la parvo. Hi ha animals que no presenten símptomes i es recuperen, sobretot adults, però el més important és la vacunació contínua per evitar aquesta enfermetat tan difícil de passar.

Vaig tenir la mala sort que la meva gossa, Dana, es va contagiar quan era un cadell d'un mes (recordeu que la vaig trobar a una caixa amb 3 setmanes de vida). Ella dormia a una caixa, aïllada de tot, a l'habitació on jo dormia. Vaig tornar de la Protectora i vaig deixar les bàmbes a terra, cosa que mai feia. Ella mai sortia, encara no podia, però precisament aquella nit ho va fer per primer cop i quan vaig despertar no em cridava, no saltava, no es movia. El terra estava ple de defecacions i ella em mirava amb ulls tristos sense moure's. La vaig ingressar corrents, sabent que era parvovirosi, ho havia vist massa cops. Va estar ingressada tres dies, i la visitava cada un d'ells i la tenia en braços les hores que anava. I, es veu, això era l'únic que la feia reaccionar i moure's una mica. I es va salvar. Mai més vaig entrar res a l'habitació. Vaig confiar que ella encara no sortia de la caixa i va estar a punt de morir per culpa d'això.

He viscut moltes morts de parvo a la Protectora, molts gossos que no l'han pogut superar. Molts cadells. Hem de conèixer aquesta enfermetat i fer tot el possible per evitar que el nostre gos l'agafi, ja sigui desinfectant l'espai com amb la vacuna. I saber els símptomes potser us ajuda a vigilar més el vostre cadell i saber què pot passar. Lamentablement, no es pot fer gaire més.